Resultats de la cerca

Característiques de grup Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones tropicals i…

Característiques del grup Els planipennis constitueixen el grup numèricament més important de tots els neuropteroïdeus megalòpters, rafidiòpters i planipennis reuneix unes 6000 espècies, repartides per tot el planeta, especialment per les regions càlides El seu aspecte és variable alguns, de dimensions considerables, poden confondre’s amb libèllules, mentre que d’altres, més petits, són unicroms, verdosos o brunencs, i es paren amb les ales fent teuladeta Allò que els caracteritza, però, és l’estructura del cap, la llargada mitjana del protòrax i l’abundant venació de les ales, tant…

Definició La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moviment d’aquestes estructures a causa d’una alteració en la innervació dels músculs laringis La paràlisi, que pot afectar una única corda vocal o bé totes dues, origina una alteració de la fonació i, de vegades, provoca una obstrucció al pas de l’aire cap a les vies respiratòries inferiors que pot ocasionar una dificultat respiratòria Causes La paràlisi de les cordes vocals es produeix quan els músculs que tenen com a funció la mobilització d’aquestes estructures no reben els impulsos nerviosos que en…

Vida Malgrat que les dades biogràfiques de què es disposa són confuses, es creu que va néixer a la segona meitat del segle XIV, i no cap al 1335 com han proposat alguns investigadors És possible que es formés a la catedral de Lieja i que d’allà passés a Milà El 1401 gaudia d’un benefici de la catedral de Pàdua, sufragat per l’arquebisbe Francesco Zarabella Quan aquest fou nomenat cardenal, l’any 1406, Ciconia escriví el motet Doctorum principem en el seu honor Aquell mateix any es negocià la pau entre Venècia i Pàdua, que el compositor celebrà amb el motet Venecie mundi splendor L’última de…

Situació Aspecte exterior que ofereix la capçalera de l’església, enmig del bosc, des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan La capella es dreça, encerclada de pins, en un planell vorer al mas de l’Abellar de Baix, el qual és situat a l’extrem nord-occidental de la demarcació sallentina, a frec del límit amb Gaià i proper al terme de Navàs Long 1°55’02” - Lat 41°53’55” Tot i que l’església pertany al terme de Sallent, és més adient anar-hi per Navàs, des d’on cal emprendre la carretera que mena a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 2,2 hi ha a mà dreta, un camí carreter,…

Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5 la frase Finit…

Exemplar adult d’un nematomorf del gènere Gordius , molt comú en aigües dolces, l’aspecte filiforme del qual el fa inconfusible En estat larval, aquests verms parasiten artròpodes Hervé Chaumeton / Jacana Els nematomorfs formen un petit grup de verms d’aspecte filiforme A les nostres latituds, són paràsits d’artròpodes en la seva fase juvenil i quan són adults fan vida lliure als torrents i rius, a les mars i fins i tot a les aigües temporànies És freqüent veure’n els adults, de vegades en grans quantitats, movent-se i cargolant-se a l’aigua de les llacunes El nom de gordiacis deriva de la…

Situació Escasses filades de la seva obra romànica, conservades rere un pedró modern Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església són situades als afores de Boí, sobre la carretera que enllaça Boí amb la carretera de Caldes, a l’indret que hom anomena Sant Pere Mapa 33-9 181 Situació 31TCH224105 S’hi va per un camí, vorer a la carretera, que s’inicia al començament del poble FJM-AMB Història No hi ha referències històriques sobre aquesta església, que fou una capella de la parròquia de Sant Joan de Boí CPO Església De l’antiga capella de Sant Pere només resten unes poques filades, corresponents al…

La imatge de l’explorador consumit per les febres és indissociable de l’èpica cinematogràfica i de les novelles d’aventures No és gratuïta, però els primers europeus que s’endinsaren en el continent africà descobriren ben aviat que el cost de la colonització de determinades regions podia ser molt elevat en vides humanes També comprovaren que el bestiar domèstic a què estaven avesats sofria una mortalitat igualment prou alta, i que els caps que sobrevivien mantenien una salut tan precària que l’activitat ramadera amb les varietats europees esdevenia difícil o senzillament impossible Avui dia…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera a primer terme F Junyent-A Mazcuñan Petita esglesiola situada a la banda sudoccidental del terme i que s’aixeca a l’extrem nord-est de la vall de Sant Joan d’Oló, vora el mas de la Plana Long 2°00’39” - Lat 41°51’00” Per a anar-hi cal dirigir-se a Artés, on s’ha d’emprendre la carretera que mena a Avinyó Poc després d’haver passat Horta d’Avinyó i pocs metres més enllà del quilòmetre 48, hi ha, a mà dreta, una pista forestal en bon estat que, passant per Sant Joan d’Oló, porta a la capella, perfectament visible des del…