Resultats de la cerca
Es mostren 632 resultats
Vila closa i castell de Sort
Art romànic
Situació Vista aèria de Sort ei sector central de la població, situat entre el castell i l’església parroquial, en formava l’antiga vila closa ECSA - M Catalán La vila de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, presideix l’anomenada ribera de Sort o depressió de la vall de la Noguera Pallaresa La població s’estén a banda i banda del riu, amb el nucli antic emplaçat al vessant dret i coronat per les restes del castell Aquest, situat, doncs, a la part alta de la vila, ocupa un ample perímetre poligonal que s’estén a 700 m d’alçada, al damunt del repeu del tossal de l’extrem nord-oest de…
La muralla romano-comtal de Barcelona
Art romànic
Muralla Planta de la muralla, sobreposada al traçat urbanístic actual de la ciutat E Riu La muralla que envoltava Barcelona en època comtal era una obra romana Durant molt de temps es va considerar que havia estat edificada de nova planta al segle III i que era la resposta defensiva de la ciutat, després d’una suposada destrucció per un atac germànic També s’afirmava que la seva construcció havia representat la reducció de la superfície urbana precedent La recerca arqueològica ha constatat que, des de la fundació de Bàrcino al final del segle I aC, la colònia disposava d’un recinte emmurallat…
Fractura òssia
Patologia humana
Definició La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d’un os o més Causes L’os és una estructura sòlida, apta per al sosteniment i la protecció de l’organisme, que té també un cert grau de flexibilitat Això li permet de resistir l’acció contínua dels músculs que es contreuen per moure’l La fractura es produeix quan la resistència de l’os és menor que la força a què es veu sotmès, com és el cas d’alguns traumatismes o cops importants, o quan per raons diverses l’os ha perdut la resistència i la flexibilitat habituals, de manera que esdevé més fràgil La causa de fractura…
Santa Pau

La Vila Vella de Santa Pau
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al pla d’Olot.
Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…
Gombrèn

Gombrèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, comprèn la major part de la vall de Gombrèn o del Merdàs, afluent del Freser per la dreta.
Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…
La llavor i el fruit
La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o episperma L’embrió és una planteta en…
Castell de Paracolls (Campome)
Art romànic
Vista de conjunt del castell, on s’aprecien els dos recintes i l’església castellera de Sant Pere ECSA - A Roura Situació Les ruïnes del castell de Paracolls són al cim d’un turó que cau a pic damunt la riba dreta del curs de la Castellana, a l’engorjat dels Banys de Molig El castell és vers el SE del poble de Campome, cap del municipi Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E Hom arriba al castell de Paracolls en mitja hora, a peu, des dels Banys de Molig Cal situar-se als jardins que s’estenen davant del balneari i travessar l’embassament del riu Un cop allí s’agafa un…
Sant Pau de Riu-sec (Sabadell)
Art romànic
Situació Vista general de l’església adossada al casal veí A Roig Aquesta església, que va ser la parroquial de la quadra de Sant Pau de Riu-sec, és situada al sud del terme municipal de Sabadell, a 120 metres d’altitud És edificada en una plana limitada a llevant pel camp d’aviació i el riu Sec, i a ponent, per l’autopista de Barcelona a Manresa Al nord de l’església, a uns 5 minuts a peu, hi ha la masia coneguda com a torre de Sant Pau, on resideixen els propietaris de totes aquestes terres, incloent-hi l’església Adossada a tramuntana de l’església hi ha el gran casal de l’antiga rectoria…
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Vista aèria de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre, a la part meridional de la serra de Llaberia, i és el terme més extens de la comarca Limita amb Mont-roig del Camp E, Pratdip N, Tivissa N i W, de la Ribera d’Ebre, l’Ametlla de Mar S, del Baix Ebre i amb la mar E i SE És un terreny accidentat pel braç oriental del sector meridional de la Serralada Prelitoral Catalana, en el seu punt de contacte amb la mar El terme comprèn la capçalera al coll de Fatxes i la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma límit amb els termes de Pratdip i de Mont-roig Aquesta…
Les falgueres leptosporangiades típiques
Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina