Resultats de la cerca
Es mostren 10367 resultats
tresorer general
Història
Membre del Consell d’Aragó que, a més de les funcions inherents del seu càrrec, presidia les sessions del Consell en absència del vicecanceller; no tenia vot en els negocis de justícia —era conseller de capa i espasa— però sí en els de gràcia.
Aquest càrrec fou creat per Felip II de Castella amb el caràcter de perpetu i hereditari a favor de Pedro Fernández de Cabrera y Bobadilla, segon comte de Chinchón, que fou succeït pel seu fill, net i besnet, mort el 1665
fenià | feniana
Història
Membre d’una organització secreta revolucionària creada a Chicago el 1858 per John O’Mahony entre els emigrats irlandesos i que tenia com a finalitat la lluita en pro de la independència d’Irlanda i la separació d’aquest país de la corona britànica.
Aquest moviment, que prengué el nom de l’heroi llegendari Finn Mac-Cunhail, passà al Canadà i a d’altres centres d’immigració irlandesa A Irlanda el moviment fou dirigit per James Stephens, entorn del diari “Irish People”, i continuà fins a la Primera Guerra Mundial llavors els fenians s’integraren en diversos partits polítics, sobretot en el Sinn Fein
Dau al Set

Revista Dau al Set (núm. 1, setembre de 1948)
Grup artístic editor de la revista d’art mensual del mateix nom fundada a Barcelona pel setembre del 1948 i integrat per Joan Brossa, Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que en tenia cura de la confecció i impressió.
A partir d’una actitud inicialment dadaista, els seus creadors hi expressaren per escrit i plàsticament llur indiferència envers la societat en què vivien i, després de passar pel surrealisme plàstic o l’existencialisme ideològic, s’anaren creant un món propi i marginat, que emmenaria, tanmateix, alguns d’ells a adoptar un nou concepte dinàmic de la societat La publicació reflectí aquesta evolució i esdevingué, cap al 1950, un calaix de sastre on hom pot seguir bastant fidelment la situació i els artistes innovadors de l’època i trobar referències a personalitats estrangeres poc temps després…
Central Treaty Organization
Nom donat el 1959 a l’organització defensiva multilateral que tenia l’antecedent en el Pacte de Bagdad
, conclòs el 1955 a Bagdad entre Turquia i l’Iraq, i al qual s’adheriren poc temps després la Gran Bretanya, el Pakistan i l’Iran.
El 1959, l’Iraq deixà l’organització Hom traslladà la seu a Ankara, i passà a anomenar-se Central Treaty Organization L’objecte del tractat era la defensa i seguretat mútues i el desenvolupament pacífic de la regió, i obeïa a la necessitat d’enllaçar els dos contraforts contra la Unió Soviètica que representaven l’OTAN a la qual pertany també Turquia i la SEATO a la qual pertanyia també el Pakistan El CENTO no posseïa forces militars pròpies Els EUA, que havien signat acords bilaterals de cooperació militar i econòmica amb l’Iran, el Pakistan i Turquia, fornien els portaavions de la VI Flota…
capità de castell
Història
Oficial que tenia al seu càrrec el comandament d’un castell, tant en temps de pau com de guerra, sense cap dret ni participació en la jurisdicció o governament del terme o baronia, i que podia ésser canviat per la lliure voluntat del senyor.
Els capitans de castells començaren a abundar des del s XIII i duraren fins al s XVI amb ells, els barons eludien els inconvenients que per a la senyoria significaven els drets dels alcaids, els castellans i les castlans
combat naval de Foç Pisana
Acció que tingué lloc davant la desembocadura de l’Arno per l’octubre de 1421 entre un estol organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol genovès, dirigit per G.B. Campofregoso, que tenia la intenció d’atacar Nàpols.
Els genovesos reberen una derrota tan greu, que el dux lliurà la ciutat al duc de Milà Felip M Visconti
Banc Industrial de Catalunya (1965-1982)
La constitució Logo del banc El projecte del banc nasqué al voltant del Servei de Comerç Exterior de la Indústria Tèxtil Cotonera —SECEA— i de qui era el seu director, Manuel Ortínez, després director del Banco de Bilbao a Barcelona El sector tèxtil català encara tenia un pes important a l’economia catalana El projecte s’obrí a altres sectors industrials S’hi adheriren el Banc Comercial Transatlàntic, el Banc de Sabadell i Banca Catalana, tots disposats a donar-li suport, si bé amb diferent grau d’entusiasme i de convenciment Ho féu també Joan Sardà i Dexeus, economista de reconegut prestigi…
La vida comunitària d’Osona
Art romànic
Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…
Banc Català de desenvolupament - Cadesbank (1964-1980)
La constitució Jaume Castell, els seus amics i el Banco de Madrid El Banc Català de Desenvolupament fou una empresa promoguda per Jaume Castell i Lastortras i els seus amics Fou, al mateix temps, el banc industrial del Banco de Madrid, controlat igualment pel grup Castell Jaume Castell, promotor del Banco de Madrid, fou també el promotor del Banc Català de Desenvolupament Fomento de la Producción , juliol 1984 Jaume Castell nasqué a Manresa el 1914 El seu pare era un industrial, fill de Manlleu, que havia triomfat i acumulat un capital Havia creat una sèrie d’empreses, amb fàbriques a…
Els tallers Nuevo Vulcano de la societat Navegació i Indústria
1833-1841 Els vapors catalans La futura societat Navegació i Indústria s’inicià el 1833 amb el nom de Vapors Catalans Altres la denominen Societat Catalana de Vapors o Catalana de Vapors Espanyols Es tractava d’una companyia de navegació i el seu principal actiu era un vaixell de vapor anomenat Balear, que començà –lògicament– seguint una línia regular de passatgers entre Barcelona, Ciutat de Palma i Maó Feia el viatge sis vegades al mes La línia s’inaugurà el 2 de març de 1833 Dos mesos després, fou suprimida l’escala de Maó i el vaixell afegirà aviat la ciutat de Marsella als seus viatges…