Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Sant Just de Palmas (Camporsin)
Situació Vista d’aquest petit temple des de la part meridional, on s’obre la seva porta d’arc de mig punt ECSA - A Roura L’església de Sant Just és situada prop del castell de Palmas Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′39″ N - Long 2° 27′22″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada el 1317, quan Bernat de Millars, aleshores senyor de l’indret de Palmas, li feu un llegat de 40 sous Posteriorment és documentada l’any 1409 Fou restaurada al segle XIX per la família Bordes…
Sant Tomàs de Nerill (les Paüls)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Tomàs és a la part alta del poble de Nerill, totalment envoltada d’edificis i afegits que en desfiguren l’estructura original i la fan pràcticament invisible Mapa 32-10 213 Situació 31TCH045052 Per a anar-hi des del Pont de Suert s’ha d’agafar la carretera N-230 i després la C-144 en direcció a Castillo de Sos Uns 3 km abans d’arribar a les Paüls cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta directament al poble de Nerill JAA-MLIR Història El lloc de Nerill és esmentat en la documentació al segle XIV, en concret l’any 1345, quan Berenguer de…
La sardana que envolta el món. 1999
El 1907, la Cobla Antiga Pep, de la ciutat de Figueres i dirigida per Pep Ventura, va interpretar música de sardanes als teatres Olympia de París i al Coliseum de Londres L’Olympia era –i encara és– la sala d’espectacles que el 1893 va ser creada per Josep Oller i Roca, l’industrial de Terrassa que l’any 1889 esdevingué “l’home –és a dir, l’empresari creador– del Moulin Rouge” Un dia la sardana envolta el món La sardana era, en aquell moment, una dansa de l’Empordà que encara no s’havia difós massivament a Barcelona Fou aleshores que la Berliners de Hannover enregistrà, en discs de pedra, sis…
Sociabilitat de l’infant. La guarderia
Durant els primers 2 anys de vida, l’infant és molt individualista En tot aquest temps, no necessita ampliar els seus contactes més enllà de la família íntima Per a ell, el més important són els seus pares, i a través d’ells coneix el món que l’envolta i aprèn el que necessita per a comunicar-se Als 2 anys no comparteix el joc amb altres nens, tot i que li agrada d’estar-hi, observar-los i ésser observat A partir del tercer any, l’infant ja ha adquirit totes les facultats mínimes per a relacionar-se amb altres persones i treure’n profit És a partir d’aleshores que pot ésser més adequat …
Atenció i control postnatal
A la sala de nounats, l’infant és atès sempre per personal especialitzat en la cura dels nadons Des que ingressa a la sala, aquests especialistes es fan càrrec del seu benestar, higiene i control S’ocupen que jegui al bressol en la posició adequada, perquè elimini les mucositats que puguin quedar-li en les vies respiratòries, que descansi confortablement i que no hi hagi trastorns en cas que vomités A la sala de nounats, els nens es troben sota un control permanent, es vigila que respirin adequadament i se’ls atén en cas que tinguin molèsties Regularment es comprova si l’infant ha efectuat…
Necrosi cortical renal
Patologia humana
La necrosi cortical renal és una forma relativament estranya d’infart renal caracteritzada per la destrucció parcial o total de la part cortical del ronyó, sense que afecti la part medullar En general és anomenat també necrosi cortical bilateral , ja que solen afectar-se conjuntament ambdós ronyons La malaltia, les causes íntimes de la qual es desconeixen, es presenta generalment en dones afectades per algun trastorn relacionat amb l’embaràs o el postpart, com ara toxèmia gravídica, hematoma retroplacentari, hemorràgia postpart, sèpsia puerperal o avortament sèptic També es pot presentar…
El que cal saber de les vegetacions adenoides
Patologia humana
Les vegetacions adenoides són unes formacions de grandària variable localitzades al sostre de la nasofaringe, per darrere de les fosses nasals, que es formen sovint en els infants a conseqüència del desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia i què solen remetre espontàniament a partir de la pubertat Si les vegetacions adenoides són petites, no solen generar cap mena de problema Quan són més grosses, però, poden causar diversos trastorns, ja que obstrueixen el pas de l’aire de les fosses nasals a la faringe i poden obstruir igualment els conductes que comuniquen l’orella mitjana amb la…
Broncoscòpia i fibrobroncoscòpia
Patologia humana
La broncoscòpia és un mètode d’examen que consisteix en la visualització de les vies respiratòries inferiors amb un dispositiu que s’introdueix a l’interior, anomenat broncoscopi La broncoscòpia es pot efectuar amb un broncoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid que es connecta a un sistema òptic Tanmateix, però, aquest dispositiu presenta l’inconvenient que per a introduir-lo en l’organisme la persona que se sotmet a la prova ha d’adoptar posicions incòmodes i que només permet d’observar la tràquea i els grans bronquis Actualment s’efectua una fibrobroncoscòpia utilitzant un…
Un segle de vida catalana 1814-1930
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra col·lectiva dirigida per Ferran Soldevila i editada el 1961 en dos volums, i 1.598 pàgines en total, per l’editorial Alcides, l’objectiu de la qual era oferir una visió sintètica del segle XIX (i dels primers decennis del XX) que abordés «totes les facetes de la vida del nostre poble», com es deia al prefaci.
Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…
,
Revista Catalana de Geografia
Historiografia catalana
Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia fundada l’any 1978 a iniciativa de l’enginyer Josep M. Puchades i Benito, propietari, finançador i primer director (1978-82).
Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…