Resultats de la cerca

Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es pot considerar…

És el banc de negocis català més important del segle XIX Va tenir dues etapes de glòria des del 1856 fins al 1865 i des del 1875 fins al 1882, aprofitant la conjuntura favorable Entremig, la suspensió de pagaments el 1866 i la sorprenent recuperació La seva principal obra és la xarxa ferroviària catalana El seu protagonisme l’exerceix de manera ben diversa, bé com a banquer —amb la concessió de crèdit i la subscripció d’obligacions—, bé com a constructor de la línia, bé com a accionista La creació Antoni Brusi i els seus amics El 29 de febrer de 1856 un decret del govern autoritzava la…

Sant Ramon de Penyafort dictant Les Decretals en un lateral del sarcòfag del sant, a la catedral de Barcelona CB - GS És ja un tòpic presentar l’art romànic com l’art de l’època feudal i un art eminentment rural i l’art gòtic com l’art de la burgesia i de la reialesa i un art eminentment ciutadà Aquestes afirmacions, sempre amb matisacions, són vàlides, però tant en una època com en l’altra és l’art religiós el que defineix més clarament cadascun d’aquests estils i on es troben els elements més destacats L’…

Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una…

El patrimoni s’acostuma a definir com el conjunt de béns que una persona, una institució o una comunitat reben de qui els ha precedit Però el Patrimoni, en majúscules, són aquells béns heretats, materials o immaterials, que per consens són considerats representatius i emblemàtics d’un país No és d’estranyar, doncs, que des del moment que es creu que hi ha certs objectes, obres, edificis o fets culturals que cal preservar per a les generacions futures, apareguin persones o institucions encarregades d’aquesta tasca El títol que es proposa per a aquest capítol fa referència al doble significat…

Situació Vista aèria del monestir des de la part est, amb la petita capella de la Trinitat, el vestigi més antic del monestir, en primer terme ECSA - J Todó El monestir de Santes Creus és situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra del Gaià, que nasqué al segle passat aprofitant les edificacions dels recintes exteriors del monestir l’antiga església abacial és ara la parròquia del poble Mapa 34-16418 Situació 31TCF633787 És fàcil d’accedir al conjunt monumental per l’autopista A-2, a la sortida de Vila-rodona Des de Valls cal prendre la carretera C-246 i el trencall que mena a Vila-…

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat, descendeix progressivament cap a…

Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…

En els darrers trenta anys la cultura catalana ha tingut, en les seves múltiples expressions, un revifament molt considerable L’arribada de la democràcia, la reconstitució de la Generalitat, la millora de les infraestructures, la normalització lingüística, entre d’altres fets, han ajudat a aquest regeneracionisme cultural de primer ordre En aquest ambient, la historiografia catalana de l’art també ha pogut superar dificultats de tota índole de períodes anteriors i ha pogut entendre millor –i explicar millor– la història de l’art del país En el cas de l’estudi de l’art, l’arquitectura, el…

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…