Resultats de la cerca

Les floridures s’installen fàcilment sobre qualsevol substrat ric en sucres solubles En el capítol que comença estudiarem les que, com aquest Rhizopus que envaeix les ferides d’un tomàquet madur, tenen un miceli sense septes, i pertanyen al grup dels zigomicets Ultra el miceli immers al substrat, i per això, no visible, hi ha moltes hifes aèries, les més robustes de les quals són els esporangiòfors, que sostenen esporangis, amb aspecte de petites boletes En els zigomicets no hi ha mai cèllules flagellades, i les espores estan adaptades sobretot a la dispersió per l’aire Antoni Agelet En…

Els tipus biològics “La tundra és un bosc sense arbres”, diu un aforisme rus Un aforisme encertat perquè posa de relleu la similitud fisiognòmica entre la tundra i el sotabosc dels boscos boreals Arbustos nans nabius i gerderes i un dens estrat de molses i líquens són trets comuns prou significatius Els líquens Juntament amb els briòfits, els líquens són components indefectibles dels paisatges de la tundra Els líquens de la tundra mostren una sorprenent diversitat d’espècies, sobretot si es pensa en les severes condicions climàtiques en què s’han de desenvolupar A la tundra de la península de…

Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…

Els cicles vitals de les plantes En biologia es parla de cicle vital per a referir-se a la història vital d’un individu, des del seu naixement, com a conseqüència d’un procés reproductiu, fins al següent procés reproductiu Per a una planta superior, les fases principals del cicle vital es poden esquematitzar així fecundació de l’òvul - desenvolupament i maduració de la llavor - germinació de la llavor - desenvolupament de l’aparell vegetatiu les arrels, les tiges i les fulles - floració - fecundació a "El món dels vegetals" , es fa una descripció completa de les fases del cicle vital de les…

Situació i presentació D’una extensió de 138,30 km 2 el més gran de la comarca, el terme municipal d’Amposta és situat a la dreta de l’Ebre, a l’extrem NE de la comarca del Montsià, de la qual és la capital Confronta a tramuntana amb els termes de Tortosa, l’Aldea i Deltebre, de la comarca del Baix Ebre, aprofitant el mateix curs del riu des de la Carrova fins a l’illa de Gràcia A llevant termeneja amb Sant Jaume d’Enveja des de Balada i Carlet fins al canal de desguàs de la bassa de la Platjola, i amb la mar, des del punt anterior fins al començament de l’istme del Trabucador i continua per…

La família , J Berga, sd MCG / RM Durant cl primer terç del segle XX es produïren profundes transformacions en la població dels Països Catalans, com passava a gran part de les nacions i regions d’Europa Transformacions que, tot consolidant el procés històric anomenat de transició demogràfica, motivaren un augment importantíssim del nombre d’habitants i de la distribució espacial de la població Només en trenta anys, els Països Catalans passaven de tenir poc més de quatre milions d’habitants l’any 1900 a superar els cinc milions quatre-cents mil, un augment d’un milió dos-cents mil habitants…

La situació de cada punt del riu dins la seva conca condiciona en gran part les seves característiques Hom ha ideat, per això, un sistema per a jerarquitzar-los definint diferents graus per exemple, els rius de grau 2 es formen amb la unió de dos rius de grau 1 que no tenen cap afluent els de grau 2 no salten de nivell jeràrquic fins que no es troben amb un altre del seu mateix grau, i així successivament Román Montull Els rius formen una xarxa que reuneix i drena cap a la mar les aigües que recull de les diferents conques hidrogràfiques La quantitat i la qualitat d’aquestes aigües és en…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…

Gairebé ningú no dubta a hores d’ara sobre la singularitat de l’arquitectura gòtica catalana Ningú no posa en qüestió que, malgrat algunes diferències de matís a l’hora de precisar procedències i cronologies i de concretar influències d’unes àrees territorials sobre unes altres, es pot parlar d’una arquitectura genuïnament catalana –o meridional en un sentit més ampli, si es vol “En veure les esglésies gòtiques del migdia francès, venint del nord, hom sent que s’entra en una altra França, i, en retrobar-les passant els Pirineus, s’endevina entre la Catalunya medieval i les províncies…

Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals A Catalunya, no obstant això, la relació entre el mur i el buit es va mantenir…