Resultats de la cerca

Liliàcies, I 1 All de bruixa Allium roseum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 2 2 Escilla Scilla autumnalis a aspecte general de la planta amb fruits x 0,5 b inflorescència x 0,5 3 Ceba marina Urginea maritima aspecte general x 0,3 4 Llet de gallina Ornithogalum umbellatum a aspecte general amb el bulb i els bulbils x 0,5 b detall d’una flor x 1,5 5 Tofièldia Tofieldia calyculata a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor x 3 c fruit x 3 Eugeni Sierra És sens dubte la família més diversificada de les monocotiledònies i, potser,…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sudoccidental M Anglada La petita església de Sant Llorenç Dosmunts, propera al mas de les Viles, en un petit serradet, envoltada pel clos del cementiri i de xiprers, és un model de petit edifici rural És situada a la part de ponent del Collsacabra, al començament de la vall de Pruit, passat el coll de Can Bac de Collsacabra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 53,3 —y 54,1 31 tdg 533541 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Al…

Situació Façana nord del castell, erigida sobre un alt marge ECSA - J Bolòs La vila de la Selva del Camp es troba en la zona de contacte del Camp de Tarragona i els primers contraforts de la serra de la Mussara Les restes del castell són al costat de l’església parroquial de Sant Andreu, al nord-oest de l’antiga vila closa Mapa 33-17445 Situació 31TCF439645 Per a arribar a la Selva del Camp des de Reus, cal prendre la carretera C-240 que mena a Montblanc CPO Història El lloc, amb la seva denominació primitiva villa Constantino , és conegut des de l’any 1149 Hi ha qui ha considerat que podria…

Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…

Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…

Situació Una vista de conjunt de l’esglesia des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix el nucli antic d’Arties, població estesa a ambdues ribes de la Garona, a l’indret on desemboca el riu de Valarties i a redós de l’im pressionant tuc de Montarto Mapa 149M781 Situació 31TCH258296 S’arriba fàcilment a Arties per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 7 km aproximadament FJM-AMB Església L’edifici adopta un pla basilical de tres naus que, originàriament, eren culminades vers llevant per sengles absis semicirculars Actualment hi…

Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…

Al costat de les esglésies, que pel seu nombre i característiques han estat els monuments preferits dels estudiosos de l’art romànic, es construïren molts altres edificis dignes d’atenció, tot i que la seva conservació no sempre ha estat portada amb la cura que mereixien Cal recordar, per exemple, les cases i els obradors urbans, els casals de molins o els habitatges rurals, sense esmentar les torres, les guàrdies, els castells i les cases fortes, o els ponts Els camins i els ponts Arcs de pedra arrapats a la penya, per on passava l’antic camí que conduïa a la Seu d’Urgell i a la Cerdanya, a…

La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels relleus del…

Portada del palau del rei Martí a Poblet Els primers anys del seu regnat, el piadós Martí l’Humà va prendre la decisió de fer-se construir un palau dins el recinte del monestir de Poblet, a ponent del claustre major, i en confià l’obra al mestre de més anomenada del moment, Arnau Bargués, que la dirigí des del 1397 L’empremta d’aquest mestre i els seus ajudants és evident, sobretot en el tractament de les façanes del palau, amb una gran cura en el disseny dels elements, la talla de carreus i l’escultura decorativa, que retrobem en l’altra gran obra d’aquest autor, la façana de la casa de la…