Resultats de la cerca

Teatre i festa El teatre popular, en paraules de Xavier Fàbregas, és fet pel poble i per al poble, o com deia Konrad Schoell, es el que ofereix al poble –a la majoria de la població o a les capes menys privilegiades– les majors possibilitats d’identificació No és organitzat ni representat per professionals, sinó pel poble mateix D’una banda, hi són implicats els elements de la comunitat que, a nivell amateur i voluntariós, executen l’espectacle i de l’altra, el públic que, en tant que comunitat, el legitima i en participa La dramatúrgia popular, intensament vinculada a la festa, és concebuda…

La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…

La significació del temps El sentit tradicional del temps Les llegendes tradicionals inscrites en els rellotges de sol –siguin en català o en llatí, mostrant un tarannà cultista– expressen una filosofia ben estoica del temps Moltes es refereixen a la seva fugacitat i al seu pas inflexible, inexorable “Fixa’t en l’hora que és no la veuràs mai més” O bé “Qui us pogués allargar, quan sou ditxoses Qui us pogués escurçar, quan sou penoses” I encara, en llatí clàssic “ Quotidie morior ” ‘cada dia moro’ D’altres inscripcions en els rellotges de sol fan referència a l’última hora de la vida de…

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…

Una branca molt suggeridora de la cultura popular, dins les ciències i les tècniques, és la de l’anomenada ciència recreativa, que fàcilment podria estendre’s a la ciència domèstica en el context de la llar, de les tasques sovint atribuïdes i assignades a les dones, com ara la cuina, la neteja, la cura dels fills o la confecció Una ciència que, a més de la intenció de qüestionar, inclou la capacitat d’admirar, de sorprendre I també d’encuriosir, de posar a prova l’altre, de demostrar la pròpia traça o intelligència, de divertir, d’entretenir Aquesta ciència recreativa conserva en el seu…

El cosmos medieval La Galàxia està formada per nebuloses, immensos núvols de gas i pols, i innumerables estrelles, algunes solitàries i d’altres agrupades en cúmuls En la imatge el color blanc característic de la Via Làctia ESO / S Guisard En aixecar el cap de nit es veu, a grans trets, el mateix cel que veien els éssers humans més antics El significat de l’espectacle celeste és, però, molt diferent per als éssers humans de principi del segle XXI que per a les generacions anteriors Fins la revolució científica del segle XVII es considerava que la Terra ocupava el centre de l’Univers Al seu…

L’esfondrament d’un univers cultural L’escàs efectiu de les poblacions humanes i la seva economia caçadora i recollectora perfectament integrada amb el medi marcaren la gestió dels recursos i el territori a la taigà en el període anterior a la colonització europea, sense comportar problemes ambientals significatius La colonització europea implicà en primer lloc la introducció d’una economia de producció amb una agricultura al límit de les possibilitats de collita acceptable i una intensificació de la pressió cinegètica per a l’obtenció de pells També comportà un creixement de la població i l’…

Catalunya, i particularment Barcelona, és un dels grans centres del cartellisme modern, és a dir de la producció de cartells sobre paper deguda a la invenció de la litografia, producció que es desenvolupà a tot Europa durant la segona meitat del segle XIX Això s’explica per la situació de Barcelona com a capital de les arts gràfiques de l’Estat espanyol Malgrat alguns exemples primerencs abans dels anys noranta, l’esclat del cartellisme a Catalunya es produí amb el Modernisme, coincidint amb l’edat d’or del cartell a tot Europa, entre el 1890 i la Primera Guerra Mundial, l’any 1914 El cartell…

La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la Junta de Comerç, va posar l’accent en uns estudis en…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est Es tracta d’un edifici basílical, sense transsepte, amb decoració d’arcuacions i bandes llombardes F Tur Ullastret és un poble situat a 49 m d’altitud, sobre una petita elevació damunt les terres planes que hi ha al costat sud-oest del puig de Sant Andreu, a l’indret on antigament hi hagué emplaçada la ciutat ibèrica d’Ullastret Mapa 296M781 Situació 31TEG058500 El poble d’Ullastret es troba al peu de la carretera local que porta des de Vulpellac i Canapost a Serra de Daró L’església de Sant Pere és a la plaça de l’Església, al…