Resultats de la cerca

Les cordes vocals superiors tenen esquelet membranós Les cordes vocals inferiors contenen un fascicle voluminós del múscul tiroaritenoïdal i són part essencial de la glotis com a òrgan de fonació A les cordes vocals hi ha els caps terminals del nervi recurrent regulador del moviment vibratori que caracteritza el to fonamental de la veu dels parlants i imprimeix la sonoritat bàsica al corrent aeri que procedeix dels pulmons Gairebé totes les llengües conegudes fan ús diferencial de la vibració vocàlica oposant l’absència a la presència d’aquest tret Així…

En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals tancades, bé que alguns gramàtics del segle XIX l’han emprat damunt vocals obertes Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc En català modern és aplicat a les vocals tancades é, ó, í, ú, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona És un dels casos excepcionals en què el parlar barceloní ha determinat l’ortografia de la llengua literària, la qual, en els casos de divergència, ha seguit en general el vocalisme dels parlars occidentals i meridionals i el consonantisme dels…

Comprèn els plecs i les apòfisis vocals i l’espai situat entre ells La porció anterior és situada entre els plecs vocals, i la posterior entre els cartílags aritenoides

És un òrgan definit al títol VI de la Constitució del 1978 , relatiu al poder judicial, collegiat i autònom Format per jutges i altres juristes, la seva missió és garantir la independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions respecte als altres poders El componen vint membres vocals i un president Els vocals són nomenats per les Corts Generals El president del CGPJ ho és també del Tribunal Suprem i és designat pel ple en la sessió constitutiva entre membres de la carrera judicial o juristes de competència reconeguda Els vocals són renovats…

La matèria d’estudi principal és la música vocal cançó 1 i la música instrumental que les acompanyava o servia per a la dansa Ho són també les melopees recitades, amb acompanyament d’instruments de percussió o d’altra mena i que representen un estadi intermedi entre la parla i el cant, així com tota mena de crides acompanyades per instruments rudimentaris Hi ha formes molt arcaiques basades en sistemes musicals primitius, com el sistema pentatònic, que hom troba en àrees geogràfiques molt extenses Hom tendeix a incloure el folklore musical dins una branca recent de la musicologia, l'…

El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor, Michael Boder

La quantitat té en determinades llengües pertinència fonològica, generalment dins la síllaba Entre les clàssiques cal destacar el sànscrit, el grec i el llatí, on hi havia un desdoblament total o parcial del sistema vocàlic en distingir-se les vocals breus de les llargues, aquestes últimes equivalents, en durada, a dues de breus En llatí, per exemple, s’oposaven les síllabes breus a les llargues, que ho podien ésser per natura o per posició Eren breus o llargues segons la qualitat de llur nucli vocàlic pŏpŭlus , ‘poble’, enfront de pōpŭlus , ‘poll’ Això no obstant, una vocal…

Les vocals finals -e , -o emmudeixen darrere n vien , ‘ve’, i darrere l , r en certes condicions andar ‘anar’, dir 'dir’ El diftong uo passa a io , i es manté el timbre de vocals intertòniques, que poden passar a a sénare ‘cendra’ Des del segle XV esdevingué, pel seu prestigi polític i social, llengua oficial i de comunicació a les terres vènetes

L’àrab, com altres llengües semítiques, s’escriu de dreta a esquerra L’escriptura es caracteritza per l’abundància de lligams la major part de les lletres són unides a la precedent i a la següent, fet que motiva que la majoria d’elles tinguin quatre formes segons que la posició sigui aïllada, inicial, medial o final Només són indicades les consonants i les vocals llargues, bé que per a determinats texts l’Alcorà, edicions científiques i infantils, etc, on es fa necessària una correcta lectura, són notades també les tres vocals a, i, u, l’absència vocàlica sukūn ,…

La laringe és un òrgan buit, en forma de con truncat, situat a la zona mitjana del coll, immediatament davant la hipofaringe Per la part superior comunica amb la faringe i per la inferior és continuada per la tràquea L’extrem superior de la laringe es troba, aproximadament, a l’alçada de la quarta vèrtebra cervical, i l’inferior a l’alçada de la setena aquesta localització varia d’una persona a una altra i, generalment, és una mica més alta en les dones i els infants La longitud de la laringe és entre 36 i 44 mm el diàmetre transversal, entre 41 i 43 mm, i el diàmetre àntero-posterior, entre…