Resultats de la cerca

Ciència i tecnologia espacial L’astronàutica és la ciència de la navegació per l’espai El terme va ser establert per l’enginyer francès Robert Esnault-Pelrerie 1881-1957 en el marc d’una conferència pronunciada el 1927 a la seu de l’Associació Astronòmica Francesa D’acord amb la seva etimologia, el terme astronàutica o ‘navegació pels astres’ és anàleg al de cosmonàutica o ‘navegació pel cosmos’, emprat fa un temps pels soviètics i ara encara pels russos Totes dues denominacions compartien, en el moment de ser creades, una hipotètica possibilitat de navegar per l’espai en un futur En l’…

Façana nord, vista des del claustre, amb el campanar de la catedral romànica, anomenat torre de Carlemany, que s’aprofità com a contrafort en la nova construcció gòtica ECSA - FT Els precedents El referent principal de la imatge que defineix el perfil i la fesomia de Girona és la catedral de la ciutat, edifici que configura l’indret més genuí del nucli històric D’estil preferentment gòtic, la catedral ha estat bastida al llarg dels temps en l’espai de l’antic fòrum romà i és el resultat de la superposició i addició de diferents estils, des del romànic fins al neoclàssic Des de la fundació de…

Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…

Característiques del grup El canvi de color motivat per la cocció transformació tèrmica de la cianocristallina en zoeritrina és un fenomen ben conegut que presenten molts decàpodes, tal com queda evidenciat en aquestes nècores Liocarcinus puber , acabada de morir la de l’esquerra, cuita la de la dreta Jordi Vidal Els crustacis decàpodes són els més nombrosos, i també els més ben estudiats de tots els crustacis, fins al punt que se’n coneixen més de 10 000 espècies Són organismes majoritàriament marins, que es troben des del litoral fins a les grans fondàries abissals Algunes famílies, però,…

El triomf de la fàbrica “de riu” Si vol subsistir, el sector cotoner català ha d’inventar-se una alternativa energètica, comprovada la poca importància dels recursos carboners Des del 1860, la força hidràulica, ara més aprofitable per l’adopció de la turbina, recupera el prestigi que la irrupció del vapor li havia fet perdre els trenta anys precedents A dalt, el Llobregat a l'Ametlla de Merola represa a la fàbrica A baix, resclosa en el riu Ter, prop de Ripoll, construïda per la fàbrica cotonera Badia 1904 A França, la indústria cotonera d’Alsacià filats i teixits, un territori mal dotat de…

L’economia i el desenvolupament dels pobles que viuen a les selves La selva plujosa tropical no és un hàbitat gaire favorable per als vertebrats terrestres Com que la major part dels aliments d’origen vegetal disponibles es troben a les capçades dels arbres, són sobretot ocells, rèptils especialment serps, rates-pinyades i mamífers arborícoles majorment simis els vertebrats que exploten millor aquests recursos Els humans no hi troben, doncs, un ambient gaire fàcil de poblar Això no vol dir que no hi visqui gent extraient-ne els recursos Els nòmades de la selva El fet que a les selves puguin…

Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…

Teatre i festa El teatre popular, en paraules de Xavier Fàbregas, és fet pel poble i per al poble, o com deia Konrad Schoell, es el que ofereix al poble –a la majoria de la població o a les capes menys privilegiades– les majors possibilitats d’identificació No és organitzat ni representat per professionals, sinó pel poble mateix D’una banda, hi són implicats els elements de la comunitat que, a nivell amateur i voluntariós, executen l’espectacle i de l’altra, el públic que, en tant que comunitat, el legitima i en participa La dramatúrgia popular, intensament vinculada a la festa, és concebuda…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…

Situació Una vista de l’església des del costat de tramuntana, amb l’esvelt campanar G Llop L’església de Sant Vicenç de Malla es troba situada al vessant oriental del turó del Clascar, on hi ha les restes d’un poblat ibèric La seva situació estratègica, dominant la Plana de Vic des de Barcelona i Manresa, motivà la construcció d’un castell al final del segle IX, el castell d’Orsal, segurament contemporani de l’antiga església de Sant Vicenç Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 36,6 —y 37,8 31 TDG 366378 L’església es troba a uns 6 km…