Resultats de la cerca

Aquest ordre és integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats que es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle També tenen unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Moltes de les espècies d’aquest grup són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça Als Països Catalans els escorpeniformes són representats per cinc famílies els escorpènids, els tríglids, els peristèdids, els còtids i els liparídids Els escorpènids escórpores Els…

L’esfondrament d’un univers cultural L’escàs efectiu de les poblacions humanes i la seva economia caçadora i recollectora perfectament integrada amb el medi marcaren la gestió dels recursos i el territori a la taigà en el període anterior a la colonització europea, sense comportar problemes ambientals significatius La colonització europea implicà en primer lloc la introducció d’una economia de producció amb una agricultura al límit de les possibilitats de collita acceptable i una intensificació de la pressió cinegètica per a l’obtenció de pells També comportà un creixement de la població i l’…

La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…

L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…

Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…

La caça i la cria d’animals autòctons Tot i que, en general, les selves temperades no posseeixen tanta diversitat com les tropicals, ofereixen una gran varietat de riqueses cinegètiques Tant els caçadors com els recollectors n’han fet la seva llar i n’han explotat no tan sols la fauna terrestre sinó també l’aquàtica, en especial els crustacis i molluscs d’aigua dolça que viuen en els nombrosos torrents i rius existents al bioma En el passat, l’aprofitament dels recursos animals d’aquestes regions devia ser majoritàriament sostenible, perquè es destinava sobretot al consum local i perquè la…

Un ambient fàcil i perillós alhora Mancant-hi els refugis que proporcionen el substrat i la cobertura, els organismes que habiten a l’ambient pelàgic es troben voltats d’aliment, però alhora estan exposats a ser menjats Tal com s’ha dit, a més del plàncton permanent, hi ha molts ous i larves que en formen part de manera temporal no és infreqüent que els estats larvals d’alguns predadors de mida gran siguin, al seu torn, consumits pels adults de les seves preses habituals La major part dels organismes passen per diferents etapes en què són consumidors primaris quan s’alimenten de fitoplàncton…

Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…

La situació de cada punt del riu dins la seva conca condiciona en gran part les seves característiques Hom ha ideat, per això, un sistema per a jerarquitzar-los definint diferents graus per exemple, els rius de grau 2 es formen amb la unió de dos rius de grau 1 que no tenen cap afluent els de grau 2 no salten de nivell jeràrquic fins que no es troben amb un altre del seu mateix grau, i així successivament Román Montull Els rius formen una xarxa que reuneix i drena cap a la mar les aigües que recull de les diferents conques hidrogràfiques La quantitat i la qualitat d’aquestes aigües és en…

Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…