Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Serp de cogulla
Morfologia La serp de cogulla Macroprotodon cucullatus es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupilla dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta Javier Andrada És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit La pupilla és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida Té una escata preocular, dues de…
Bívia ibèrica
Morfologia La bívia ibèrica Chalcides bedriagai és un saure pertanyent a una família en la qual es presenta una forta reducció dels membres a conseqüència de les adaptacions a la vida excavadora, bé que en aquest cas la reducció no ha alterat el nombre de dits, que encara són cinc Té les escates llises, molt planes i lluents, cosa que també és una adaptació a la vida subterrània i que igualment presenten els ànguids Javier Andrada És un animal petit, que arriba a 15,8 cm de longitud total, la meitat dels quals corresponen a la cua El seu cap és petit i cònic, i les potes són curtes,…
Pericas i Boixeda, a la Plana de Vic
Filatura de Pericas i Boixeda Barcelona Artística e Industrial , 1916 Josep Pericas i Comellas, natural de Vic, i Ramon Boixeda i Rifà foren els titulars de la societat Pericas i Boixeda, propietària de la fàbrica i la colònia la Coromina, a Torelló, i de la productora d’energia elèctrica que explotarà un salt d’aigua a Sant Quirze de Besora Com a cotoners, la història de Josep Pericas va estretament unida a altres dues grans empreses cotoneres de la comarca d’Osona Llanas i Companyia i Comella, Soler i Companyia L’empresa Llanas és de les més antigues de la Plana de Vic Fou…
séquia d’Escalona
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Ribera, derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous (Ribera Alta).
Fou concedida el 1593 per Felip II i ratificada l’any 1604 per Felip III a favor de Castelló de la Ribera rega, però, també, el terme de Sumacárcer i el d’Alcàntara amb un total de 1200 ha
Petits gòbids de coves i fons submarins
L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…
Banc Universal (1881-1892)
La constitució Estatuts del Banc Universal, 1883 Es creà el 27 de desembre de 1881 El nom ja ho diu tot, tant pel que fa a l’objectiu social, com a les ambicions Es tracta de “ dedicar grandes capitales al auxilio del comercio y de la industria, a la construcción de obras públicas de reconocida utilidad y al mejoramiento de todas las fuerzas vivas del país ” Es proposa fer les coses “ en grande escala ” i per això fixa un capital de 100 milions de pessetes, representat per 200 000 accions de 500 pessetes cadascuna Però, seguint la tradició i les exigències legals, demana el desemborsament…
Stéphane Frédéric Hessel

Stéphane Frédéric Hessel
© Marie-Lan Nguyen
Política
Diplomàtic i activista pels drets humans francès d’origen alemany.
Fill de la noble prussiana Helen Grund i l’assagista d’origen jueu Franz Hessel, la seva mare inspirà a l’escriptor Henri-Pierre Roché la protagonista de la novella Jules et Jim , portada al cinema per François Truffaut 1962 Establert el 1924 a França amb els seus pares, l’any 1937 ingressà a l’École Normale Superieure i el 1939 es naturalitzà francès Mobilitzat, rebutjà el règim de Vichy i fugí a la Gran Bretanya, on esdevingué un estret collaborador de Charles De Gaulle Tornà a França clandestinament i organitzà els combatents de la Resistència Capturat el 1944 per la Gestapo i deportat a…
Castell de Pinyes (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació L’antiga masia de Pinyes es bastí aprofitant, en part, els carreus de I’antic castell J Tous Les restes de la fortificació són situades sobre la masia de Pinyes, al fons de la vall, al costat del riu Des d’aquest lloc es pot veure tota la part baixa de la vall de Sallent Mapa 34-11253 Situació 31TCG545708 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera de Coll de Nargó a Isona Just al quilòmetre 37,3, després d’haver travessat un pont, a mà dreta s’inicia la pista que mena a Sallent Cal arribar fins a la masia de Pinyes, a 4,5 km Damunt de la casa en un revolt i sota la pista, en un indret…
Castell de Burg (Farrera)
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell de Burg formen una petita mota en el turó que corona el poble ECSA - J Bolòs El castell de Burg era situat sobre el poble actual, al cim d’un petit turonet, que gairebé sembla una mota, i que encara rep el nom de “lo Castell” Mapa 34-9182 Situació 31TCH579075 Des del poble de Burg, cal agafar el camí que passa pel costat dret de l’església i s’enfila per la vora d’unes cases i després fins a la mota natural, on hi ha les restes del castell JBM-JJBR Història La vila de Burg és coneguda des de l’any 1032 Burg, Farrera i Baén foren detinguts al segle XI pels…
Torre de Lleger (Sant Jaume Dels Domenys)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta torre després de l’ensulsiada que patí el 1941 ECSA - J Bolòs És situada al poble de Lleger, al cim d’una petita elevació de la plana del Penedès, i en estreta relació amb d’altres torres semblants i properes, com les del Papiol, Banyeres, Llorenç, etc Mapa 35-17447 Situació 31TCF812725 La torre resta tancada dins d’un clos privat Es pot veure, però, des del carrer, molt a prop de l’església JBM-RMUC-JARN Història Lleger era una antiga quadra que sembla que pertanyia al terme i la jurisdicció de Castellet Als segles X i XI era senyor de Castellet Odger,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina