Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Els solífugs
Característiques del grup L’aspecte i la vivacitat dels solífugs és espectacular, principalment pel fet que, en general, són aràcnids d’unes dimensions considerables entre 1 i 7 cm de llargada del cos Tal vegada són els aràcnids més ben adaptats a les condicions extremes de les zones àrides El seu aspecte extern és força homogeni cos allargat, hirsut, ample i àgil, i quelícers en pinça, molt desenvolupats i orientats cap endavant, caràcter que els dóna un aspecte ferotge També en són característics els cinc parells d’òrgans en raqueta o mallèols, que porten els artells basals del quart parell…
Els col·lèmbols
Característiques de grup Els collèmbols són petits insectes de cos tou i de colors variats blanc, negre, vermells, verdosos i groguencs, formant dibuixos suggestius Salten d’una manera característica Viuen sempre a llocs humits, en petites escletxes dels troncs dels arbres, a sota d’objectes grans, etc No tenen metamorfosi i una característica peculiar és l’escàs nombre de segments que forma el seu abdomen, cosa que ha fet que se’ls anomenés, també, oligentomes Oligentoma o oligoentomats Oligoentomata noms que tenen aquest significat Els collèmbols tenen un indubtable valor econòmic D’una…
nematodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints que inclou moltes espècies de cos filiforme, amb els extrems anterior i posterior afilats i la regió central cilíndrica, i que no tenen cap tipus d’apèndix.
Atenyen des d’alguns microns fins a més d’1 m, bé que normalment fan 2 mm L’organització interna és molt simplificada no tenen aparell respiratori ni circulatori diferenciat, puix que la paret del cos no presenta una epidermis típica, sinó solament una capa de cèllules mioepitelials tampoc no tenen òrgans excretors, i el sistema nerviós es limita a formar un anell periesofàgic El tub digestiu s’inicia en una boca de secció triangular envoltada de sedes labials i amb denticles mandibulars tot seguit hi ha un esòfag amb parets musculoses i un bulb terminal, i després un tub intestinal sense…
Reproducció dels fongs
Patologia humana
Els fongs tenen diversos mecanismes de reproducció, segons les espècies o les condicions fisicoquímiques del medi Esquemàticament, aquests són la gemmació, la fragmentació i l’esporulació La gemmació consisteix en la formació d’un rovell o botó en un punt determinat de la cèllula mare, a partir del qual es forma la cèllula filla En les fases incipients, el rovell es compon de rèpliques dels àcids nucleics de la cèllula mare, i de diverses estructures citoplasmàtiques, com ribosomes i mitocòndries Posteriorment, aquests elements s’envolten amb les seves pròpies membrana citoplasmàtica i paret…
Drames rurals
Literatura catalana
Recull de narracions de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, publicat el 1902.
Desenvolupament enciclopèdic Tot i la diversificació temàtica, el conjunt és unitari per tal com transmet la crueltat, el primitivisme i la manca d’humanitat dels habitants de la ruralia i el fatalisme còsmic que plana sobre aquest ambient Cada una de les històries posa de manifest aquest fons comú des de perspectives i situacions diferents, tal com s’observa, per exemple, a “Parricidi”, una narració sensacionalista que acaba amb l’empresonament d’un pobre innocent, o a “En Met de les Conques”, un relat molt més simbòlic i místic on es descriu l’agonia i la mort d’un marginat Les altres…
Altres muscicàpids: papamosques menut i papamosques de collar
Papamosques menut Ficedula parva Encara que aquest papamosques pot passar molt desapercebut per la seva coloració poc vistosa i per la seva escassetat, és indubtable que es tracta d’un migrador molt rar, i segurament irregular, en ambdós passos Hores d’ara, solament ha estat citat a Catalunya vuit observacions i dues captures, a la regió de Castelló una captura i a les Illes quatre observacions, tot i que segurament aquest petit moixó deu poder-se detectar a qualsevol indret en migració Les 15 dades recopilades, una de les quals és una recuperació d’un ocell anellat a Suècia, indiquen que…
Rossinyol bastard
El rossinyol bastard és un ocell típicament sedentari, que ocupa les riberes i altres ambients humits dels Països Catalans Evita, d’una banda, les comarques de muntanya, i també les més àrides i eixutes Aquests requeriments n’expliquen la situació, amb una bona distribució a la plana rossellonesa i en una bona part de Catalunya, i una rarefacció quant a la nidificació a mesura que ens dirigim cap a les comarques més meridionals Així, doncs, al País Valencià només ocupa, d’una manera cada cop més local, les vorades dels cursos d’aigua d’una certa importància, on es pot desenvolupar una…
Bec de serra petit
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el…
Bitó
Àrea de nidificació del bitó Botaurus stellaris als Països Catalans Maber, original dels autors Sedentari, però molt escàs, i local a tot el territori estudiat, durant els períodes migratoris i a l’hivern el bitó Botaurus stellaris és una mica més freqüent i estès a causa de l’arribada d’uns pocs ocells provinents de zones més nòrdiques En ràpida regressió, actualment només nidifica en uns pocs punts de la Catalunya Nord i resta del Principat, i s’ha extingit recentment al País Valencià i a les illes Balears, on ara és un ocell rar en pas, i més encara a l’hivern Fins ara hom posseeix ben…
Els testudínids: tortugues de terra
La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi cilíndriques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina