Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
La vida sota terra
El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts freds
Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…
Arquitectura religiosa d’època romana
Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…
La roda del temps
La vida humana, tant la individual com la collectiva, es troba totalment immersa en la dimensió temporal així doncs, el temps és una realitat que, com ja deia sant Agustí, quan no s’hi pensa se sap el que és, però quan s’hi pensa s’esmuny de la comprensió Des de temps antics s’ha parlat de la “roda del temps”, perquè la vivència temporal es troba íntimament lligada a moviments circulars de la Terra i dels astres, els quals han donat peu a la possibilitat de “comptar” o “mesurar” el temps segons tres grans unitats temporals l’any el període que triga la Terra a fer una volta sencera al voltant…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (1905-1989)
La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…
Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Situació Vista aèria de la catedral, construcció plenament gòtica, que substituí la catedral romànica aixecada en el mateix indret ECSA - J Todó La catedral de Barcelona, dedicada a la Santa Creu i a santa Eulàlia, es troba en l’àmbit de l’antiga ciutat romana i medieval, força excèntrica, pròxima a la muralla del sector NE Ocupa l’illa formada pel pla de la Seu i els carrers dels Comtes, dels Canonges, de la Pietat, del Bisbe i de Santa Llúcia L’edifici actual, gòtic, va erigir-se entre els anys 1298 i 1448 i va ser completat en temps recent Mapa 37-16421 Situació 31TDF313819 MVT-MTVV…
La pintura del gòtic tardà i la seva invenció
Art gòtic
Retaule de l’Epifania, obra d’un mestre anònim Els nous corrents de devoció sorgits al final del segle XIV i l’inici del XV, que incidien en la pràctica de l’oració i la meditació privades, segurament van incentivar la creació de mobles com aquest retaule de petites dimensions, de vers el 1450, atribuït per alguns estudiosos a Jaume Huguet i destinat a l’oratori d’alguna casa benestant Presidit per l’Epifania, el retaule inclou també la Crucifixió, en la qual es veuen les imatges de dos donants presentats per sant Antoni Abat i per una santa màrtir no identificada i l’Anunciació, a banda i…
El poblament humà de les boscanes decídues
L’origen i la diversitat del poblament Els primers humans moderns que arribaren a les boscanes decídues dels diferents continents ho feren per camins molt diversos i en moments no del tot coincidents Pel pes de les boscanes decídues a Europa, el poblament humà del continent europeu es tracta en el present volum amb un cert detall, mentre que el poblament i les relacions genètiques entre les diferents poblacions actuals dels continents asiàtic i nord-americà només s’apunten són considerats amb més deteniment als volums 6 i 8, respectivament El poblament de les boscanes europees Les boscanes…
El funcionament ecològic de la sabana
Al ritme de les pluges Les sabanes estan àmpliament distribuïdes en un context geogràfic molt extens, caracteritzat per variacions climàtiques considerables Tal com s’ha assenyalat, de tots els factors que dominen l’ecologia de les sabanes, el primordial és probablement la sequera estacional, que limita el creixement de les plantes i no permet el desenvolupament d’un cobricel dens de capçades Els models climàtics Tanmateix, es donen models climàtics associats a aquests ecosistemes, com ara temperatures elevades tot l’any i una precipitació anual concentrada principalment en una estació,…
L'Associació de Banquers de Barcelona (1908-1931)
La constitució Els bancs fundadors “Cap a la fi del 1907 i amb motiu de l’obligada reunió gremial dels banquers de la ciutat de Barcelona per al repartiment de les quotes contributives per al 1908, germinà entre alguns elements joves de la banca privada barcelonina la idea de constituir una entitat civil, d’agrupació professional, que posés fi a l’isolament suïcida en què vivien” J Milà i Camps “La banca barcelonina i el despertar de la banca espanyola”, Economia i Finances , 10 de gener de 1918 Amb aquestes paraules explica la constitució de l’Associació de Banquers de Barcelona el seu…