Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Isabel de Galceran
Literatura catalana
Personatge central de la narració Isabel de Galceran (1880) i de la novel·la Vilaniu (1885), de Narcís Oller.
A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més…
Roger Bacon
Filosofia
Filòsof anglès franciscà, anomenat Doctor mirabilis.
Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l' Opus tertium i…
Ludovico Ariosto
Literatura italiana
Poeta italià.
De família noble, estudià lleis a Ferrara 1489-94 Entrà al servei dels Este, senyors de Ferrara Familiar, el 1503, del cardenal Ippolito d’Este, prop del qual exercí activitats molt diverses, el 1518 fou nomenat familiar del duc Alfons I d’Este, germà del cardenal, amb funcions també diverses, entre elles la de governador de la Garfagnana 1522-25 Malgrat que hagi estat dit que en la seva obra predominà la raó sobre la passió, la base de la seva poesia foren els afectes, però expressats sempre d’una manera celada, amb indiferència aparent i amb força ironia foren el refugi del poeta davant la…
Les hidnàcies
La llengua de bou Hydnum repandum porta agulletes còniques i fràgils a l’himeni i és de barret irregular i carnós És comestible, igual que una espècie pròxima, H rufescens, més petita i brunenca La família de les hidnàcies incloïa antigament un gran nombre de gèneres, avui dia inclosos en altres grups pels seus caràcters microscòpics Així, Hydnellum, Phellodon i Sarcodon , que també tenen agulletes, s’engloben ara amb les teleforàcies, pels seus caràcters microscòpics Josep M Vidal / SCM Tot el que ha quedat de l’antiga família de les hidnàcies és el gènere Hydnum que, en el sentit actual,…
Bec de serra petit
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet…
El palmerar d’Elx
Les plantacions de palmeres de dàtils Phoenix dactylifera , a Elx, com a altres localitats del migjorn valencià, donen lloc a imatges d’un curiós exotisme Ernest Costa El palmerar d’Elx 226, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El palmerar d’Elx és un conjunt de petits horts agrícoles estructurats en bancals quadrangulars, i de vegades triangulars, amb els marges plantats de palmeres datileres Phoenix dactylifera en tires senzilles, o dobles, coincidint amb el traçat de les séquies Des del conjunt d’horts limítrofs s’obté una perspectiva horitzontal que sols permet…
La Pensilvània de Joan Vilella
Al final del segle XX resulta natural parlar de la refinería de petroli de Tarragona, referint-nos a la que s’hi establí l’any 1974, en el terme municipal de la Pobla de Mafumet Però els catalans del final del segle XIX també parlaven amb naturalitat de la refineria de petroli de Tarragona, referint-se a la que hi tenia la companyia reusenca Joan Vilella i Companyia Joan Vilella i Llauradó fou comerciant, industrial i polític El 1879 creà la societat Joan Vilella i Companyia que donà origen a una refineria de petroli i a un banc La refineria s’installà en el terme de Tarragona al marge dret…
Francesc Flos i Calcat
Escriptura i paleografia
Educació
Literatura catalana
Teatre
Excursionisme
Pedagog, cal·lígraf, autor teatral i poeta.
Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses…
, ,
lul·lisme
Filosofia
Moviment ideològic dels deixebles i els contraris de Ramon Llull entorn de les seves obres autèntiques o atribuïdes.
La seva personalitat fou tan aviat envoltada per la llegenda, que hom pot agrupar la munió dels seus seguidors segons els punts de vista més diferents També és possible que hom ignori, no solament la categoria, sinó el nom de vastes zones d’opinió que l’hagin protegit També pot ésser que Llull, que a través dels segles molts veneraven i exalçaven, en realitat fos en gran part una figura mítica Llull fou un propagandista de l’ art , a la qual sempre hom lliga el seu nom No pas per orgull ni per vanitat, sinó perquè estava convençut que Déu havia aclarit un dia la seva intelligència perquè…
Intel·lectuals castellans davant l’autonomia de Catalunya
M de Unamuno a Salamanca, J Aguiar García, 1935 MCU / Oronoz Des de molt aviat la Segona República va ser qualificada com la dels intellectuals, en sentit admiratiu o pejoratiu segons d’on provingués l’expressió I és veritat que l’intellectual va tenir un fort protagonisme polític, com es pot constatar repassant la llista de noms que va des de la presidència del Govern fins als integrants de les Corts Constituents El fenomen, però, no era nou, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera ja havien ocupat un espai preeminent la novetat era que ara ocupaven llocs de poder, mentre que abans la…