Resultats de la cerca
Es mostren 1887 resultats
Banc de Girona (1967-1985)
Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu capital hi…
vampir
Zoologia
Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, d’anatomia i fisiologia lligades al seu règim hematòfag.
Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o enderrocades Solen viure…
dinàmica de clariana
Ecologia
Regeneració i manteniment d’un bosc mitjançant l’obertura de clarianes en morir un grups d’arbres de la volta.
La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al seu torn, en…
Centre de Lectura
Societat cultural fundada a Reus el 1859 per Josep Güell i Mercader.
Es defineix com a entitat de caràcter privat amb vocació de servei públic i sense ànim de lucre que té com a finalitat el foment de la cultura en totes les seves manifestacions Els ingressos provenen bàsicament de les quotes dels socis, les donacions i les subvencions i de la gestió del seu patrimoni A partir del 1875 s’hi començaren a vincular intellectuals, que l’anaren convertint en ateneu, i al tombant de segle conegué una etapa d’esplendor en obrir-se a la influència de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització És format per les seccions d’art, música, lletres,…
segell

Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el…
tètan
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda provocada per Clostridium tetani, bacil anaeròbic i grampositiu, productor d’una neurotoxina, identificada pel microbiòleg alemany Arthur Nicolaier (1862-1945).
El bacil en forma esporulada es troba a l’intestí de l’home i dels animals i a la terra La porta d’entrada de la malaltia acostuma a ésser una ferida bruta i anfractuosa unes altres vegades ocorre després del naixement tètan neonatal o d’intervencions quirúrgiques tètan postoperatori , i a vegades no té porta d’entrada coneguda tètan criptogenètic En la ferida el bacil passa de la forma esporulada a la vegetativa i inicia la producció de l’exotoxina una tetanolisina, d’acció antifagocitària, i la tetanospasmina, proteïna de propietats neurotòxiques Per via nerviosa a través de l’axó de…
arc
Electrònica i informàtica
En un gas ionitzat, tipus de descàrrega que es produeix entre dos electrodes quan el càtode és pròxim de la temperatura d’emissió termoiònica i que es caracteritza per un pas de corrent de gran densitat i una irradiació de llum.
Es diferencia de la guspira perquè aquesta és disruptiva, transitòria i, a més de llum, emet soroll i de l' efluvi perquè aquest és possible amb el càtode fred L’arc presenta una característica tensió-corrent decreixent, és a dir, que la tensió u disminueix quan la intensitat i augmenta, aproximadament segons la llei d’Ayrton u = a + b/ i , on a i b són constants, i per tant la seva resistència equivalent és r = a/ i + b/ i 2 Així, resulta que l’arc és inestable quan s’alimenta d’una font de tensió constant, perquè, un cop establert, si la intensitat tendia a disminuir, la resistència…
Tomàs Barris i Ballestín
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons i de mig fons.
Primer atleta professional català amb entrenador individual, s’inicià l’any 1947 en la cursa Jean Bouin A mitjan anys cinquanta s’entrenà sota les ordres d’Olli Virho i, posteriorment, de Woldemar Gerschler a Alemanya Formà part del Club Esportiu Hispano-Francès, el RCD Espanyol i el FC Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m a l’aire lliure 1955, 1957, 1959-63, de 1500 m a l’aire lliure 1955-59, 1961-64 i de 1000 m en pista coberta 1965 i fou subcampió d’Espanya de cros 1961 També es proclamà campió de Catalunya de 800 m 1951, 1952, 1955, 1956, 1958, 1960, 1962, 1964, de 1500 m 1952…
,
Mare de Déu de la Vilavella de Basturs (Isona)
Art romànic
Situació Vista dels murs interiors de la nau amb els arcs formers de reforçament del mur nord, l’arrencada dels arcs torals i l’inici dels absis Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de Vilavella són al cim d’un serrat al nord del poble de Basturs Mapa 33-11252 Situació 31TCG355713 Per anar-hi cal sortir de Basturs, des d’on es veuen les ruïnes de l’església, per una pista que porta a uns camps d’ametllers al peu del serrat Des d’aquest punt i sense un camí determinat, cal pujar al cim on hi ha l’església, en mitja hora de caminada JAA Història No ens han arribat notícies…
Torreta de Cal Saumell (el Montmell)
Art romànic
Situació Antiga torre de guaita, damunt de la vall de Sant Marc ECSA - J Bolòs Guàrdia situada al costat de la casa anomenada la torreta de Can Saumell, a mitja muntanya, damunt la vall de Sant Marc Mapa 34-16418 Situació 31TCF719772 Si seguim la carretera que va d’Aiguaviva a Canferrer, a 1 km d’Aiguaviva, abans d’arribar a Sant Marc, agafarem un camí que surt a mà dreta i mena al cementiri Si el seguim amunt ens portarà en uns minuts a la masia i a la torre JBM-JARN Història No es disposa, per ara, de notícies històriques documentals d’època medieval sobre aquesta torre i el mas ensorrat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina