Resultats de la cerca

La Primera Guerra Mundial 1914-18 va contribuir a precipitar els canvis que s’havien anat apuntant en la dècada anterior Els observadors més inquiets de seguida s’adonaren que el que havia succeït era que l’Espanya urbana s’estava convertint en una societat de masses moderna El filòsof castellà Ortega y Gasset el 1920 publicava La España invertebrada hi realitzava una crida a la mobilització de la intellectualitat, a qui avisava de l’aparició de l’”home-massa”, per a ell un factor retardador del procés històric El canvi no fou…

El món de la casa, l’àmbit residencial i domèstic, constitueix el principal punt de referència de tota història de les arts decoratives En ell es projecten les actituds i les formes de vida de les persones concretes que l’habiten Però, al mateix temps, la casa té un forta component social i cultural La decoració de la casa abasta preferentment el revestiment mural exterior i interior, el mobiliari dels espais privats i dels espais de representació, com també el parament de la llar la vaixella i els atuells de taula, els vidres, els llums, etc En un altre pla se situarien l’aixovar personal,…

La notable tasca de recerca i experimentació en el món de la impremta i del gravat, i les innovacions consegüents aportades a la darreria del set-cents, marquen l’inici del definitiu, i cada cop més accelerat, desenvolupament dels sistemes de comunicació visual i escrita Així, la centúria següent es va beneficiar de seguida de noves tècniques en la producció del paper i en l’elaboració de matrius La litografia fou, sens dubte, el descobriment més revolucionari en el camp de la difusió sistemàtica de les imatges que, al costat de la producció culta, assolí les funcions del gravat calcogràfic…

El context Escut de la família Feliu de la Penya, sd ANC / GS L’actitud favorable dels catalans a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria s’explicava, fins no fa gaire temps, per la fidelitat incondicional als Àustria deguda al caràcter respectuós que aquests mostraven envers les constitucions i privilegis, en contraposició al caràcter absolut de la dinastia francesa Val a dir que aquesta interpretació s’inspirava en la versió, coetània i interessada, dels Anales de Narcís Feliu de la Penya i Farell, historiador i home de negocis compromès de ple amb el partit austriacista Des de l’estat…

El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un creixement sense precedents, força general a les diverses…

El 19 de juliol es va produir el cop d’estat del general Francisco Franco contra la República Aquest esdeveniment s’esperava des de feia dies Hi havia la certesa que entre les dretes no democràtiques i els defensors del règim democràtic anava a produir-se un enfrontament després de les eleccions guanyades pel Front Popular La polarització era patent Sindicats i partits d’esquerra es preparaven un mes abans per aturar qualsevol intent d’involució Però les autoritats republicanes, escollides a partir de les urnes, no van escoltar amb deteniment les crides sobre un possible aixecament militar…

La societat catalana de les primeres dècades de segle es movia per interessos bàsics manutenció, treball, salut, fam cultural, educació, seguretat i defensa contra els infortunis i la malaltia, etc Els estrategues polítics ho tenien en compte, però, en general, la població no esperava que els polítics o els quadres sindicals els “traguessin les castanyes del foc” per millorar la duresa de les condicions de vida i treball Cartell del segon Congrés d’Ateneus i Societats de Cultura, Vilanova i la Geltrú, 1912 BC La facilitat i el profit amb què la població barcelonina —i catalana en general— s’…

Política internacional Arrenca l’era Obama El 24 de gener Barack Obama va ser investit 44è president dels Estats Units –el primer afroamericà– en una cerimònia multitudinària al Capitoli de Washington que va cloure l’era Bush, que s’havia acomiadat a l’Iraq ocupat rebent un cop de sabata llençat pel periodista iraquià Muntazer al-Zaidi Obama va encetar de seguida el mandat amb un ambiciós conjunt de mesures, amb ajudes anticrisi de 800000 milions de dòlars, l’anunci del tancament de Guantánamo i la retirada progressiva, abans del 31 d’agost de 2010, dels 140000 soldats mobilitzats a l’Iraq,…

Els segles XVI i XVII han estat considerats com els primers segles de la Decadència, terme emprat preferentment per a designar el doble fenomen històric de la minva tant de l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura, com de la qualitat dels escassos autors literaris El concepte sorgí com a contraposició a la voluntat programàtica de la Renaixença de restauració de la llengua catalana, i estigué influït, per una banda, per la valoració positiva que el moviment romàntic donà a l’època medieval en general i específicament a la catalana coincidint amb la màxima creació literària en…

De la prehistòria a la fi de l’època romana Vista aèria de la ciutat de Barcelona, amb el nucli antic, la Rambla i els ravals ECSA - J Todó Gràcies a les excavacions recents dutes a terme a Montjuïc, es pot demostrar que hi hagué activitat humana al Barcelonès durant el període paleolític Tanmateix, és des de la meitat del primer milleni aC que els indicis esdevenen prou abundants perquè es puguin fer algunes observacions entorn dels tipus d’establiments, i no solament proporcionar una simple llista de troballes Podem identificar un bon nombre de poblats amb diversos períodes i fases d’…