Resultats de la cerca

Situada al NE, a l’extrem NW de la plana de Hebei, entre els rius Beihe Pei Ho a l’E i el Yong-ding a l’W Malgrat les destruccions i reconstruccions sofertes al llarg dels segles, la ciutat ha mantingut el pla com el concebé Khublai Kan És de forma quadrada, amb carrers perpendiculars orientats en el sentit dels punts cardinals consisteix en dues ciutats emmurallades contigües 35 km de muralles i 18 portes al N la Ciutat Tàtara o Ciutat Interior, que conté la Ciutat Prohibida, i al S la Ciutat Xinesa o Ciutat Exterior, formada principalment per barris de comerciants Els dos nuclis estan…

El municipi de Sant Martí de Provençals, que incloïa barris actuals com el Poble Nou, la Sagrera, el Clot i el Camp de l’Arpa, va ser qualificat al final del segle XIX com l’obrador de Barcelona Guía y plano de San Martín de Provensals , 1888, i recentment com a pulmó industrial de la capital catalana, en els temps actuals Nadal, Jordi i Tafunell, Xavier, Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona 1847-1992 El terme reuní durant la segona meitat del segle XIX la principal concentració de fabricants d’estampats i d’acabaments de Catalunya No seria correcte parlar del ram de l’…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vilassar de Dalt NE,Vilassar de Mar SE, Premià de Mar S, el Masnou SW, Taià W, tots del Maresme, i Vallromanes NW, del Vallès Oriental Comprèn el poble de Premià de Dalt, cap de municipi, els barris de Santa Anna i Tió, la Floresta i la Pixotella o el Remei, l’ermita de Sant Mateu i el santuari de la Cisa, algunes masies antigues i diverses urbanitzacions residencials Fins el 1836 el terme arribava a la mar i incloïa, en la característica situació del Maresme, el poble antic resguardat dels atacs marítims i el barri de mar, que en desaparèixer…

Rajola encarregada el 1402 a Paterna pel rei Martí l’Humà per al palau barceloní RManent La presència d’un palau comtal a Barcelona consta explícitament des de l’any 924 El seu emplaçament devia coincidir amb el posterior del bloc del Tinell, cap a l’extrem de tramuntana de la ciutat romanocomtal, lloc que des del baix imperi acollia els principals equipaments del poder religiós i, segurament, també civil Concretament, a sota del Tinell hi ha els vestigis d’un complex d’edificis monumentals alçats en època visigòtica, alguna part dels quals devia ser estatge del comte d’ençà de l’ocupació…

L’escut de la vila dibuixat el 1453 en un llibre notarial AHCO La vila d’Olot es troba a la conca alta del Fluvià, entre els Prepirineus i la Serralada Transversal, a la falda del volcà Montsacopa que la resguarda del vent del nord i al bell mig del pla d’Olot que delimiten el Fluvià i el Ridaura El nucli més antic, anomenat la Vila Vella, s’aixecava damunt d’un esperó basàltic a la vora del riu, tot dominant una antiga cruïlla de vies que remuntaven els cursos fluvials des de Besalú i Santa Pau en direcció al Ripollès i el Collsacabra Posteriorment, però encara dins del període medieval, l’…

Situació Aspecte general de l’església des del costat de migdia, amb la portalada i l’absis ornat per un fris d’arcuacions sense lesenes ECSA - A Roura Es troba en un indret totalment isolat i envoltada d’alzinars, a 1 km a vol d’ocell sota el coll de Gues, que marca la frontera amb la Fenolleda i el terme de Campossí Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 40’ 34” N - Long 2° 29’ 14” E Hom hi arriba a partir de la sortida nord del poble d’Arboçols per una carretera, en uns 2 km de recorregut Arboçols és a uns 3,5 km al nord de Marquixanes per la D-35 Història Aquesta església fou la primitiva…

Situació Desplegament dels tres absis de l’antiga església basilical de Sant Miquel de Campmajor, amb una rica decoració de tipus llombard que capcen un temple barroc construït al segle XVIII E Pablo L’església de Sant Miquel de Campmajor es dreça en una elevació al marge esquerre del riu Tort, a la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG736652 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km es troba a la dreta un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell L’església és visible a l’esquerra de la carretera a 1,…

Situació Església reconstruïda al segle XVIII sobre els antics murs romànics, visibles exteriorment sobretot al costat de migdia J Moner El poble de Parets d’Empordà comprèn dos nuclis minúsculs agrupats anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix, i algunes masies disperses en terres suaument ondulades que limiten pel nord el Fluvià L’església parroquial de Santa Llogaia centra el lloc de Parets de Baix Parets de Dalt és a uns 500 m vers el nord-oest Mapa L39-12296 Situació 31TDG902687 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de Banyoles a Bàscara on enllaça amb la N-II El veïnat de Parets…

Situació L’església de Santa Agnès actualment és el temple del monestir cistercenc de Solius i, al mateix temps, continua en la seva prístina funció de parroquial La població de Solius és formada per masos i cases d’estiueig escampats per la seva vall Mapa 366M781 Situació 31TDG976294 El monestir, i parròquia, és al final mateix del camí asfaltat que porta al poble, de 2 km de recorregut des de la carretera C-250 de Palamós a Santa Coloma de Farners per Llagostera El trencall de Solius es troba, per aquesta carretera comarcal, a 2 km de Santa Cristina d’Aro en direcció a Llagostera, a mà…

Situació Vista des de l’interior del mur espitllerat d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell situat al poble de la Granada, al cim d’una petita elevació des d’on s’albira una panoràmica sobre les terres del voltant Mapa 35-16419 Situació 31TCF929818 De la carretera que va de Vilafranca del Penedès cap a Sant Sadurní d’Anoia, surt, a mà esquerra, el ramal que porta a la Granada El castell és a la part alta de la població, prop de l’església JBM Història La primera referència del lloc de la Granada, dins el terme del castell d’Olèrdola, és de l’any 950 Aquest indret devia pertànyer ja al bisbe…