Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Descripció de la trona del cantó de l’evangeli de la nau major de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Data 1788 El notari de Lleida Josep Pocurull i Castells va descriure la trona de la nau major de la Seu Vella quan aquest edifici ja s’havia convertit en caserna militar La trona ha desaparegut El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal en conserva només els plafons de sant Lluc i sant Marc i un fragment impossible d’identificar En la trona de la iglésia catedral antiga que està en la part del evangeli, esto és, en la part de ponent, comensant per la part del cor se troba en la barana de pedra a la part de fora, lo que mira al públich, las imatges treballades de escultura primorosament Sobre i al…
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…
,
Les indianes o teixits de cotó estampats
Tela estampada La España Industrial, 1847-1947 La indiana és el teixit de cotó estampat El nom li ve donat pels estampats procedents de l’Índia que arribaven a la Gran Bretanya com a producte colonial La indústria britànica aviat donà el tomb al sentit del comerç i substituí la importació per l’exportació d’aquest gènere, gràcies a la mecanització, que permetia produir més i amb menys cost El nom inicial que reberen aquests teixits a Catalunya era el de pintats o teixits pintats El sistema d’estampació era primari i consistia a aplicar a mà un motlle de fusta en el qual hi havia gravat un…
piràmide

Les piràmides de Gizeh
Amre (CC BY-NC-ND 2.0)
Arqueologia
Monument de forma piramidal utilitzat antigament a Egipte com a sepulcre i pels maies i asteques com a temple.
A l’antic Egipte eren tombes d’un faraó o d’una reina el seu nom és grec, πψραμίέ en egipci, rebia el de mr El seu ús s’estengué posteriorment al Sudan En realitat, la piràmide egípcia era el centre d’un vast complex arquitectònic compost dels elements següents un temple de la vall o d’acolliment una rampa o calçada, coberta i decorada, que anava des d’aquest temple al funerari on tenien lloc les cerimònies religioses en benefici del rei o de la reina traspassats, a càrrec d’un nombrós clergat la piràmide en si monument anepigràfic en la majoria dels casos, la seva atribució a un sobirà…
Castell de la Clua (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Fortificació bastida aprofitant una balma situada a la part baixa d’un single que s’alça damunt del poble de la Clua G Viiarrúbias El poble de la Clua és situat a tocar d’un congost que separa la plana del Segre de la vall d’Ariet L’espluga on hi ha el castell és situada a la part baixa d’un cingle, orientat cap al sud-oest, damunt del poble actual Mapa 33-13328 Situació 31TCG358460 Des d’Artesa de Segre hem d’agafar la carretera de Baldomar D’aquesta població surt una pista de terra que porta fins a la Clua Un corriol embardissat va fins a les restes del castell JBM Història Les…
Sant Esteve de la Sarga
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent amb la porta d’arc de mig punt, una allargada finestra i un campanar d’espadanya de dos ulls, modernament sobrealçat ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve de la Sarga és situada a l’exterior del poble, cap al sud, al costat del cementiri JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG151611 Història Els primers esments del lloc de la Sarga daten de l’any 1056 —o 1055—, en què es documenta el collo de Sarga , i del 1069, en l’acta de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, on, entre els béns atorgats a la canònica, consta una coromina situada al lloc…
Les espardenyes, un patrimoni viu
Les espardenyes són una derivació de les sandàlies dels romans Representen l’única pervivència del vestit popular a Catalunya que té vitalitat avui, a la fi del segle XX És a dir, algunes persones d’àmbits rurals i de la ciutat les utilitzen habitualment, sobretot a l’estiu, i fins i tot formen part dels corrents actuals de la moda Les espardenyes com es coneixen avui ja apareixen ressenyades en els documents del segle XIII Per les seves característiques de lleugeresa, a l’exèrcit les portaven les tropes d’infanteria de la corona catalanoaragonesa i el 1694 les va adoptar la infanteria…
Una llengua, moltes nacions
Escuts dels regnes catalans, Barcelona, 1681 MHCB / AF/AHC - RMr Una llengua, als Països Catalans dels segles XVI i XVII, definia tot sovint una nació Així, Anselm Turmeda podia ser presentat als lectors del cinc-cents com un escriptor de “nació catalana i nascut a la Ciutat de Mallorca” i Ausiàs Marc, al seu torn, com un “cavaller valencià i català de nació” De manera semblant, el cronista valencià Gaspar Escolano podia anomenar catalans tant els valencians com els catalans del Principat, “ por ser todos —explica— de una misma lengua y nación desde los principios de la conquista ” Un cas a…
La producció dels forns de vidre catalans
Art gòtic
Els inventaris i els encants són els documents que bàsicament donen notícia dels tipus de vidres produïts en aquest període És fàcil observar-hi que la varietat de formes per a diferents usos és major al segle XV que a l’anterior, com també l’extensa presència d’objectes de vidre a les cases catalanes La confrontació entre la documentació d’arxiu i les peces que s’han conservat sovint genera alguns problemes d’atribució formal La utilització d’un ampli ventall de noms per a designar els vidres, probablement per les varietats dialectals, i el fet que molts d’aquests noms no han arribat fins…
Conjunt monetari de la Grassa (Constantí)
Tremisos de Khindasvint, procedents d’aquest dipòsit, conservats en el monetari de la Real Academia de la Historia de Madrid De dalt a baix, peces de les seques de Tude, Aurense, Petra, Fraucelo, Calapa i Saldania Extretes de Mateu y Llopis Las monedas visigodas del monetario de la Real Academia de la Historia Hallazgos monetarios IV , “Ampurias” Barcelona, VII-VIII 1945-46, pàgs 244-249, làm II L’anomenat tresor de la Grassa, compost de 800 tremisos d’or, va ser descobert el 10 de desembre de 1816 per jornalers en una vinya de la parròquia de Constantí Tarragonès La nostra…