Resultats de la cerca

Georges Foret Figuras de la  industria química española , 1955, el fundador de l’empresa que porta el seu nom, fabricant de productes químics i farmacèutics Georges Foret Bontoux, un francès de la Borgonya, arribà a Barcelona l’any 1890, comprà un solar al carrer de Marina, núm 2, en el que encara era Sant Martí de Provençals i hi construí una fàbrica de glucosa La glucosa o dextrosa s’obtenia industrialment a partir d’una fécula i a través d’un procés de sacarificació amb àcid sulfúric La glucosa resultant, en forma de xarop, era un producte consumit sobretot pels pastissers, però també…

Cartell d’una campanya de l’entitat Mans Unides a favor de la justícia i la solidaritat, 1997 Image Quan des de la sociologia es fa una proposta per a analitzar un espai de la realitat collectiva, no es fa mai en el terreny dels principis inamovibles, sinó en el de les coses objectives sotmeses imperiosament a l’atzar de les variacions dinàmiques condicionades no solament per l’espai geogràfic, sinó també pel temps, que imposa la quotidianitat d’una determinada època o circumstància històrica La generalització i la rellevància són els pilars sobre els quals s’edifiquen els postulats de la…

A la regió de Lleida, la comunitat més extensa i antiga documentada és la que agrupa tots els agricultors i industrials que es beneficien de les séquies de Pinyana, de Fontanet i de llurs derivades ambdós cabals foren atorgats per Ramon Berenguer IV vers el 1150 a dos cavallers i el 1204 els drets foren cedits a la ciutat de Lleida concessió confirmada per Pere I el 1213 Des d’aleshores els regs depengueren del consell municipal, que n'encomanà l’administració a una junta, la Prohomenia del Segrià i Fontanet, que perdurà fins la Nova Planta 1716 El 1758 fou establerta la Junta de Sequiatge un…

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1947 Des dels anys cinquanta fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes Balears Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans  1956-61, president de l’ Obra Cultural Balear 1978-86, assessor literari de l’Editorial Moll des de l’any 1961, redactor en cap de la revista Lluc  i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1983-87 Fou professor de literatura i cultura catalanes a la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1969-72 El…

Advocat, treballà a la Borsa de Barcelona 1957-59 i fou cofundador de Banca Catalana , entitat a la qual estigué vinculat al llarg de la seva existència 1961-82 i de la qual arribà a vicepresident Consultor del Banc Mundial a Guinea Equatorial i altres països en vies de desenvolupament 1988-92 i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2005, la seva activitat principal és, però, la d’estudiós de l’economia catalana, sobre la qual ha publicat un gran nombre de llibres i articles tant des del punt de vista historiogràfic com assagístic, sempre fonamentats en una…

Itinerari acadèmic i científic Fill de Martí Barrera , es llicencià en química a la Universitat de Barcelona Exiliat 1939-52, estigué internat al camp de concentració d’Argelers Posteriorment es llicencià en matemàtiques i enginyeria química per la Universitat de Montpeller i es doctorà en ciències físiques per la Sorbona 1948 Fou professor d’electroquímica a la Universitat de Montpeller 1948-51 i investigà per al Centre National de la Recherche Scientifique, de França Els anys 1959-60 fou becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire EUA Fou catedràtic contractat de química…

Catedràtic d’història moderna de la Universitat d’Alcalá de Henares, dedicà estudis, especialment, a la Inquisició, a la figura del cardenal Cisneros i a la fortificació en època moderna, i publicà una història d’Eivissa i Formentera en diversos volums Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Madrid amb el premi extraordinari nacional de doctorat Fou becat pel Ministeri d’Educació Nacional, per l’Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo CSIC i seguí cursos a París, Brusselles i Estrasburg Des del 1948, ocupà el càrrec de professor ajudant…

Tal com feien presagiar els sondeigs dels darrers anys i alguns resultats locals, el creixement i la consolidació del Front Nacional de Marine Le Pen com a alternativa real al domini dels grans partits a escala nacional es van concretar finalment en les eleccions europees del mes de maig L’extrema dreta va aconseguir convertir-se en primera força amb gairebé el 25% dels vots, per davant de la conservadora UMP 20% i a molta distància d’uns socialistes en hores baixes 14% Malgrat la baixa participació –prop del 40%–, el Front Nacional va quadruplicar els seus resultats passant de cinquena força…

Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…

Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…