Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Fotja
La fotja Fulica atra és inconfusible pel color negre del plomatge i pel color blanc del bec i la placa frontal Les potes, verdoses i amb els dits gruixuts i lobulats, com s’aprecia a la fotografia de dalt, sobresurten darrere el cos durant el vol Diferent de la polla d’aigua, la fotja neda en grups nombrosos per les aigües obertes, lluny de la vegetació litoral i, malgrat la distància, es pot reconèixer per la forma arrodonida del dors i el color blanc de les plaques frontals a baix Xavier Ferrer i Ramon Torres Amb una distribució relativament àmplia absent d’Andorra, la fotja és present…
Els Comellas i la Catalunya Industrial SA. El Guixaró
Esteve Comellas i Cluet era de Berga o de Casserres En el segle XIX els naturals de pobles petits tenien tendència a donar la població propera més important com el lloc de naixement Els Comellas, en tot cas, tenien terres i propietats a Casserres de Berguedà Fàbrica del Guixaró Cataluña Textil , 1911 Esteve Comellas construí la seva fàbrica al terme de Casserres de Berguedà Al seu voltant es creà la colònia del Guixaró Segons una referència de Cataluña Textil , del 1911, Esteve Comellas establí la seva primera fàbrica de filats i teixits de cotó el 1850 No he sabut trobar-ne cap abans del…
Jeroni Juncadella. Un membre de l'alta burgesia barcelonina
Jeroni Juncadella i Casanovas és un dels industrials més coneguts a la Barcelona de mitjan segle XIX Durant quaranta anys —els centrals del segle— desenvolupà la seva activitat industrial i es donà a conèixer Això sí, com a industrial pur, perquè no consta que exercís o acceptés càrrecs públics de cap mena Guía de forasteros en Barcelona, 1842 Jeroni Juncadella fou un dels grans estampadors catalans Guanyà diners i prestigi, i esdevingué un dels membres destacats de l’alta burgesia barcelonina Era un cotoner que començà filant i teixint i que acabà considerat per…
De les canoes de pesca als vaixells factoria
Les millores en la construcció de les embarcacions de pesca, en particular pel que fa als mitjans de propulsió, de la vela a la màquina de vapor o d’aquesta al motor diesel, han contribuït a facilitar l’accés als oceans i a llurs recursos El moment decisiu per a l’explotació dels oceans arribà amb la construcció dels enormes vaixells factoria amb aquestes embarcacions, capaces de processar el producte de les captures a bord mateix, no solament es pot arribar a qualsevol punt de l’oceà, sinó que, a més, no cal tornar a port durant períodes molt prolongats Les primeres barques que dugueren…
De l’abundància a la misèria
Les companyies navilieres transatlàntiques proliferaren i cresqueren a mitjan segle XIX perquè la demanda de passatges no cessava La majoria, tanmateix, eren d’Europa cap a Amèrica, només Els passatgers, en efecte, anaven a Amèrica, però no en retornaven, perquè no eren viatgers, sinó emigrants Entre el 1840 i el 1860 feren aquest trajecte d’anada sense retorn quasi dos milions i mig d’europeus, la majoria irlandesos I molts milers més, encara, emigraren a les colònies britàniques d’Oceania A la majoria els empenyia la fam La fam per la fallida d’un conreu capital que havia estat devastat per…
Viure cavalcant
L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…
Botany Bay
L’“Earl of Pembroke” era un modest vaixell carboner de 368 t, cansat d’anar amunt i avall, amb poca quilla i molta bodega, lent però mariner, fàcilment reparable Adquirit i condicionat per poc més de 5 000 lliures, hom decidí de canviar-li el nom abans de confiar-lo al seu nou capità Amb 94 homes a bord, entre tripulants i exploradors, salpà de Plymouth el 26 d’agost de 1768 cap a un destí gloriós a les ignotes mars del sud Tenia una missió científica pública, de la Royal Society, que costà 10 000 lliures, i una altra de secreta, encàrrec de l’Almirallat, de cost desconegut i valor…
Camèlies i magnòlies
Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…
Dos per un
N’hi ha de dos geps, originaris dels deserts freds asiàtics, i n’hi ha d’un sol gep, originaris dels deserts aràbics I també n’hi ha d’un sol gep que són híbrids dels uns i dels altres, com els que es troben a l’Anatòlia i al Caucas Són els camells, els quatre per quatre del desert Freds o càlids dos tipus de deserts i un camell per a cada necessitat Tant el camell comú o dromedari Camelus dromedarius , propi dels deserts càlids del N d’Àfrica i de l’Àsia occidental i que té un sol gep, com el camell bactrià C bactrianus , que en té dos i habita els deserts freds asiàtics, han estat…
Tendes, balmes i habitatges
Fang I fibres vegetals I també alguna d’animal Aquests són els materials a l’abast dels humans que viuen a les sabanes africanes a l’hora de construir els seus recers En determinats casos, alguna cinglera provident proporciona refugi i materials més sòlids Normalment, però, la tenda i la cabana fan de casa a la sabana immensa Cases temporals, tanmateix adequades a una vida que l’activitat pastoral tenyeix sovint de nomadisme L’ambient posa els materials, la necessitat i l’enginy els afaiçonen A les sabanes més àrides, la vida dels humans depèn sempre de saber utilitzar de manera sostenible…