Resultats de la cerca

Vida i trajectòria musical Estudià composició amb Franciszek Skolyszewski i, després, amb Artur Malawski i Stanisław Wiechowicz al Conservatori de Cracòvia 1954-58 Parallelament estudià a la universitat d’aquesta ciutat filosofia, història de l’art i literatura, i es graduà el 1958 Des d’aquest any exercí la docència al Conservatori de Cracòvia, d’on també fou rector des del 1972 fins al 1987 També impartí classes a Essen Alemanya en 1966-68 Fou director invitat en orquestres i festivals de música a l’estranger, i sovint dirigí les seves pròpies composicions Ja des del principi de la seva…

Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el  New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…

Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà amb la de l’…

Dels inicis a la constitució i segregació d’Enciclopèdia Catalana 1961-69 El 1963 fou transformada en societat anònima amb l’aportació econòmica de Max Cahner i Bruguera pare, que en fou el primer president En 1965-70 fou presidida per Agustí Duran i Sanpere Des del primer moment representà una renovació del concepte d’empresa editorial, afavorida per un cert desglaç polític, cosa que permeté la traducció al català de grans autors internacionals En una primera època 1962-69 publicà colleccions d’assaig “ Llibres a l’abast ”, dirigida inicialment per Max Cahner i Josep Benet, “Biblioteca…

Sarcòfags monolítics de pedra d’un taller de la Septimània amb acroteris, trobats a l’interior d’una de les cambres funeràries de l’església de l’antiguitat tardana X Aquilué Damunt mateix del sector septentrional del barri mariner d’Empúries, que començà a desocupar-se durant el segon terç del segle I i que s’havia abandonat completament els primers anys del segle II, i en el sector sense estructures que quedava més cap a l’W, es desenvolupà a partir del segle IV un cementiri que cal relacionar amb l’àrea portuària de la ciutat i amb el lloc de Sant Martí, que entre el final del segle III i…

Pel que fa a l’arqueologia funerària, el que es conserva o allò de què es té notícia a les comarques occidentals de Catalunya reflecteix sens dubte la realitat del que hi devia haver al seu moment Prescindint de la ciutat de Lleida, l’únic jaciment de la cronologia que ens ocupa investigat científicament és el del Bovalar, a Seròs Segrià, del qual són ben coneguts la basílica paleocristiana i les troballes de mobles litúrgics, com també el poblat annex, que s’estudien en un altre lloc El conjunt, datat entre el segle IV i el començament del segle VIII, també tenia un notable conjunt d’…

Plànol del petit conjunt de l’antiga paleàpoli i de les zones d’enterrament de la gran necròpoli de l’antiguitat tardana de la neàpoli, separades pel port Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries / JM Nolla i J Sagrera Sant Martí d’Empúries, el primer assentament fundacional de la colònia grega d’Empòrion la paleàpoli, constitueix dins de la topografia emporitana l’únic dels diferents nuclis urbans d’Empúries que presenta una continuïtat d’habitació des de l’època del bronze final fins a l’actualitat, com han demostrat les recents excavacions efectuades en el seu subsòl Un cop abandonades al…

França era el país que més havia avançat en la tècnica de l’estampació durant la primera meitat del segle XIX Que ho preguntin si no a Carles Ardit, l’espia de la Junta de Comerç de Catalunya No és d’estranyar que si Ardit anà a França a conèixer el procés d’estampació de les seves fàbriques, hi haguessin tècnics francesos que venien a Catalunya amb el legítim objectiu de fer diners gràcies als coneixements i a les tècniques que aportaven Joan Achon i Menson i el seu germà s’installaren a Barcelona entre 1838-40 Trobaren un bon soci que els féu costat Francesc Puigmartí, un filador de cotó…

La darrera farga dels Pirineus A Campdevànol, població del Ripollès, la tradició de les fargues és molt antiga La vall de Ribes té una sèrie de bosses de mineral de ferro, i a la veïna vall de Sant Joan hi havia carbó en abundància, aparentment El riu Freser proporcionava l’energia hidràulica necessària per fer moure una roda i el martinet, i els boscos veïns proveïen la llenya per al forn A Campdevànol hi havia dues fargues la de Dalt, o de Raguer, i la de Baix, de Grau o de Rotllan La segona era la més antiga i la que havia de tenir més continuïtat Una farga era un negoci com un altre, que…

Enrique Peña Nieto, candidat del PRI, durant la presa de possessió del càrrec de president de Mèxic, amb l’anterior president, Felipe Calderón, a la dreta de la imatge © Presidencia de la República Mexicana Els temes que van centrar l'atenció mundial a Mèxic, encara que amb menys repercussió entre els seus habitants, van ser dos les eleccions presidencials i l'endèmic problema de l'anomenat narcoterrorisme, és a dir, la guerra des-envolupada al voltant del control del tràfic de drogues i altres activitats criminals, entre els diferents càrtels i l'Estat mexicà Un tercer element també…