Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Desembre 2016
Dijous 1 Proclamat el nou rei de Tailàndia Maha Vajiralongkorn, fins ara príncep hereu de Tailàndia, és proclamat nou rei Vajiralongkorn succeeix el seu pare, el rei Bhumibol Adulyadej Rama IX,que va morir el 13 d’octubre, a 89 anys, i que era el monarca amb el regnat més llarg del món 70 anys D’acord amb els rituals budistes, el nou monarca haurà d’esperar fins el 2017, un cop el rei difunt hagi estat sotmès a la cerimònia de cremació, per ser coronat amb el nom de Rama X Divendres 2 El Teatre Lliure celebra quaranta anys Estrena de la reposició de Les noces de Fígaro , dirigida per Lluís…
Agost 2010
Diumenge 1 L’Aràbia Saudita i Síria s’uneixen per a evitar una guerra al Líban El president sirià, Baixar al-Assad, i el monarca saudita, Abduqà de l’Àrabia Saudita, es reuneixen a Beirut per tal d’estabilitzar la zona i evitar, d’aquesta manera, un nou esclat de violència entre faccions sectàries rivals al Líban Els Països Baixos inicien la retirada de les seves tropes a l’Afganistan El Govern dels Països Baixos ordena l’inici de la retirada de les seves tropes, prop de 2000 militars, desplegades a la província afganesa d’Oruzgan, al sud del país Entra en vigor la prohibició de l’ús de…
Abril 2014
Dimarts 1 Tsunami de gran magnitud a Xile Un terratrèmol de 8,2 graus en l’escala de Richter a la zona costanera d’Iquique, al nord de Xile, provoca un tsunami que causa cinc morts, grans destrosses i l’evacuació de centenars de milers de persones L’epicentre se situa a uns 100 quilòmetres mar endins i provoca unes onades de més de 2 m, tot i que els tremolors també tenen lloc terra endins La presidenta de Xile, Michelle Bachelet, declara zona catastròfica aquesta part del país És el terratrèmol més greu que ha patit Xile des del 2010 El 3 d’abril té lloc, al sud d’Iquique, la rèplica més…
Vila de Perpinyà
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, amb el Palau dels Reis de Mallorca a primer terme Arxiu ECSA La vila vella de Perpinyà es troba al centre de la plana rossellonesa, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E La ciutat, capital del Rosselló, és travessada per la N-9, de Narbona al Pertús, a la qual conflueixen la carretera N-117 de Perpinyà a Quillana la N-116, que es dirigeix a la Guingueta d’Ix, i la N-114, que de Perpinyà va fins a Cervera PP Història Perpinyà ha succeït, com a capital del Rosselló, a l’oppidum ibero-ligur de…
Retrat de família
Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…
El procés evolutiu del gòtic
Així com el capítol anterior ha estat dedicat a tractar amb una certa amplitud dels diversos àmbits en què es manifesta l’arquitectura religiosa dels segles del gòtic, el que ara comença tractarà més puntualment, d’una forma gairebé esquemàtica, d’alguns dels aspectes més destacats que n’emmarquen l’evolució formal i estilística per tal de posar de manifest les diverses etapes que recorre l’arquitectura gòtica catalana Massa sovint s’han valorat les grans obres del segle XIII que representen un impuls monumental excepcional des de la perspectiva del romànic tardà i consegüentment com a…
Els símbols
La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…
La participació catalana en les exposicions espanyoles i universals
El perquè de les exposicions Les grans exposicions, internacionals o universals, han tingut sempre tres protagonistes les ciutats organitzadores, els expositors i els visitants Si bé els tres han tingut un denominador comú en el seu interès per les exposicions, les raons són i han estat ben distintes Cartell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyat per FGalí ECSA Les ciutats organitzadores busquen el prestigi internacional que els pot donar l’exposició És clar que corren un risc, i que trobaran el desprestigi si no els surt bé La celebració d’una gran exposició acostuma a…
Gènesi i desenvolupament d’altres poblacions
Art gòtic
Els treballs sobre l’urbanisme dels pobles medievals han progressat molt al llarg d’aquests darrers anys, tant al nostre país com als països veïns S’ha passat d’estudiar els pobles únicament en funció dels trets formals de l’urbanisme a poder entendre les seves característiques actuals gràcies al coneixement dels elements constructius que els generaren Aquesta nova visió ha fet possible diferenciar molt més bé els tipus de llocs de poblament, però també ha permès establir relacions entre les diverses formes pobletanes i la societat en què es van…
La ciutat dels morts
L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’aquest context…