Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…
El cartell a Catalunya
Catalunya, i particularment Barcelona, és un dels grans centres del cartellisme modern, és a dir de la producció de cartells sobre paper deguda a la invenció de la litografia, producció que es desenvolupà a tot Europa durant la segona meitat del segle XIX Això s’explica per la situació de Barcelona com a capital de les arts gràfiques de l’Estat espanyol Malgrat alguns exemples primerencs abans dels anys noranta, l’esclat del cartellisme a Catalunya es produí amb el Modernisme, coincidint amb l’edat d’or del cartell a tot Europa, entre el 1890 i la Primera Guerra Mundial, l’any 1914 El cartell…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
Bibliografia general referent al romànic del Baix Llobregat
Art romànic
AAV Amics de l’Art Vell Memoria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies Catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1961 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia El domini carolingi a Catalunya , primera part, edició a cura de…
Arquitectura 2018
Arquitectura
Àsia Museu d’art contemporani de Taizhou Xina, obra de l’equip de Xangai Atelier Deshaus © Atelier Deshaus El 2018 va ser un any especialment fèrtil per a la creació de nous equipaments culturals arreu del món És el cas de la localitat xinesa de Taizhou, que va recuperar un vell equipament industrial i el va transformar en museu d'art contemporani El projecte, de l’equip xangainès Atelier Deshaus, parteix de l’enginyosa articulació de tres condicions essencials en arquitectura la transparència, el recorregut i l'atmosfera La transparència sorgeix de la distribució de les sales d'exposició en…
Del Noucentisme a la Guerra: tradició, avantguarda i modernitat de les arts decoratives
El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…
Catalana General de Crèdit (1856-1914)
És el banc de negocis català més important del segle XIX Va tenir dues etapes de glòria des del 1856 fins al 1865 i des del 1875 fins al 1882, aprofitant la conjuntura favorable Entremig, la suspensió de pagaments el 1866 i la sorprenent recuperació La seva principal obra és la xarxa ferroviària catalana El seu protagonisme l’exerceix de manera ben diversa, bé com a banquer —amb la concessió de crèdit i la subscripció d’obligacions—, bé com a constructor de la línia, bé com a accionista La creació Antoni Brusi i els seus amics El 29 de febrer de 1856 un decret del govern autoritzava la…
L’art romànic al Maresme
Art romànic
Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapa dels castells i els edificis militars del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos La vida de la gent que habitava al Maresme a l’època que estudiem estava profundament afectada pel fet de trobar-se en una comarca litoral, i pel fet que tota aquesta zona era una àrea molt influïda pel món romà Evidentment, l’arquitectura civil i militar i, sobretot, les restes que poden ser estudiades amb mètodes arqueològics, també foren afectades per aquestes dues realitats Els cinc castells més importants d’aquesta comarca eren el de Palafolls, el de Montpalau, el…
Sant Bartomeu de Llaés (Ripoll)
Art romànic
Situació La parròquia de Sant Bartomeu de Llaés es troba situada en una vall enlairada, al peu de la serra de Milany, al cantó extrem del terme, al sud-est, en un indret d’una gran bellesa Mapa 294M781 Situació 31 TDG315772 Per a arribar-hi, el camí més normal és una pista que es troba en relatiu bon estat de conservació, la qual surt de la carretera N-152, a mà dreta, anant a Ripoll, tot just passada la baixada de Terradelles Aquesta pista travessa el riu Ter i s’enfila vers el mas Serra, tot passant per sota Sant Vicenç de Puigmal i el gran mas de la Vila de Llaés, enfront del qual hi ha el…
Castell d’Esparreguera
Art romànic
Situació Únic mur conservat del que fou aquesta fortalesa, avui quasi totalment aterrada a causa de la construcció d’un dipòsit d’aigua F Baltà Era situat a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, uns dos quilòmetres aigua avall del castell de les Espases, al lloc del dipòsit de la Colònia Sedó, prop de Santa Maria del Puig Per arribar-hi cal seguir el camí que, sortint del costat de la parròquia de Santa Eulàlia, a la vila, mena a Santa Maria del Puig Des d’ací s’hi ha d’anar a peu Mapa 36-15392 Situació 31TDG059006 Història El primer esment d’Esparreguera és del 899 En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina