Resultats de la cerca

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Edificis de tota mena L’ésser humà, a diferència de quasi tots els altres mamífers, no té el cos recobert d’un pèl espès que el resguardi del fred, raó per la qual ha estat definit com el “simi nu” Per a protegir-se de la intempèrie, doncs, necessita una “pell artificial”, que és la roba, qüestió de què tractarem a “Els vestits” Però, a més, com molts altres animals que fan un niu o que tenen un cau, l’ésser humà també ha sentit des de sempre la necessitat de tenir un refugi més estable per a viure-hi i descansar-hi És la casa La casa no tan sols serveix per a resistir els rigors del clima,…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…

Tipus d’indústria El terme indústria comprèn fases i tipus d’activitats econòmiques molt diversos, inclosos l’extracció de minerals, les construccions i alguns serveis El nom d’indústria manufacturera, en canvi, es reserva al conjunt de les activitats de transformació dels productes del sector primari és a dir, de l’agricultura, la ramaderia, forestals i també minerals en béns de consum, passant per les fases de semielaboració Totes les transformacions a què són sotmeses les primeres matèries n’augmenten el valor La diferència entre el valor inicial del material i el…

Situació i presentació La Garrotxa, amb 735,39 km 2 d’extensió, és una de les comarques més complexes i variades de la geografia catalana És molt difícil d’establir parallelismes entre les valls de Sant Aniol o els cingles de Gitarriu i les valls verdes d’Olot, de la plana d’en Bas o de la vall d’Hostoles Això no vol dir pas que no siguin molts els trets que agermanen aquestes contrades La Garrotxa és la més oriental de les comarques catalanes de muntanya les altituds màximes no superen els 1 600 m Al N, els Pirineus la separen del Vallespir, al N i l’E limita amb l’Alt Empordà, a l’E amb el…

Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…

Situació i presentació La comarca del Pla d’Urgell, de 305,10 km 2 , fou creada l’any 1988 El cap comarcal és la ciutat de Mollerussa Es troba situada enmig d’una plana, per la qual cosa els límits de la comarca administrativa no tenen cap correspondència amb els geogràfics i responen simplement als orígens senyorials dels límits dels termes que la integren Els setze municipis que formen la comarca del Pla d’Urgell pertanyien, segons la Divisió Territorial de Catalunya aplicada el 1936, reinstaurada el 1987, a les comarques que actualment envolten el Pla Els termes de Linyola, Bellvís i el…

Situació i presentació El BaixCamp és una comarca purament administrativa es va definir el 1936 en fer-se la divisió territorial de Catalunya que va estructurar el Camp de Tarragona vegeu l’Alt Camp en tres comarques La seva capital, Reus, n’és i n’ha estat des de molts segles enrere la capital econòmica Al segle XVII ja s’establien relacions comercials amb el Matarranya El 1865, segons l’informe de Josep Simó, Reus tenia tractes comercials amb més de setanta pobles que integraven la comarca econòmica En l’enquesta feta el 1931 per la…

La geografia física Més del 90% del territori de Polònia és format per planes i només hi ha muntanyes al S Al llarg del litoral bàltic s’estenen planes compostes essencialment de sediments marítims i alluvions més al sud es troba un cinyell de turons glacials de fins a 329 m d’altitud Wieżyca Una extensa zona al centre de Polònia és ocupada per planes estratificades Gran Polònia, Masòvia i Podlàquia, i al sud hi ha una zona d’elevacions asimètriques, de 300-600 m d’altitud, desmembrades per rius i barrancs Silèsia, Petita Polònia i Lublín Al llarg de la frontera meridional s’…

Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…