Resultats de la cerca
Es mostren 6486 resultats
L’estructura política medieval del comtat de Girona
Art romànic
Precedents Girona i les seves terres constitueixen la primera pedra del gran edifici que un dia serà Catalunya L’absència de documents ens impedeix de conèixer les circumstàncies del traspàs de domini a Girona Com ja s’ha apuntat, és quasi segur que la possessió de la ciutat fou objecte de negociació entre el valí de Girona Ibn al-Arabí i el futur comte de Girona Rostany Aquest era un missus de Carlemany en el recent regne d’Aquitània, com a responsable dels afers del regne, car el rei Lluís, fill i hereu de Carlemany tenia només 7 o 8 anys El jove rei es va fer càrrec de Girona per la…
El Mestre de l’Escrivà de Lleida
Art gòtic
Aquest escrivà, una figura volumètrica i elegant asseguda gràcilment sobre les fulles d’acant, ha donat el nom convencional al mestre de cultura pisanosienesa que dirigí el segon taller del manuscrit dels Usatges de la paeria de Lleida , en origen encarregat per Ot I de Montcada AML, ms 1375, foli 75 – L Melgosa La denominació de Mestre de l’Escrivà de Lleida serveix per a batejar un anònim, autor d’algunes de les pintures més atractives del primer italianisme català La majoria d’aquestes obres havien estat atribuïdes als Bassa, però tanmateix delaten l’existència d’una altra personalitat que…
Temps de transformacions i canvis als Països Catalans
Xabier Arzalluz, Jordi Pujol i Xosé Manuel Beiras abans de la reunió que dugué a la signatura de la Declaració de Barcelona, 17-7-1998 A Olivé-EFE Durant aquesta dècada, el panorama polític del conjunt dels Països Catalans també s’ha vist notablement modificat A Catalunya s’ha viscut la fi de la llarga etapa de govern de Jordi Pujol i Soley, i Convergència i Unió ha perdut el poder en benefici de les esquerres En efecte, pel desembre del 2003 es va constituir un nou govern de coalició integrat per representants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya…
Banc de Tortosa (1881-1951)
La creació El promotor del Banc de Tortosa fou Manuel Porcar i Tió Era tortosí, però residia a Barcelona És un personatge de primera magnitud Va ser un gran exportador d’oli cap als mercats de l’Amèrica Llatina, comerciant de grans i propietari del que anomenaven Balneari de Tortosa, de la Mare de Déu de l’Esperança, al barri de Remolins, en el qual hi havia una explotació d’aigua mineral Amb els seus productes —especialment l’oli— va ser present en diverses exposicions internacionals la de Lió del 1872, la de Viena del 1873, la de Barcelona del 1888 i la de París del 1889 En el sector…
Capitell i base d’Artesa de Segre
Art romànic
De marbre, trobats en un camp prop d’Artesa, el capitell és una adaptació del model corinti © Delegació Dioc Patrim Cultural Lleida Aquestes peces, segons recull F Fité vegeu Millenum , 1989, pàg 102, foren trobades en un camp proper al poble d’Artesa de Segre i actualment es conserven al fons, no exposat al públic, del Museu Diocesà de Lleida amb el núm d’inventari 582 1 base i 582 2 capitell Es desconeix a quin edifici devien pertànyer probablement ambdues peces no formaven part de la mateixa columna, ja que no coincideixen les mides, encara que les dues siguin del mateix tipus de marbre El…
Santa Magdalena de l’Astor (Pujalt)
Art romànic
Situació Vista des de la banda de ponent d’aquesta església, tradicional sufragània de la parròquia de Santa Maria de Segur ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada prop de la carretera que uneix Pujalt amb l’Astor, un xic separada del nucli habitat estès a la banda meridional del terme Mapa 34-14361 Situació 31TCG695168 S’hi pot accedir tant des de Pujalt com per la carretera de Sant Guim, ja que la pista asfaltada que passa per l’Astor uneix Pujalt amb la carretera de Sant Guim FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de l’Astor Només tingué…
dinàmica
Música
Juntament amb el fraseig, l’articulació i l’accentuació, un dels factors expressius més importants de la interpretació musical, relatiu als diferents graus d’intensitat sonora.
Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…
El conservacionisme
Probablement, la primera indicació d’abast mundial sobre el fet que la nostra espècie estava afectant de manera notable l’entorn viu va ser el llibre Silent Spring , de Rachel Carson 1962, que denunciava de manera poètica i colpidora els efectes dels plaguicides, en concret del DDT, sobre la fauna silvestre Aquest va ser el veritable desllorigador del sentiment conservacionista, primer als Estats Units, i després arreu del món, per bé que hi ha insignes precursors, des de Humboldt fins a Thoreau, passant per cabdills indis i escriptors naturalistes europeus Com s’ha esmentat en presentar la…
La Vidrieria Barcelonesa dels Vilella
Els Vilella vegeu també La Pensilvania de Joan Vilella són una família reusenca que creà un autèntic conglomerat industrial, cosa no gens corrent, i una banca Anunci de la fàbrica de vidre Joan Vilella publicat a l' Anuario Riera-Guía General de Cataluña 1897 Els Vilella, de Reus, construïren al Poblenou Sant Martí de Provençals la que va ser la primera fàbrica de l’estat de vidre buit La fàbrica dels Vilella afegirà un nou producte la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies Una de les característiques dels industrials catalans és la seva fidelitat, si es pot dir…
Els Fiter. Prestigi i mecanització
Josep Fiter i Ayné va crear la seva empresa de blondes i sederies el 1845, a Barcelona Com féu Margarit, no hi havia fàbrica sinó puntaires que treballaven per a ell a preu fet El fil de seda es comprava al País Valencià, es preparava a Barcelona i era cedit a les puntaires amb l’encàr-rec concret En Fiter hi posava el dibuix i la comercialització del producte acabat Medalles rebudes pels Fiter a dalt i adjudicació de la medalla de l'exposició de Londres 1851 El 1848 era el president de la secció de sederia de l’Institut Industrial de Catalunya Les altres seccions de l’Institut estaven…