Resultats de la cerca

A les capçaleres fluvials, com la illustrada del riu Freser alt Ripollès la força del corrent impedeix l’establiment d’algues associades a sediments fins i tous per contra, hi dominen especies filamentoses proveïdes de rizoides o formadores de làmines que s’adhereixen al substrat rocós, i també coixinets mucilaginosos de cianofícies i de diatomees S Sabater Aquí hom considerarà els principals ambients continentals, la majoria aquàtics, que aixopluguen poblacions d’algues Aquests ambients típics, però, només representen una part dels que poden permetre la vida de les algues Pràcticament, les…

L’especial interès biogeogràfic que ofereixen els diferents grups de pisciformes consisteix en la llarga evolució que han sofert des de llur aparició a l’Ordovicià, ara fa uns 500 milions d’anys, com també en la seva àmplia distribució geogràfica, gairebé mundial Pel que fa als peixos d’aigua dolça, s’hi afegeix la seva limitada capacitat de dispersió, que els condiciona a una distribució força supeditada a les diferències geogràfiques Els peixos han mostrat una notable aptitud d’adaptació als diversos ambients aquàtics N’hi ha per totes les mars i oceans de les diferents latituds, des de les…

La mar Catalano-balear dins la mar Mediterrània Bloc diagrama de la mar catalano-balear Jordi Sorribas, a partir d’una imatge d’ordinador L’anomenada mar Catalano-balear és la part de la Mediterrània que banya les costes de València, Catalunya i el Rosselló i encercla les Balears Cal dir que, com la majoria de mars compreses en àrees oceàniques o marines més extenses, no té, exceptuant les línies de costa, uns límits clars que la separin de les masses d’aigua adjacents En l’àmbit de la geologia marina són també d’ús comú els noms de conca o depressió de València part de la mar Catalano-balear…

Característiques del grup Els copèpodes constitueixen un dels grups animals que ha tingut més èxit evolutiu No únicament és un grup molt diversificat se’n coneixen prop de 8500 espècies, sinó que s’han sabut adaptar a pràcticament tots els ambients aquàtics Entre les espècies de vida lliure, les espècies planctòniques constitueixen un dels grups d’organismes més abundants a la natura i, a més, tenen una gran importància a les cadenes tròfiques de tots els ecosistemes aquàtics, marins i continentals Les espècies paràsites, bé que menys freqüents, també es troben molt diversificades 2500…

Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…

Situació i presentació A la vila de Verges hi ha la cruïlla entre les carreteres de la Bisbal a Figueres C-31 i de Torroella de Montgrí a Colomers, les quals travessen el terme de S a N i d’E a W, respectivament El Ter fa de divisòria meridional del terme, que limita a l’W amb Jafre, al NW amb Garrigoles, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al S amb Serra de Daró i Ultramort i al SW amb Foixà A més del cap de municipi, al terme hi ha el petit veïnat de la Vall i algunes masies escampades Aspecte del rec del Molí al seu pas per Verges © Jaume Ferrández El territori és majoritàriament planer, amb…

Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del Baix Camp © Arxiu Fototecacat Cap de comarca, Reus És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics Aquests darrers són en contacte amb el quaternari de la plana als voltants del…

Del 1380 a l’inici del 1400, coincidint amb la fi del regnat de Pere el Cerimoniós, amb el de Joan I i amb els primers anys del de Martí l’Humà, la pintura catalana s’incorporà al corrent internacional europeu Els pintors de formació italiana s’acomodaren, amb certa facilitat i sense estridència, a aquest singular capítol del gòtic Els millors representants de l’etapa final de l’italianisme trescentista van conviure amb els tallers dels fundadors o introductors de l’estil modern, i molt sovint foren aquests vells tallers els que donaren entrada a joves collaboradors que, sobre la base d’un…

Perspectiva cap al sud des de la Meda Gran, amb la Meda Xica en primer terme i, per darrere, el Carall Bernat i els Tascons Grossos Jaume Orta Les illes Medes 15, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situades a només 900 m de la costa, les illes Medes constitueixen l’únic conjunt d’illes amb una certa entitat dins el litoral català En formen part dues illes relativament grans la Meda Gran, de 19 ha i la Meda Xica, de 3,7 ha i un conjunt de petits illots Carall Bernat, el Medallot, els Tascons, etc Quant a l’aspecte tectònic, corresponen a la prolongació vers la…

La plataforma i el talús continentals de les costes catalanes són tallats per diversos canyons submarins, que els pescadors anomenen recs Comuniquen les aigües somes amb els fons abissals i molts acaben en canals submarins Els més destacats són, de nord a sud, el de cap de Creus, el de Palamós, el de Blanes, el del Foix i el de Tarragona Paret d’un canyó submarí amb colònies de corall blanc Madrepora oculata i una abundant fauna de molluscs bivalves i braquiòpodes S’hi aprecia l’abundància de krill , abundant a les parets dels canyons, cosa que fa que hi vinguin les balenes, que, en la…