Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Trastorn provocat pel fred
La temperatura ambiental no acostuma a ésser excessivament baixa en les nostres latituds, però en determinades circumstàncies es poden produir trastorns generals del funcionament de l’organisme, o trastorns locals en determinades parts del cos Aquests trastorns es presenten especialment en determinades condicions climàtiques, que dificulten l’acció dels mecanismes termoreguladors, com és ara un grau d’humitat elevat, que augmenta la transferència del fred de l’ambient a l’organisme el vent, que facilita la pèrdua de calor de la superfície del cos i els canvis sobtats de temperatura, ja que el…
cervesa

Gerra de cervesa
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Beguda alcohòlica simple (3 a 5% d’alcohol), obtinguda per fermentació d’una infusió de malt, blat de moro i altres cereals, amb addició de llúpol.
Coneguda ja a Egipte fa 6000 anys, d’allà s’estengué a Europa a través de Grècia A l’edat mitjana la producció se centralitzà als monestirs, però, en anar-ne augmentant el consum durant els segles XVII i XVIII, hom començà a construir cerveseries L’obtenció de cervesa comprèn les següents etapes preparació del malt ordi germinat, maceració, cocció del most i fermentació La finalitat de la maceració és dissoldre al màxim les parts útils del malt té lloc una sacarificació del midó, que es transforma en dextrines per acció de les amilases, i una degradació de les matèries nitrogenades complexes…
Les clavariàcies
Les dues clavariàcies més freqüents del gènere Clavariadelphus , amb basidiocarps no ramificats 1 dos exemplars sencers 1a apicalment bifurcat, un cas atípic i un en secció 1’ de les anomenades bosses C pistillaris , i 2 bosses escapçades C truncatus La primera espècie, de boscos caducifolis, és amarga, però la segona, que es fa en boscos de coníferes, és dolça i comestible Josep Ribot Les clavariàcies formen cossos fructífers erectes, que poden ésser simples claviformes, cilíndrics o cònics, amb l’àpex arrodonit o truncat o ramificats, però amb les rames mai aplanades ni en forma de…
Altres accipítrids
Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus És un petit ocell rapinyaire excepcional a les nostres contrades, ja que tan sols ha estat citat 3 cops un exemplar vist a Cotlliure Vallespir el 180469, un altre de fotografiat al Collsacabra Osona el 290962 i una tercera citació, sense data, efectuada al Baix Cinca, a la dècada dels seixanta A Europa existeix una petita població sedentària i en expansió, que ocupa el centre i l’W de la península Ibèrica Àguila marina Haliaeetus albicilia Aquest és un ocell rapinyaire raríssim als Països Catalans, on existeixen molt poques dades Arévalo Baca…
Placenta prèvia
Patologia humana
Definició És anomenada placenta prèvia una complicació de l’embaràs que consisteix en la inserció de la placenta a la part inferior de l’úter, situant-se de manera prèvia a la part més baixa del fetus, que ocasiona hemorràgies al tercer trimestre d’embaràs i dificulta el procés del part Freqüència, causes i tipus La placenta prèvia constitueix un trastorn relativament freqüent, ja que es presenta aproximadament en 1 de cada 200 embarassos que arriben a terme Les causes exactes d’aquesta alteració no es coneixen en detall, però s’ha comprovat que es manifesta especialment en unes…
Gangrena gasosa
Patologia humana
Definició La gangrena gasosa o mionecrosi infecciosa és una alteració molt greu del teixit muscular que es caracteritza pel desenvolupament d’un procés infecciós agut causat per bacteris pertanyents al gènere Clostridium Es produeix després de traumatismes externs o ferides quirúrgiques contaminants Aquest trastorn, que causa la necrosi o mort del teixit muscular i un intens dolor local, requereix una atenció mèdica immediata ja que, lliurat a l’evolució espontània, determina la mort del pacient Causes Els agents infecciosos de la gangrena gasosa comprenen unes quantes menes de bacteris…
Els ciprinodontiformes: fartet, samaruc i gambúsia
Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…
Els centracàntids: xucles i afins
Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als espàrids, però se’…
Els notacantiformes: notacants
Notacantiformes de la mar catalana 1 Notacanthus bonapartei , i 2 Polyacanthonotus rissoanus Aquests osteïctis, sembla que pròxims als anguilliformes també tenen una fase larval leptocèfala, són depredadors de petits animals bentònics, que obtenen brostejant sobre el fons Domènec Lloris L’ordre dels notacantiformes és constituït per unes 25 espècies de peixos marins i batipelàgics que viuen entre 200 i 800 m de fondària als oceans Atlàntic, Índic i Indo-Pacífic, i també a la Mediterrània Grup molt proper al dels anguilliformes, la seva posició sistemàtica ha estat discutida S’hi agrupen tres…
Les clarors de la nit
Fiodor Dostoievski 1821-81 va posar el títol de “ Les nits blanques ” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se I Alexandr Puixkin 1799-1837, en el seu poema “ El cavaller de coure ”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient “I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca” I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades font d’inspiració…