Resultats de la cerca

Situació El llogaret d’Isanta, avui despoblat, és a l’extrem nord-oriental del municipi de Lladurs L’església de Sant Agustí, mentre romangué oberta al culte regular, depenia de la parroquial de Sant Julià de Canalda situada dins el municipi d’Odèn, i també romànica Vista exterior de l’església de Sant Agustí d’Isanta des de llevant A primer terme, diversos murs del castell L Prat Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat Mapa 292M781 Situació 31TCG774617 Per tal d’anar-hi, cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a l’hostal del cap…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església hi podem veure un pany del mur meridional i, a mà dreta, molt esfondrat, un cos d’edifici que correspon a l’absis L Prat L’església parroquial és situada a l’extrem nord-occidental del municipi de Lladurs, al vessant dret de la ribera Salada, que aboca les seves aigües al Segre Mapa 291M781 Situació 31TCG681613 Per anar-hi des de Solsona cal agafar la carretera de Bassella fins a Querol 12,300 km, on cal seguir el camí situat a mà dreta, vora la casa Querol Després d’haver-lo seguit 9,900 km —tot deixant a mà esquerra, a 4,…

Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell Per acabar-hi d…

Acte al Seminari Conciliar de Barcelona, C Pérez de Rozas, 18-3-1945 AF/AHC Una de les manifestacions de l’ambient de pietisme expiatori que presidí la postguerra fou el fenomen conegut com a “inflació de les vocacions” L’afluència d’estudiants als seminaris va créixer de manera espectacular des del final de la guerra Entre el 1934 i el 1956, el nombre de seminaristes es va doblar als Països Catalans Destacà en aquest increment de vocacions el País Valencià, que multiplicà per 2,6 el seu nombre de seminaristes, mentre que les illes Balears ho feien per un més modest 1,5 i Catalunya no es…

Situació Les ruïnes d’aquest castell són situades al cim del turó on s’emplaça el poble del Far, avui deshabitat, que es troba a l’extrem oriental del terme, vora el camí del Llor a Comabella Mapa 34-14 361 Situació 31TCG612238 S’arriba al poble del Far per una estreta carretera asfaltada que surt del Llor en direcció N-E, en uns 2 km JRG-DRR-JIR-JMT Història El castell del Far tingué l’origen al segle XI i molt probablement el seu terme formava part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què Llop Mir i la seva muller Bonadona donaren als esposos Girbert i…

Situació Una de les vuit tombes de forma trapezoidal que s’observen a la superfície superior del turó on hi ha la necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli, que correspon a un antic assentament andalusí de població, és situada al SE d’Alguaire, al Pla del Sot, prop de la séquia de Santa Maria d’Almenar Mapa 32-14 359 Situació 31TCG003271 Per a arribar-hi des de Lleida cal agafar la carretera N-230 en direcció nord, i uns 3 km abans d’arribar a Almenar, cal desviar-se a la dreta per un camí que surt de davant de la Torre de Jordana, passa el canal de Pinyana i, després d’uns 500 m, arriba…

L’arquitectura civil i militar Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 Al Solsonès hi ha alguns edificis civils i militars que gairebé han esdevingut modèlics els castells-torre d’Ardèvol i de Vallferosa, el castell senyorial de Riner, la torre de la Vila o bé el mas de la Creu de Pedra Aquesta comarca també seria un bon lloc per a fer un estudi de la distribució dels castells en un territori fronterer i per a reconèixer com se’l repartiren, o…

Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País Valencià El…

Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947 Sacerdot a Solsona, del 1955 al 1968 visqué a Hondures, on exercí de professor de literatura i filosofia, i posteriorment divuit anys a Nova York, a la universitat de la qual es llicencià en filologia romànica La seva trajectòria com a narrador començà amb la novella La pell de la iguana 1974, i continuà amb El clam de l’asfalt 1976, Mirall d’anatema 1982, La petja incerta 1986, Lo cop de falç 1987, Lo crit del guacamai 1988, Cròniques de l’aborigen crònic 1995, El sol de la darrera selva 1998 i L’ombra del còndor 1998 Publicà l’…

Estudià al seminari de Solsona, a l’Estudi General de Lleida i a la Universitat Autònoma de Barcelona A Lleida fou el creador del grup poètic La Gralla i la Dalla i de la revista literària L’Estrof Ha treballat en la docència, ha estat vinculat a Òmnium Cultural i dirigí l’Institut d’Estudis Ilerdencs De la seva producció assagista destaquen Escriptors contemporanis de Ponent, 1859-1980 1984, Tres poetes simbolistes Josep Estadella, Jaume Agelet i Màrius Torres 1986 i La Renaixença a Lleida 1999 Com a poeta ha publicat, entre d’altres, els reculls Un adulat desig 1986, Rambla de tardor 1991…