Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…

Història La situació Pla de la ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després de la reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs de la ciutat, abandonada, almenys després de la destrucció d’Aissó Aquesta fortalesa es degué organitzar entorn de l’antic temple romà anomenat des del final del segle X turris comitale La…

La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…

Les característiques i les adaptacions antòmiques i fisiològiques El tegument La pell La pell dels peixos és formada per dues capes, l’epidermis i el derma La primera és constituida per diverses capes cellulars, entre 10 i 30 no obstant això, els signàtids, com el cavallet de mar Hippocampus , presenten una epidermis extremament fina 2 o 3 capes de cèllules i, contràriament, la de l’esturió Acipenser sturio pot assolir 3 mm de gruix La capa exterior de l’epidermis sol ésser formada per cèllules esquamoses que constantment són substituïdes per d’altres originades a la zona més profunda,…

Els orígens de la música Com i on s’origina la música és una qüestió evidentment irresoluble atesa la manca de testimoniatges històrics directes D’altra banda, la música no s’ha entès sempre com una manifestació artística autònoma, sinó que tot sovint ha estat, i continua essent, un complement subsidiari d’altres activitats En determinades civilitzacions tribals, per exemple, no existeix cap paraula que, com el terme “música”, es refereixi tant al cant com a l’expressió instrumental A l’origen no es concep com una realitat autònoma, i encara menys com una activitat amb fins estètics, i sembla…

La literatura entre els segles XIX i XX De vegades es dóna el cas que una data concreta adquireix un significat especial, encara que, òbviament, l’evolució literària no s’esdevingui abruptament, d’un dia per l’altre Amb tot, el fet que el mateix any, el 1857, i al mateix país, França, s’editessin dues obres mestres com són Les fleurs du mal , de Charles Baudelaire 1821-1867, i Madame Bovary, de Gustave Flaubert 1821-1880, és una casualitat que anuncia el canvi d’una època D’una banda, l’obra de Flaubert apareix com la primera novella que se separa veritablement de la fantasia per afrontar…

Festa i espai públic La festa és una ocasió única per a apropiar-se de l’espai públic i convertir-lo en un lloc on celebrar actes oberts a tothom A la fotografia, la plaça de Sant Pere, de Berga, durant la Patum Montse Catalán Parlar de festa implica fer referència a un cert àmbit d’allò que es coincideix a denominar cultura popular De totes les definicions possibles, la més inqüestionable és la que entén que la cultura popular és essencialment la que assigna un paper central a l’espai públic i a personatges humans que han passat de ser vianants que utilitzen aquest espai tan sols amb…

En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…

Situació i presentació La comarca d’Osona té una extensió de 1 205,01 km 2 Limita al N amb la comarca del Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, i a l’W amb el Bages i el Berguedà Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla de la Depressió Central Catalana, al seu extrem NE, solcat al N pel Ter i al S per la capçalera del Congost i flanquejat a llevant pels massissos del Montseny i de les Guilleries i pels altiplans estructurals del Cabrerès, mentre que a ponent s’alcen les enlairades plataformes del Lluçanès La comarca integra cinc…

La història de les poblacions del continent africà Gairebé ningú no discuteix que les sabanes, i més concretament les sabanes africanes, probablement les de l’Àfrica oriental i meridional, han estat el bressol de tots els humans actuals, com abans ho fou de la família dels homínids Per això, abans de tractar del poblament humà de les sabanes de tots els continents es dedicarà una atenció particular als processos de poblament del continent africà com a conjunt i a les característiques presents de les poblacions humanes africanes En la seva distribució per la biosfera, els humans no acostumen a…