Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
Catalanes als escenaris del món. 1873-1935
Durant els anys de la primera globalització, algunes dones catalanes submergides en el món de la música i de la dansa van actuar, amb molt èxit, als principals escenaris del món En el cas de la ballarina Rosa Mauri es conserven els retrats que li van fer alguns dels millors pintors de la seva època Les gravacions de les seves interpretacions, per camins tècnics diversos, sovint han travessat la barrera del temps Les ciutats de la música i la dansa 1900 Rosa Mauri l’Òpera de París Rosa Mauri i Segura Reus, 1849 o 1852 – París, 1923 debutà a Barcelona el 1870 i fou, durant uns quants anys, a…
llei de Verner
Fonètica i fonologia
Llei establerta (1875) pel lingüista danès Karl Verner (Aarhus 1846 — Copenhaguen 1896), segons la qual les aspirades o fricatives sordes del germànic comú s’han conservat sordes entre vocals només quan l’accent heretat de l’indoeuropeu queia sobre la primera de les dues vocals; altrament, es convertien en sonores: al sànscrit bhráta, al grec ϕρατήρ, correspon en gòtic brothar ‘germà’, mentre que al sànscrit pitá, al grec πατήρ, correspon en gòtic fadar ‘pare’.
Aquesta llei aportà un nou fonament a la tesi de la regularitat dels canvis fonètics sostinguda pels neogramàtics i donà vigor al principi que estableix que la història fonètica no es fa per semblances, sinó per uns sistemes de correspondències
Alcohol de cereal
Aquella bromera turbulenta resultava impredicible El cup, com la tassa immensa d’un “capuccino” acabat de preparar, sobreeixia d’escuma tèbia i palpitant Resultava inexplicable la bullida tumultuosa, l’escalfor progressiva, aquella crema desbordada Passava tot sol Ells, simplement, havien transferit una mica de bromera d’anteriors fermentacions al seu brou dolcenc acabat de macerar Celadors de rituals empírics que guardaven gelosament, governaven un procés que no podien pas entendre Mig artistes i mig mags, feien de l’herència i la intuïció veritable coneixement habilidós Eren els mestres…
Grans poetes, grans viatgers. 1874-1941
Alguns dels més grans poetes catalans moderns han estat uns grans viatgers O, si es vol, alguns dels grans viatgers catalans de la modernitat han estat grans poetes Jacint Verdaguer en fou un Però també cal esmentar Josep Carner, Joan Mascaró, Salvador Espriu, Josep M de Sagarra, Agustí Bartra i Joan Oliver, entre d’altres Grans poetes, grans viatgers 1874-1941 Aquests “grans viatgers” no pertanyien, exactament, ni al món dels potentats, ni al món dels aventurers Verdaguer feu de capellà d’una companyia de navegació Carner, de cònsol espanyol Riba, de becari Mascaró, de professor d’anglès…
Carles Puigdemont i Casamajó

Carles Puigdemont i Casamajó
Periodisme
Política
Polític, periodista i emprenedor.
Vinculat de molt jove al sobiranisme, fou activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes , i els primers anys vuitanta fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya a les comarques de Girona Inicià estudis de filologia catalana i de periodisme, però es decantà finalment per aquesta darrera professió El 1981 començà a treballar a El Punt Publicà reportatges i cròniques de temàtica diversa en aquest diari i en la revista Presència , bé que sempre amb un predomini de la preocupació nacional des del 1988 es dedicà a reunir les…
Rata comuna
És un rosegador de talla mitjana amb les potes anteriors i posteriors no gaire llargues en proporció amb el cos Quan es desplaça a poca velocitat, el cos adopta una disposició arrodonida, amb la meitat posterior de l’esquena aixecada Els animals joves tenen un color gris fosc que es perd a la primera muda Els adults presenten la part dorsal d’un color que varia entre el marró vermellós o el marró grisós i el negrós Els animals més adults acostumen a presentar tonalitats vermelloses La part ventral és blanc brut o grisa, amb els pèls gris clar a la base i blancs a la punta No hi ha una línia…
Obituari 2009
Relació de personatges que han traspassat l’any 2009 Algunes de les biografies disposen d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Luis Aguilé Buenos Aires, 24 de febrer de 1936 - Madrid, 10 d’octubre de 2009 Cantant argentí Vassili Aksionov Kazan, 20 d’agost de 1932 - Moscou, 6 de juliol de 2009 Escriptor rus Ramon Alberdi Azkoitia, Guipúscoa, 1930 - Barcelona, 29 de maig de 2009 Nom amb el qual és conegut l’eclesiàstic i historiador basc José Ramon Alberdi Alberdi Raúl Alfonsín Chascomús, Buenos Aires, 13 de març de 1926 - Buenos Aires, 1 d’abril de 2009 Polític…
Sergej Vasil’evic Rakhmaninov
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…
L’eclosió italianitzant en la il·lustració de manuscrits
Com hem vist, des de l’inici del gòtic es pot parlar d’elements italians en la cultura pictòrica catalana Tanmateix, la fesomia heterogènia de les primeres experiències i la seva derivació de l’italobizantinisme del segle XIII no porten a definir el triomf de la renovació italiana fins més endavant, ja avançat el segle XIV La fi dels anys vint i sobretot la dècada dels anys trenta foren els moments clau del nou itinerari plàstic que progressivament desplaçà l’estil lineal, però que durant una etapa llarga convisqué amb les seves darreres iniciatives Les personalitats de Ferrer i Arnau Bassa…
música de Noruega
Música
Música desenvolupada a Noruega.
Música popular Noruega fou unida a Dinamarca el 1397 Aquesta unió durà fins el 1814, any en què fou annexada a Suècia, que li concedí força més autonomia D’aquesta manera, entre els segles XIV i XIX, el país quedà aïllat, en tots els sentits, de la resta d’Europa La cort era a Dinamarca i no a Noruega, que restà fora dels circuits culturals europeus Aquest aïllament en què visqué permeté una evolució lliure i rica de la música popular, sense influències externes Hi ha cançons de bressol, d’amor i per a cridar el bestiar També es troben poemes melòdics que descriuen la natura i balades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina