Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…
La gènesi i l’evolució de la casa pagesa o mas
Art gòtic
Escultura d’un sant Miquel arcàngel que sosté una casa, potser un mas segle XV © MNAC/MAC, núm 24 081 – JCalveras, MMérida i JSagristà La casa pagesa isolada, masia o mas segons el terme al qual dona preferència la historiografia, va esdevenir la forma hegemònica de la tinença camperola al camp català, especialment a la Catalunya Vella, a partir de la feudalització plena dels segles XI i XII Des de llavors, aquestes regions es caracteritzaren per un intens poblament dispers fet d’establiments d’aquesta índole, alhora residència i centres de treball agrícola La dita configuració de l’espai…
L’estructuració bètico-balear a partir del Miocè superior
Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…
Restes de Sant Miquel de la Comanda (els Prats de Rei)
Art romànic
Història Aspecte que oferia l’església, segons una fotografia del 1917, anys abans del seu enderrocament el 1936 Arxiu Mas Aquesta església, que era situada entre la vila dels | Prats de Rei i la Manresana, fou seu d’un petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre creat abans de l’any 1222 pel monestir de Santa Anna de Barcelona Va ser fundat després que s’hagué resolt la discussió entre l’orde i la vila sobre la donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies feta a l’esmentat orde pel comte Ramon Berenguer III l’any 1126 La seva comunitat, formada per tres o quatre…
Picasso: la nostàlgia de Barcelona
Pablo Ruiz Picasso 1881-1973, després de sovintejar la capital francesa des del 1900, va decidir installar-s’hi definitivament el 1904, incorporant-se al nombrós grup d’artistes espanyols que hi residien, i que, de mica en mica, i gràcies a la seva poderosa i genial personalitat, arribaria a capitanejar Quan l’artista malagueny va anar a París per primer cop ho va fer acompanyat del seu amic Carles Casagemas Només uns mesos més tard, en una segona estada en solitari, Casagemas es va suïcidar en el cafè «L’hippodrome» a causa d’un desengany amorós Sembla que aquest esdeveniment devia…
La Ferreria i Construccions de Joan Torras i Guardiola
El cas de Joan Torras i Guardiola 1827-1910 és força excepcional un arquitecte que crea un taller de construccions metàlliques i acaba convertit en un fabricant d’acer Joan Torras, arquitecte Joan Torras i Guardiola, un arquitecte que creà un taller de construccions metàlliques i acabà convertit en fabricant d’acer Joan Torras nasqué a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona, l’any 1827, fill d’un forner d’aquella població Començà estudis a la classe d’arquitectura de l’Escola de la Llotja, organitzats per la Junta de Comerç de Barcelona Els hagué de continuar a Madrid, perquè a Barcelona…
Els dictiòpters blatodeus: cuques molles i paneres
Característiques de grup Els dictiòpters, blatodeus i mantodeus són insectes essencialment terrestres, de dimensions mitjanes o grans, que viuen predominantment a les regions tropicals i subtropicals Dins d’unes característiques generals a tots ells, n’hi ha dos grups clarament diferenciables, el de les paneroles dictiòpters blatodeus i el dels pregadéus dictiòpters mantodeus, per la qual cosa, al llarg de la història, han estat considerats successivament com a subordres o com a ordres independents Hi ha, però, tota una sèrie de caràcters que els són comuns Són insectes que gairebé no volen i…
arpa

Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…
Els isòpters: tèrmits o «formigues blanques»
Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i biològiques i…
El panteó dels comtes d’Urgell al monestir de Bellpuig de les Avellanes
Art gòtic
Les disposicions d’Ermengol X d’Urgell contingudes en el seu darrer testament, dictat el 1314, imposaven a l’hereu del senyoriu l’adopció de les armes comtals plenes, sense dimidiar-les amb les del llinatge familiar privatiu La manca de descendència havia dut el comte a designar el segon fill del rei Jaume el Just com a successor Amb aquella disposició tractava de mantenir inalterable el símbol més genèric del comtat que encarnava, en el qual es condensava la trajectòria d’una dinastia forjada en la lluita contra els musulmans Les cerimònies que honorarien Ermengol durant les exèquies…