Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
El Mestre de l’Escrivà de Lleida
Art gòtic
Aquest escrivà, una figura volumètrica i elegant asseguda gràcilment sobre les fulles d’acant, ha donat el nom convencional al mestre de cultura pisanosienesa que dirigí el segon taller del manuscrit dels Usatges de la paeria de Lleida , en origen encarregat per Ot I de Montcada AML, ms 1375, foli 75 – L Melgosa La denominació de Mestre de l’Escrivà de Lleida serveix per a batejar un anònim, autor d’algunes de les pintures més atractives del primer italianisme català La majoria d’aquestes obres havien estat atribuïdes als Bassa, però tanmateix delaten l’existència d’una altra personalitat que…
Lluís Galiana i Cervera
Historiografia catalana
Religiós i escriptor.
Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València El seu interès per les qüestions erudites el portà a estar en contacte amb personatges com Gregori Maians i, d’altra banda, la seva preocupació per la llengua pròpia del país el dugué a entrar en contacte amb el notari Carles Ros, de manera que Galiana pot ben bé situar-se a cavall entre l’erudició illustrada i les preocupacions més popularistes També, algunes de les seves propostes…
Joan de Bíclar (o Bíclarum)
Historiografia catalana
Bisbe de Girona.
Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers…
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Historiografia catalana
Crònica que constitueix la culminació de l’escola històrica ripollesa i el punt de partida de la historiografia catalana posterior.
Desenvolupament enciclopèdic El text primitiu de la crònica basteix la genealogia dels prínceps de la nissaga de Guifré I, que senyorejaren els comtats de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besalú, des del fundador de la dinastia fins al comte rei Jaume I Aquesta redacció primitiva només es conserva al ms lat 5 941 de la BNP i fou transcrita per Pèire de Marca en Marca Hispanica 1688 Cal distingir en aquest text un nucli inicial, obra d’un autor, que comprèn el període 1162-84 un primer afegiment que historia el regnat d’Alfons I el Cast i que fou escrit entre el 1200 i el 1208 una…
Michael Kemp Tippett
Música
Compositor anglès.
Vida Ingressà al Royal College of Music de Londres, i durant l’època d’estudiant assistí a nombrosos concerts, representacions teatrals i operístiques, fet que l’ajudà posteriorment en la seva activitat compositiva Des de molt jove s’implicà en qüestions socials i polítiques i es preocupà per les classes menys afavorides, inquietuds que reflectí en l’oratori A Child of Our Time 1939-41, on denuncia la repressió, la tirania i la violència Del 1940 al 1951 ocupà el càrrec de director de música del Morley College, període durant el qual el centre tingué una gran vitalitat Pacifista convençut, el…
Miquel Garcia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i notari.
Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…
,
Usatges de Barcelona
Historiografia catalana
Aplec o recopilació de lleis de molt diversa procedència, recollides des dels s. XI-XII, la redacció definitiva de les quals data de l’any 1495.
Desenvolupament enciclopèdic És considerat un dels codis de dret feudal més antic i més important de l’occident europeu L’existència d’un primer codi al qual posteriorment s’anaren afegint altres lleis molt diverses fou advertit fa anys per un dels primers historiadors que n’estudià el procés de formació, l’alemany Ficker, i posteriorment, amb matisos, s’anà consolidant aquesta opinió en treballs de Conrad, GM de Brocà, F Valls i Taberner i, sobretot, de Guido Mor Malgrat tots els problemes cronològics que planteja el naixement dels Usatges, és clar que els articles més antics foren…
John Cage
Música
Compositor nord-americà.
Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…
Mare de Déu de les Roques (Graus)
Art romànic
Situació Vista del santuari de la Mare de Déu de les Roques, primitiva parròquia de Güel, encimbellada als primers replans de la serra de Güel ECSA - F Parra L’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques troba encimbellat als primers replans de la serra de Güel, i al peu dels penya-segats del Morró de Güel Mapa 32-11 251 Situació 31TBG926838 Per a arribar-hi cal seguir la carretera de l’Isàvena al quilòmetre 19 i a l’esquerra, tal com s’indica, surt una pista asfaltada que s’enfila per la serra vers Güel, petit agrupament on hi ha l’edifici que feia de casa del comú i l’església…
Joan Pons i Marquès
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com Ofrena 1916-18, La Revista , Correu de les Lletres 1922-23, Sóller i…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina