Resultats de la cerca
Es mostren 10059 resultats
Castell de Cercet (Benavarri)
Art romànic
Aquest topònim, avui perdut, sembla que es localitzava vora Pilzà, i tal vegada en el mateix Castillo del Pla Hom troba documentat per primera vegada el castrum de Cercedo en el testament d’Arnau Mir de Tost, datat l’any 1072, segons el qual el llegava a la seva filla Letgarda, al seu marit el vescomte Ponç I de Cabrera i a llur fill Guerau II Ponç Aquesta notícia fa pressuposar que el lloc havia estat conquerit, segurament vers mitjan segle XI, per Arnau Mir de Tost tanmateix, no sabem si la seva voluntat expressada en l’acta testamentària es féu efectiva i qui senyorejà aquest castell…
Castell de Barruera (la Vall de Boí)
Art romànic
Barruera, a l’entrada de la vall de Boí i en el camí transversal del port de la Gelada, tingué castell o alguna mena de fortificació romànica Hom estima que pot ésser un vestigi del castell de Barruera la gran torre quadrada, d’època indefinida, que es dreça damunt el poble de Barruera, adossada a la casa dita del “Pubill” El primer esment d’aquesta fortalesa és de l’any 1174, en què Arnau Mir I, comte del Pallars Jussà, deixà a Santa Maria de Mur el capmàs que tenia Pere Ramon al castell de Barruera Consta documentalment que Barruera pertanyia als senyors d’Erill ja a la primeria del segle…
Sant Joan Rodó o de Saga (Ger)
Art romànic
D’aquesta església, en resten escassos vestigis al costat dret del camí que va de Saga a Bolvir, damunt d’una petita elevació aglevada Era anomenada popularment Sant Joan Rodó perquè l’edifici pertanyia a l’escàs grup d’esglésies romàniques de planta circular L’església era una possessió dels hospitalers de Berga com reflecteixen diferents documents del segle XIII Un d’ells, conservat a l’Arxiu Capitular de Vic, assenyala que l’any 1265 Ramon Bertran, comanador de l’Hospital de Berga, amb el consell de fra Ramon Guilabert, donà al seu donat Arnau de Sant Pere, prevere, i al seu nutrito Bernat…
Diarrea en la infància
La diarrea , consistent en l’augment del volum i de la freqüència de les deposicions, és un dels trastorns més habituals de la infància Les seves causes i el tractament en general es descriuen amb detall en el capítol dedicat a l’aparell digestiu volum 5 En la infància, a més de poder ésser causada per alguns trastorns alimentaris, en la majoria dels casos ho és per una gastroenteritis aguda Normalment, la diarrea es resol en pocs dies i no arriba a causar complicacions no cal, doncs, administrar al nen cap medicament El tractament es basa fonamentalment en mesures dietètiques, la finalitat…
Accidents infantils
Als països desenvolupats, els accidents constitueixen la primera causa de mortalitat en infants de més d’un any d’edat Als Països Catalans, cada any moren per accidents uns 600 infants menors de 15 anys És molt difícil obtenir i recopilar dades suficients sobre els accidents no mortals, però segons els estudis realitzats sobre això i tenint en compte les dades d’altres països, es calcula que els infants que requereixen assistència mèdica a causa d’accidents són uns 600000 cada any, i que prop de 2000 sobreviuen, però els queden lesions permanents Els accidents són, en general, la causa de les…
El que cal saber de la sífilis
Patologia humana
La sífilis és una malaltia infectivocontagiosa, provocada per un bacteri denominat Treponema pallidum, que en les fases inicials cursa amb lesions i erupcions cutànies de diversos tipus i que, si no és tractada adequadament, al cap de molts anys pot causar alteracions serioses i irreversibles a gairebé tot l’organisme El contagi de la sífilis es produeix, entre els adults, pràcticament sempre per via sexual a través del contacte amb les lesions cutaneomucoses d’una persona infectada Les dones embarassades que pateixen de sífilis a partir del quart mes de l’embaràs poden transmetre la infecció…
Modificacions mamàries durant l’embaràs
Patologia humana
Les mames són directament afectades per l’acció de les hormones secretades durant l’embaràs, ja que precisament una de les funcions que tenen és preparar les estructures mamaries per a l’alletament A causa dels efectes hormonals, les glàndules i els conductes de les mames es desenvolupen per a poder produir-hi la llet i, per tant, aquestes augmenten de volum És fins i tot possible que d’ençà de la meitat de l’embaràs surti alguna secreció pels mugrons En créixer les mames, hi augmenta la circulació de sang i, en general, les venes esdevenen més gruixudes i visibles Com tota la mama, l’arèola…
La immunitat adaptativa o específica
Fisiologia humana
La immunitat adaptativa , adquirida o específica consisteix en un conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per actuar concretament contra cada un dels agents microbians que, al llarg de la vida, aconsegueixen de superar les primeres barreres protectores, és a dir, les que desenvolupen els mecanismes de la immunitat inespecífica En aquest cas, alguns elements del sistema immunitari reconeixen un determinat agent com a estrany, prenent per base un —o més d’un— element estructural, que generalment es denomina antigen, i activen una sèrie de mecanismes cellulars i humorals per a…
Pròstata
Anatomia humana
La pròstata és un òrgan situat per sota de la bufeta urinària, d’una grandària i una forma semblants a una castanya En l’home adult pesa uns 20 g, però les seves dimensions oscillen àmpliament al llarg de la vida La primera porció de la uretra masculina, o uretra prostàtica, se situa pel centre de la pròstata i la part posterior d’aquest òrgan és travessada pels conductes ejaculadors La pròstata es compon bàsicament de nombroses glàndules, és a dir, estructures especialitzades en l’elaboració de secrecions Aquestes glàndules són buides i es troben cobertes interiorment per una…
El que cal saber dels tumors malignes de fetge
Patologia humana
És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cellular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en persones cirròtiques, de més…