Resultats de la cerca

Situació Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa L’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és actualment la parroquial del poble del mateix nom El nucli urbà, agrupat a banda i banda del carrer Major, té com a element molt destacat la gran església amb el campanar romànic, emplaçada a l’extrem de migdia, no gaire lluny de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG995691 Hom pot arribar al poble de Sant Miquel de Fluvià des de Bàscara per la N-II, d’on surt la carretera local que hi porta per Vilaür i Sant Mori, i també per la carretera que hi mena des de Sant Pere…

Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…

Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…

Situació Vista de la torre, amb el mur de migjorn ben enderrocat Al costat de ponent, i a l’alçada del primer pis, hi ha una petita porta acabada amb un arc de mig punt E Pablo El castell de Peralta és situat al cim d’un pujol poc enlairat sobre les terres circumdants, uns pocs centenars de metres a migjorn de l’església de Santa Susanna Mapa 334M781 Situació 31TEG076449 Per anar-hi, si seguim la carretera que va de la Bisbal a Palafrugell, podem agafar la pista que porta a Santa Susanna de Peralta, indicada a la carretera, o bé podem anar una mica més enllà i, gairebé davant Sant Climent de…

Situació Capçalera, sobrealçada i transformada en èpoques posteriors, de la petita església parroquial L’església parroquial de Sant Iscle és situada dins el veïnat de Centenys, pertanyent al municipi d’Esponellà, i al límit de llevant del Pla de Martís Mapa L38-12295 Situació 31TDG823678 Des de Banyoles s’hi accedeix per la carretera que va d’aquesta població a Figueres a 3 km aproximadament, a la urbanització de Malianta, cal prendre a mà dreta la carretera de Fontcoberta i més enllà, a mà esquerra, desviar-se i prendre la carretera local asfaltada i senyalitzada que porta al veïnat i a l’…

Amb el restabliment de l’autonomia 1979 i l’assumpció de competències plenes en matèria de cultura, el govern català projectà el desplegament d’un model d’arxius diferent a l’estatal, articulat per províncies i regions La llei 6/1985 d’arxius creà la Xarxa d’Arxius Històrics de la Generalitat, tot i que la construcció d’infraestructures s’inicià l’any 1982 mitjançant convenis amb els ajuntaments respectius Orgànicament, depenen del Servei d’Arxius, creat el 1980 dins el Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Es regula pel decret 110/1988 i, pel 208/1989, se’n delega la…

Antich, B El grabado en el siglo barcelonés de la primera mitad del siglo XVI , Universitat Autònoma de Barcelona, 1986 Arco Molinero, A del La imprenta en Tarragona apuntes para su historia y bibiografía , Tarragona, 1916 Audivert, R Gravat català al boix , Mèxic, 1946 Batlle, J B Los Goigs a Catalunya en lo segle XVIII Recull d’estudis crítics amb un centenar de facsímils , Barcelona, 1925 Batlle, J B Lo gremi d’estampers de Barcelona ses primeres ordinacions en 1676 , Barcelona, 1929 Batlle i Prats, L La Biblioteca de la catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta , Gerona, 1947…

Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera molt tapada per la vegetació A Martí L’església de Sant Martí del Clot o Sant Martí de Tornerissa és la del poble i de la parròquia homònims, situada als vessants meridionals de la serra de Malforat, a l’esquerra de la ribera de Bianya, a la vall de Sant Ponç d’Aulina Mapa 256M781 Situació 31TDG534768 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Després d’haver passat el pont, a 12 km d’Olot, surt, a mà dreta, una pista que amb un quart a peu hi porta JVV Història Malgrat que el lloc és…

Situació Vista exterior de la façana de ponent, amb el mur coronat per un campanar d’espadanya J M Melció L’església de l’antiga parròquia de Sant Miquel de la Torre o Sant Miquel d’Avellanacorba o Sant Miquel de Vellanacorba o Sant Miquel de Sacorba es troba al vessant esquerre de la Vall del Bac, als vessants meridionals del Puig Ou, sota l’església de Sant Andreu de Porreres Mapa 256M781 Situació 31TDG550796 Al quilòmetre 64 de la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, concretament al coll de Seguries, surt una pista forestal que davalla i travessa tota la Vall del Bac, passa per les…