Resultats de la cerca

Com la major part de moments de l’art i l’arquitectura catalans, el Noucentisme va ser fortament ambigu naixia de les mateixes arrels que el Modernisme però, al mateix temps, no solament pretenia superar-lo sinó oposar-s’hi Josep Puig i Cadafalch, un dels màxims protagonistes del Modernisme va passar a ser promotor del Noucentisme, canviant medievalisme goticista per classicisme mediterrani, i Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, va fer obres declaradament noucentistes També va ser inicialment Barcelona el focus difusor de la nova estètica classicista i mediterranista Els grups escolars…

La influència del nou corrent estilístic del primer gòtic internacional possiblement arribà a Barcelona a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV L’acceptació de les noves propostes promogué un progressiu abandó dels antics models italianitzants, introduïts pels Bassa i seguits per Ramon Destorrents i els Serra, i en el seu lloc la pintura, la miniatura i l’escultura es començaren a expressar en aquesta nova variant gòtica Les vies d’entrada d’aquest art cortesà a Barcelona i, en general, al Principat, foren diverses Arribà, com hem vist, des dels principals centres artístics europeus,…

El pla de la Seu de Tarragona, amb l’antic casal del Degà a mà esquerra, ara coneguda com Casa Rectoral ECSA – GSerra Com ja ha estat observat en un altre lloc en el primer volum d’aquesta collecció, la catedral gòtica és el nucli al voltant del qual s’aglutina tot un sector de la seva ciutat, cosa que permet referir-se al complex catedralici com si es tractés d’un autèntic i extens organisme arquitectònic Al seu centre hi ha el temple catedral en sentit estricte, envoltat per una primera corona de construccions que formen part del mateix cos i on s’especialitzen funcions menys sagrades, com…

Interior de la nau única de l’antiga església canonical, mirant vers els peus, una obra començada a la darreria del segle XIII, durant el govern del paborde Ponç de Vilaró 1265-1302 BS - GSerra Un primer cop d’ull a l’interior de l’actual catedral de Solsona ens permet identificar un temple de traça gòtica, format per una única nau de 14 m d’amplada, amb cinc trams de voltes de creueria i, al seu cap, un absis amb set finestrals que forma un trapezi de set costats en semicercle Les obertures de la nau són comptades El mur dret té un únic finestral, que dona a l’indret del claustre, i, l’…

Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…

Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el desenvolupament…

Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i…

Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom sol apropar-s’…

La família Vinyals i els Galí Galí i Vinyals, la primera gran empresa llanera a Terrassa Joan Baptista Galí i Surís i el seu gendre Salvador Vinyals i Galí protagonitzen la primera gran empresa llanera a Terrassa en els inicis de la industrialització Tots dos pertanyen a famílies vinculades al comerç i a la indústria de la llana dintre de la mateixa ciutat Són els qui veuen arribar les primeres màquines per a la preparació de la filatura i per als acabaments perxes, cardes i embonadores fetes per fusters Aquests estris són ja pesants i exigeixen la presència de l’obrer a la fàbrica, mentre la…

Catalunya Industrial, societat anònima tèxtil una empresa sense importància, però un títol evocatiu per a la Catalunya del començament del segle XX La segona part d’aquesta Història Econòmica de la Catalunya Contemporània es proposa d’estudiar l’evolució de l’economia catalana des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins avui mateix Com en els volums dedicats al segle XIX, el lector trobarà aquí, primer, un treball dedicat a l’estudi de conjunt de l’evolució econòmica i, després, una sèrie d’aproximacions sectorials El que es pretén és que la comprensió de la dinàmica econòmica de…