Resultats de la cerca
Es mostren 1925 resultats
Rat-penat de musell llarg
El rat-penat de musell llarg Myotis myotis és una espècie de dimensions considerables pot atènyer una envergadura superior als 40 cm, que es distingeix pel fet de tenir el musell allargat, com indica el seu nom És un quiròpter força freqüent a lesnostres latituds, que se sol refugiar a les coves, els avencs i les mines abandonades Alguns estudis recents han donat a conèixer que una part important dels recursos tròfics que utilitza els obté caçant insectes que viuen en el sòl en aquest sentit, sembla que els caràbids constitueixen una part…
edició de texts
Arxivística i biblioteconomia
Publicació de texts literaris, jurídics, científics, documentals, etc, generalment antics, feta amb una intenció de divulgació o bé erudita.
Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…
castell de Balsareny

Vista del castell de Balsareny (Bages)
© C.I.C.-Moià
Castell
Castell del municipi de Balsareny (Bages).
L’edifici és obra gòtica del segle XIV La seva fesomia arquitectònica és més de palau que no pas de fortalesa, construcció massissa, de planta pentagonal, amb els únics detalls decoratius dels elegants finestrals de traça gòtica i la corona de merlets que enronda la part alta de les façanes L’interior, centrat per un pati amb escala descoberta i galeria de tradició gòtica, és decorat per multitud d’obres d’art antic Existent ja a mitjan segle X i explícitament documentat l’any 990, en una butlla del papa Joan XV adreçada al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, ha arribat als nostres…
etnomusicologia
Música
Branca de la musicologia que estudia la música primitiva i tradicional de tot el món i la música culta de les civilitzacions no europees.
Aparegué a mitjan s XIX i al seu sorgiment contribuïren, d’una banda, els contactes amb cultures exòtiques a conseqüència de l’expansió europea i, d’altra banda, l’interès pel folklore de les nacions i pobles europeus característic del Romanticisme En un principi, els seus conreadors provenien de camps molt diversos antropologia, música, psicologia, etc i, de fet, encara avui conserva aquest caràcter multidisciplinari No obstant això, no s’establí com a disciplina independent fins el 1886, en tant que “musicologia comparada” El 1950 JKunst li donà el seu nom actual Entre els pioners de l’…
parenostre
Cristianisme
Pregària principal del cristià (començada amb els mots ‘Pare nostre’) que fou ensenyada per Jesús mateix.
Els jueus s’unien diàriament al culte del temple recitant una pregària de costum Jesús n'ensenyà una de pròpia als seus seguidors Les primeres peticions s’interessen per les coses de Déu —invocat per Jesús com a Pare— que ens faci comprendre, salvant-nos, la seva santedat li correspon de fer-ho com a rei que és i que ja realitza al cel el seu propòsit Les peticions restants s’interessen per les nostres coses el pa que ens alimenta aquí o en el Regne, el perdó, si perdonem, i no caure en la temptació La forma corrent del parenostre és de l’evangeli de Mateu La forma de Lluc, més…
Josep Escrivà i Tomàs
Historiografia catalana
Erudit, cinèfil i agent comercial.
Vida i obra Signà molts treballs com Josep l’Escrivà Acabada la guerra civil s’hagué d’exiliar a França durant dos anys Fou uns dels cofundadors de la Federació Sindical de Treballadors Collaborà amb la premsa local i fundà l’Associació d’Estudis Històrics Mossèn Martí Gadea 1968 Les seves dues primeres monografies, en castellà, se centren en el cinema Cinematurgia 1957 i Sesión de Cine 1959 Collaborà amb revistes cinematogràfiques especialitzades com Objetivo i Fotogramas Abandonà les publicacions de cinema i es dedicà a estudiar la història valenciana de la…
Els gecònids: dragons
Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de…
Aligot vesper
L’aligot vesper Pernis apivours és un ocell rapinyaire particular pel que fa a la seva dieta, ja que, tal i com reflecteix el seu nom, explota abelles i vespes, a més de micromamífers, polls i ous El color del plomatge és molt variable en el cas dels exemplars de la fotografia, feta al Berguedà, la femella a la dreta és més grisosa que el mascle a l’esquerra El poll, d’uns 15 dies, manté la taca blanquinosa al cap fins gairebé l’estat d’adult Noteu les barres negres de la cua, l’una prop de la punta i l’altra prop de la base, que caracteritzen l’espècie en vol Oriol Alamany L’aligot vesper…
Pinsà comú
Àrea de nidificació del pinsà comú Fringilla coelebs als Països Catalans Maber, original dels autors La nostra població sedentària de pinsans es veu reforçada cada any per una importantíssima població hivernal procedent del NE d’Europa, de forma que llavors passa a ser un dels ocells més importants en efectius del nostre país Aquests hivernants, que apareixen en diferents onades des del final de setembre o començament de novembre, amb una màxima de la segona desena d’octubre fins al final de novembre, semblen retornar any rere any a la mateixa zona Aquests hivernants se’ls pot trobar fins…
Salvador Galmés i Sanxo

Salvador Galmes i Sanxo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Erudit i narrador.
Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull , i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina