Resultats de la cerca
Es mostren 4689 resultats
Geologia 2010
Geologia
L’activitat volcànica en la vida quotidiana L’any 2010 va posar de manifest la dinàmica de la Terra, i l’erupció de diversos volcans actius especialment la del volcà Eyjafjallajökull, de tipus estratovolcà, a Islàndia va tenir algunes conseqüències socioeconòmiques molt significatives L’erupció del volcà Eyjafjallajökull va emetre un núvol de cendres volcàniques de diversos quilòmetres de longitud © David Karnå L’activitat sísmica a la zona del volcà Eyjafjallajökull es va iniciar al final del 2009, i el 20 de març de 2010 se’n va produir la primera erupció volcànica, de tipus hawaiana i amb…
Joan Vernet i Ginés

Joan Vernet i Ginés
© Fototeca.cat
Història
Arabista i historiador de la ciència.
Vida i obra Se centrà els seus estudis en el món àrab andalusí i en l’evolució de la ciència medieval —especialment l’astronomia i la cartografia nàutica—, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, estudià altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també portà a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià…
,
documentació musical
Música
La documentació musical en el seu vessant escrit està lligada, en els seus orígens, al naixement de la notació musical, primerament manuscrita i, a partir del segle XV, també impresa.
Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…
Butsems i Fradera
M Carles Butsems i el seu gendre Josep Fradera del mosaic hidràulic al ciment Paper comercial M Carles Butsems inicià les seves activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics El 1891 incorporà al negoci el seu gendre Josep Fradera M Carles Butsems inicià les activitats industrials el 1875 amb una fàbrica de mosaics hidràulics Devia ser el primer o dels primers en aquesta producció Un mosaic hidràulic és una rajola per a pavimentar interiors formada per dues capes La primera matèria era sorra i calç hidràulica per a les dues capes, però la segona capa, la del fons, era…
La vida moral
Sàtires sobre la relaxació dels costums, sd MFM / GS Durant la segona meitat del segle XIX la societat catalana va experimentar una profunda transformació a conseqüència del procés d’industrialització que va repercutir en tots els seus elements bàsics Una transformació d’aquesta magnitud afectava òbviament el sistema de valors d’una societat que estava internament diferenciada per qüestions fonamentals com ara la confrontació de classes, la contraposició entre el món rural i el món urbà, la lluita entre clericalisme i anticlericalisme o els diferents aspectes del debat polític Fruit d’aquesta…
Lluís Vives i l’elogi de la dignitat humana
Un dels elements característics del pensament renaixentista és la conscienciació del paper de l’ésser humà a l’univers, és a dir, l’assumpció de les pròpies possibilitats de l’individu L’ Oratio de hominis dignitate 1486 de l’ enjant terrible que fou Giovanni Pico della Mirandola i, en l’àmbit plàstic, el David 1504 de Miquel Àngel, en són els dos exponents més coneguts Joan Lluís Vives i Marc 1492/93-1540 també va sucumbir a aquesta temàtica, tot i oferir-ne una versió més lligada a la sensibilitat del Renaixement centreeuropeu Entre el 1518 i el 1520, va publicar a Lovaina un volum de cent…
Producció manufacturera industrial i comercial
Per a tenir una idea al més aproximada possible de l'activitat industrial del territori català durant l'Alt Imperi, cal utilitzar totes les fonts —textuals i arqueològiques— que es tenen a mà Tot i això, fa l'efecte que la síntesi que es pot arribar a dibuixar no és ni equilibrada ni representativa, que moltes dades s'escapen del control dels investigadors i que d'altres que es tenen encara no s'han valorat adequadament Convé tenir-ho present en llegir aquestes línies Els textos fan esment, amb tota claredat, de l'habilitat especial dels emporitans en el teixit del lli que, en part, devia ser…
La mort: indicadora de diferències socials
Les manifestacions funeràries constitueixen un dels més antics i preuats objectes d'estudi de la disciplina arqueològica, atesa la bona preservació tant de les estructures o contenidors on es dipositaven els cadàvers com de les ofrenes funeràries que hi anaven associades Fins i tot, a les excavacions arqueològiques més antigues, quan els mètodes de registre estratigràfic moderns encara no s'havien desenvolupat, s'individualitzaven les tombes com a unitats independents Així, actualment es disposa d'extensos catàlegs de sepultures que possibiliten estudis comparatius i analítics i la proposta…
La metàfora del Liceu
Acte protocolari de collocació de la primera pedra per a la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 15-9-1995 Prisma És difícil de trobar a Catalunya un edifici que concentri més metàfora social que el Liceu de Barcelona per qüestions generals, però també per altres d’específiques circumscrites al vintenni 1980-2000 Que un teatre, en la seva estructura física i en els seus continguts, és una de les formes —potser la més tancada i precisa— en què la societat que el construeix i programa es representa, és cosa coneguda El Liceu no podia ser cap excepció a aquesta norma Inaugurat el…