Resultats de la cerca
Es mostren 1435 resultats
Gralla de bec groc
Àrea de nidificació de la gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta bàsicament d’una espècie sedentària als Pirineus i en algunes serralades pirinenques de l’interior, encara que en el decurs d’hiverns molt freds pot traslladar-se cap als Prepirineus, on sovint conflueix amb la gralla de bec vermell P pyrrhocorax Els nuclis de cria més meridionals es troben als límits del Pallars Jussà amb la Noguera i també al Solsonès i al Berguedà Excepcionalment, se n’ha vist més cap al S i l’E del Principat, abastant comarques litorals com ara l…
Xivita
La xivita Tringa ochropus , de mantell bigarrat i fosc, presenta un carpó blanc molt conspicu no visible a la fotografia, que correspon a un exemplar de les Balears, el qual permet de diferenciar-la d’altres congèneres més o menys semblants Fa uns 25 cm Jesús R Jurado La xivita és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor A l’hivern se’n veuen d’una forma irregular, i en nombre molt escàs, algunes en punts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Espècie poc gregària, normalment s’observa solitària o, més rarament, en petits grups de fins a 5 o 10 ocells, i és…
Cotxa blava
La cotxa blava Luscinia svecica és un bonic ocell migrador que a l’hivern viu als nostres aiguamolls No sobrepassa els 14 cm i en tots els plomatges mostra una taca rogenca als costats de la cua, que fa visible en els seus continus moviments El mascle, a la primavera, té el pit i la gola de color blau, amb una taca blanca al mig, com l’exemplar de la fotografia feta als marjals del Fondo mentre que a la tardor, els té blanquinosos La femella sempre és menys vistosa, i té la gola blanca José Damián Navarro L’estatus de la cotxa blava sembla força clar, encara que caldria comprovar el que…
Xixella
Mapa de nidificació de la xixella Columba oenas als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un colom no gaire freqüent com a nidificador, força sedentari a Catalunya i al País Valencià A les Balears no nia, i només a l’hivern, amb l’arribada d’efectius ultrapirinencs, presenta una població irregular i escassa de caire hivernant Malgrat dades bibliogràfiques que referien una àmplia distribució a la Catalunya Nord, la xixella és un nidificador molt localitzat, tot i que en el decurs de la migració s’observen regularment els esbarts viatgers A Catalunya, la seva presència és…
Corriol gros
El corriol gros Charadrius hiaticula és molt semblant al corriol petit, però és tot ell més gran ateny fins a 19 cm i amb una franja alar blanquinosa que només s’aprecia quan té les ales desplegades L’exemplar illustrat procedeix del Fondo Baix Vinalopó José Damián Navarro Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor així mateix és un hivernant escàs en alguns punts del litoral Existeix també una cita dubtosa de nidificació a l’aiguabarreig del Ter el maig de 1962 El corriol gros és freqüent durant les migracions pel litoral el pas de la…
Rat-penat nòctul petit
El rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri és eminentment arborícola es refugia a l’interior de les clivelles i els forats dels troncs La seva citació als Països Catalans és força recent 1983, però, d’ençà que hom en capturà un primer exemplar a Olzinelles, se n’ha trobat un grup de més de 15 individus, la qual cosa fa creure que no és tan escàs com hom havia pensat Jordi Corbera És la més petita de les tres espècies de nòctuls europees Una de les característiques que la fa distingible és la longitud del tercer dit, que oscilla entre 73,5 i 81,5 mm La llargada del peu és menor…
Sarcòfag amb escenes de la història de Susanna de Sant Feliu de Girona
Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona superior occidental del costat nord del presbiteri Fa 2,08 × 0,56 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació de diverses escenes de la història de Susanna Daniel, 13, ordenades de dreta a esquerra A l’extrem dret veiem Susanna amb un còdex a la mà al jardí de casa seva entre dos arbres, amb una tela o parapetasma de fons, espiada per dos vells A continuació, amb una notable arquitectura de fons, veiem l’escena en què els vells acorralen…
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i receptor de mestre racional de la Cort a Barcelona, fou ambaixador de Barcelona davant Felip IV 1626 i ocupà el càrrec de conseller segon de Barcelona 1628 Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot resumida 1616, i en el pròleg afirmà que els historiadors escrivien en castellà per la pressió dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del ejército y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes con su rey Don Pedro hicieron 1793, amb clares intencions…
Cançoner del duc de Calàbria
Literatura catalana
Música
Col·lecció de composicions poeticomusicals publicada a Venècia el 1556 amb el títol de Villancicos de diversos autores a dos, y a tres, y a cuatro y a cinco voces.
Només se’n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català — Soleta yo so açí núm 23, Vella de vos son amoros núm 24 i Que farem del pobre Joan núm 35—, una que imita el gascó — E la don don, Verges Maria núm 45— i dues escrites en portuguès — Mal se cura muyto mal núm 9 i Falai meus olhos núm 54— Totes les peces es presenten com a…
, ,
Arbre de Ciència

Pàgina interior de l’edició del 1482 de l’Arbre de Ciència
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Filosofia
Cristianisme
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma el 1296 per la divulgació de l’Art general o Ars magna que no havia trobat el franc acolliment esperat.
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració ascendent,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina