Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
Sant Lliser o Sant Lleïr de Virós (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Façana de l’església un cop restaurada ECSA - J A Adell La capella de Sant Lliser de Virós es troba a l’indret de les bordes de Virós, a uns 3 km del poble d’Araós, per la carretera que puja al bosc de Virós MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH588100 Història El lloc de Virós apareix ben documentat durant tota l’edat mitjana És un dels indrets esmentats, com a parròquia de la vall de Tírvia, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1075, el riu de Virós és esmentat com a límit, per ponent, de la parròquia d’Ainet de Besan Per un altre document sabem que Guillem Arnau, bisbe d’…
Sant Llorenç de Fontcalçada (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de la part meridional de Sant Llorenç de Fontcalçada L’edifici té vestigis d’època preromànica J M Masagué La capella de Sant Llorenç és situada a l’extrem nord-oest del terme de Sant Cugat prop del de Rubí, en un terreny planer i al costat de la masia restaurant de Ca n’Ametller A poca distància passen l’autopista A-7 i la via dels Ferrocarrils de la Generalitat que uneix Barcelona amb Terrassa Mapa 36-16420 Situació 31TDF208926 Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 15,450 de la carretera que va de Sant Cugat a Rubí carretera de Gràcia a Manresa, d’on parteix el camí…
Manuel González i Martí
Historiografia catalana
Historiador de l’art, col·leccionista, dibuixant i escriptor.
Cursà dret a la Universitat de València i belles arts a Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi , collaborant en diferents revistes humorístiques i artístiques Des de ben jove manifestà un gran interès per la ceràmica i començà a colleccionar peces procedents del mercat d’antiquaris i de troballes arqueològiques, en particular del subsol de Manises El 1907 descobrí, de manera fortuïta, el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, lloc on eren situades les antigues terrisseries medievals, i l’any següent donà a conèixer la…
Francesc Almarche i Vázquez
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…
Sant Julià i Santa Basilissa (Terrats)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera, sobrealçada als segles XIV-XV, amb dos petits matacans disposats a banda i banda ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa centra el poble de Terrats, situat al sud de Llupià i Tuïr, a la riba esquerra de la Canta-rana Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 36’ 32,4” N - Long 2° 46’ 22,2” E Terrats és a 2 km de Tuïr per la carretera D-615 PP Història Les referències més antigues sobre Terrats són del segle IX El 30 de juliol del 844, Argila, fill del difunt comte Berà, venia al seu fill Berà dues villae , amb tot el territori i les…
música d’Eslovènia
Música
Música desenvolupada a Eslovènia.
Música culta Es tenen molt poques dades sobre l’origen de la música culta a Eslovènia Pel que sembla, durant l’Edat Mitjana la música d’origen occidental incidí de manera important en la música d’aquesta zona centreeuropea, tot diferenciant-la de les àrees veïnes, que es veieren influïdes per corrents provinents de l’imperi Bizantí L’absència d’una aristocràcia potent feu que durant el Renaixement i el Barroc no proliferessin les institucions musicals com passava arreu d’Europa, on les capelles musicals creixien a redós de corts i catedrals En aquesta època destacà el compositor Georg…
quintet de vent
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per cinc instruments de vent, habitualment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…
Com vivien els primers humans?
La reconstrucció de l’evolució humana és cada vegada més una tasca d’equip, complexa, on conflueixen nombroses disciplines Ja són lluny els temps en què les restes fòssils es recollien a l’atzar o es compraven en farmàcies xineses com és el cas de diverses peces dentals dels voltants de Pequín Actualment és una de les tasques més interdisciplinàries de la ciència moderna, en la qual intervenen des de la física o la química fins a diverses ciències biològiques, geològiques o socials La paleoantropolgia, o ciència que estudia els humans antics, ha deixat d’interessar-se només en l’aspecte físic…
Vaixella de l’antiguitat tardana
Passem a tractar en una sèrie de fitxes els conjunts més notables de ceràmica de taula d’importació, d’època antiga tardana, localitzats a Catalunya, seguint un criteri cronològic i geogràfic Terra sigillada africana C amb decoració aplicada de Tàrraco Dins de les produccions ceràmiques documentades a Tàrraco destaca, a partir del primer quart del segle III, la presència d’una vaixella de taula produïda a la província nord-africana de la Byzacena, anomenada terra sigillada africana C Aquesta denominació genèrica amaga una complexa realitat, amb nombrosos tallers de fabricació que van estar en…
L’escultura arquitectònica romana i els relleus
Les escultures en relleu tant arquitectònica com ornamental s’adiuen amb l’entorn que devia rebre-les ambients privats, oficials, rurals, urbans, sense oblidar tampoc els comitents i els destinataris de les diverses obres S’ha d’evitar un estudi d’aquestes escultures allunyant-les del context que les acollia i mirar, en canvi, d’integrar-les en l’entorn físic i els condicionaments ideològics, històrics, socials, laborals i econòmics que les motivaren Els capitells i la decoració dels espais públics, especialment els del fòrum provincial de Tarraco , constitueixen una magnífica font d’…