Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
lied
Literatura
Música
Composició vocal breu, típica dels països germànics, de text generalment estròfic.
De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular Volkslied i la…
Vicenç Aloy i Bardella

Vicenç Aloy i Bardella
© Escola Pia
Meteorologia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, meteoròleg.
Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau…
Pere Reixach i Tresserras
Cristianisme
Religiós escolapi, professor de matemàtica.
Serví com a fàmul a Calella alhora que hi estudiava El 23 de novembre de 1842 començà a estudiar retòrica a la classe del pare Joaquim Comas Vestí la sotana de l’Escola Pia l’11 d’abril de 1848 a Barcelona i anà a Sabadell per fer el noviciat, on professà l’1 d’abril de 1850 Cursà la carrera eclesiàstica a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i compaginà els estudis de filosofia i de teologia amb el de matemàtiques Eren els primers anys de la restauració de l’Escola Pia i aquesta havia acceptat el repte d’impartir matemàtiques i ciències en el nou batxillerat que l’Estat estava implantant…
detergent
Química
Barreja o preparació comercial, d’aplicació en el rentatge.
Aquest conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants com el silicat de sodi, o bé el carbonat, el tripolifosfat o el pirofosfat, uns altres additius com la carboximetilcellulosa, els blanquejants òptics, els oxidants i matèries de càrrega El sabó fou, durant molt de temps, l’únic detergent emprat quan fou advertida la possibilitat d’un dèficit de greixos i olis comestibles foren desenvolupats els detergents sintètics, els quals, de mers substitutius del sabó, passaren ràpidament a una posició preponderant deguda a llurs propietats, en molts de casos…
rebló

1, 2 i 3, diverses formes de cabota; 4, de cos tallat; 5, de dues peces; 6, de cos buit; 7 i 8, de càrrega explosiva; 9 i 10, de cos expansible; 11, execució d’una unió amb rebló (a, cabota del rebló; b, cabota de tancament)
© fototeca.cat
Tecnologia
Clavilla metàl·lica, d’acer, llautó, alumini, etc, relativament curta i proveïda d’una cabota.
Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los escalfats prèviament entre 800…
àrab
Caravana de camellers àrabs a Mali
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga.
Per extensió, el terme és aplicat als individus dels pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs El mot semític ' arab fou emprat per a designar tota contrada desèrtica i d’aquí passà a denominar els nòmades que l’habitaven A l’Alcorà, àrab sempre és sinònim de nòmada, mai de ciutadà Més tard, hom estengué el nom a tots els habitants de la península A l’època preislàmica el poble àrab, nòmada beduí o sedentari, formava un conglomerat de clans i de tribus sovint en lluita entre elles mateixes Llur cèllula social era la família, de tipus patriarcal, únic lligam veritable de cada…
catalanisme
Lingüística i sociolingüística
Element propi del català que ha penetrat en una altra llengua.
Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a influència…
Castell de Renau
Art romànic
Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora de Bonrepòs i…
Joan Sarinyena
Sant Llorenç (s XVI), per Joan Sarinyena
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…
Safo
Literatura
Poetessa grega.
Residí sempre a Lesbos, tret d’un període d’exili a Sicília, motivat per les lluites de l’aristocràcia local Poc coneguda la seva biografia el suïcidi per l’amor de Faó, amb el salt des de la roca de Lèucada, és una llegenda tardana, la seva producció ha pervingut només en citacions tardanes i en alguns papirs estudiats modernament Ultra els Epitalamis , estilització delicada de motius populars, escriví els famosos poemes adreçats a noies que convivien amb ella, que descriuen la passió amorosa, a voltes amb una extraordinària precisió en els símptomes físics, i presenten el desig…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina