Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
La llengua: una dècada d’esllanguiment
Usos lingüístics de la població catalana 2003 El 1997 es promulgà la reforma de la Llei de normalització lingüística de Catalunya, que entrà en vigor l’any següent amb el nom de Llei de política lingüística Impulsada per Convergència i Unió CiU i consensuada amb els principals partits de l’arc parlamentari català, aquesta llei, ultra confirmar la posició preferent del català dins les institucions autonòmiques, els mitjans de comunicació de titularitat autonòmica i els primers trams del sistema educatiu, pretenia estendre la presència de la llengua en àmbits de la vida civil on a penes hi era…
Zoologia 2016
Zoologia
Àrees del cervell de gestió del llenguatge Els gossos i els humans utilitzen la mateixa àrea del cervell per a gestionar el llenguatge, cosa que explica per què els gossos entenen el significat d’una gran quantitat de paraules que els ensenyem © Fototeca2 / Photoprint / Fotoliacom El 2016 es van publicar en la revista Science els resultats d’uns estudis que demostren que l’àrea del cervell que utilitzem les persones per a gestionar el llenguatge coincideix amb la que fan servir els gossos Canis lupus familiaris Aquests resultats expliquen per què els gossos entenen amb tanta facilitat el…
categorització de la música
Música
Totes les cultures estableixen fronteres conceptuals interiors dins del seu univers musical particular que delimiten els diferents àmbits musicals de rellevància sociocultural.
En principi, es tracta en gran part d’oposicions binàries, com ara música culta/popular, religiosa/profana, pròpia/aliena, etc, que, sotmeses a un continu procés de rearticulació i agrupament, configuren tota una sèrie de categoritzacions a partir de les quals s’entén l’univers musical en qüestió Òbviament, cada cultura estableix les seves pròpies categoritzacions i els dona més o menys importància segons el seu punt de vista particular Entre els shuar de l’Amazònia, per exemple, no existeix un terme que equivalgui a la significació tan general que té el concepte de música La categoria més…
La lectura
Educació
Què és llegir Llegir és comprendre un text, un missatge escrit Vivim en una societat alfabetitzada en què gairebé tothom sap llegir i escriure i en què, per tant, la lectura i l’escriptura són formes habituals de comunicació entre les persones Llegim quan trobem un avís a l’ascensor, quan consultem els horaris de sortida dels trens a l’estació, quan rebem o enviem un correu electrònic, quan participem en un xat, quan busquem en el diari a quina hora comença una pellícula, quan ens trobem una nota enganxada a la porta de la nevera, quan mirem la informació de contraportada d’un CD, quan fem…
Agredolços i lacats
L’any 206 aC, l’emperador Qin Shi Huangdi fou enterrat a Xi’an, capital del seu imperi, en companyia d’un fabulós exèrcit de terra cuita 6 000 soldats i cavallers de mida natural, tots diferents i reproduïts en detall Era un digne seguici per a qui havia aconseguit unificar per primer cop sota un sol poder tot el territori xinès, des del desert d’Ordos fins al delta del Xijiang, des de Sichuan fins a la mar Qin reuní regnes i senyorius, però també posà les bases, menys cruentes, d’una altra concertació la dels quatre dominis culinaris xinesos, pilar indiscutible de l’ulterior univers cultural…
Les famílies monoparentals, un repte per als estats del benestar
L’adopció en solitari és una opció cada vegada més freqüent, sd B Andren-AGE La família, o millor dit, les famílies, són realitats socials que es fan evidents en la vida quotidiana Si es demanés a les persones de l’entorn proper què entenen per família, sorprendria la multiplicitat de definicions que donarien i la varietat de situacions que cobririen aquestes definicions A més, a mesura que els interrogats pertanyessin a contextos socioculturals més diferenciats del propi, més heterogènies serien les respostes Però, alhora, la construcció social de la família deriva del Dret, de les…
Meteorologia i climatologia 2009
Meteorologia
El fenomen d'El Niño i la disminució d'huracans al Carib i a l'àrea de l'Atlàntic durant el 2009 Al llarg de l'any es van observar anomalies de temperatura de les aigües del Pacífic est que van indicar el desenvolupament del fenomen El Niño-Oscillació del Sud a partir del segon semestre del 2009, que va continuar durant tot l'hivern i es va allargar fins al primer trimestre del 2010 Entre els impactes negatius esperats d'El Niño hi ha un augment de la precipitació al centre de l'oceà Pacífic tropical, inundacions i esllavissades a l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud i la disminució de la…
Jaume Huguet i el seu entorn
Art gòtic
Jaume Huguet i l’eixir de la dignitat humana Sant Agustí rentant els peus a Crist, representat com a pelegrí El 1463 la confraria de blanquers va signar amb Jaume Huguet el contracte per pintar aquest retaule, destinat a l’altar major del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona S’hi veu l’empremta dels ajudants del seu taller ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El 14 de febrer de 1492, any que la Terra deixaria de ser el que havia estat durant segles, Jaume Huguet va atorgar testament davant el notari de Barcelona Esteve Solei La història no ha estat…
Església i debat polític
La revolució liberal havia comportat, per a l’Església catalana, la pèrdua del poder material i la desaparició gradual dels privilegis en el camp polític i en la influència social La pujada dels moderats, a partir del 1844, significà l’acceptació per tothom del procés desamortitzador ja realitzat i la clarificació de les relacions que, a partir d’aquell moment, havien de tenir el poder civil amb l’Església La “solució negociada” que suposà el Concordat del 1851, demostra de quina manera l’Església necessitava restablir alguna via de control del poder civil i com el moderantisme espanyol…
Algunes consideracions prèvies del Modernisme
Apelles Mestres 1854-1936 Abril sa Composició de la sèrie de cromos Mesos de l’any Visió amablement irònica d’un poeta modernista que pot inspirar-se en Adrià Gual BC De fet, les grans opcions artístiques, les «defineixen» i fins, en algun cas, com el del Barroc, les «inventen», no els protagonistes, sinó els historiadors, que posen en joc tots els materials possibles, els dels opositors inclosos, i els «llegeixen» des de la seva perspectiva filosòfica o metodològica O, més rarament, els «defineixen», amb textos teòrics més o menys travats, els propis protagonistes Com en el cas del…