Resultats de la cerca

Reconstrucció d’un forn de calç La calç és el producte que resulta de cremar o calcinar la pedra calcària, rica en carbonat de calci, a 900 o 1000°C de temperatura La pedra calcària és una de les roques més comunes que afloren a la superfície El que en resulta de la cuita és el que s’anomena calç viva que, apagada després amb aigua, estarà a punt d’ésser usada per a la construcció d’edificis, modelada a voluntat, i preparada a fi que, en contacte amb l’aire, es torni a recarbonatar, petrificant-se de nou en els junts i en la superfície de les parets Fins que hom utilitzà el ciment, de presa…

Vida Començà els estudis musicals al seu poble natal i els continuà el 1766 a Torí amb A Celoniat i G Pugnani, dels quals aprengué a tocar el violí anteposant els elements expressius al virtuosisme El 1775 entrà com a violinista a la capella reial dels Savoia, i el 1780 inicià una sèrie de concerts per tot Europa amb G Pugnani, que acabaren al Concert Spirituel de París dos anys més tard Arran de l’èxit que assolí en aquesta ciutat com a violinista i compositor, Viotti decidí quedar-s’hi Treballà a la cort imperial i fins i tot arribà a obrir un teatre propi el 1789 Théâtre de Monsieur, però…

Vida Tingué com a primer mestre de música el seu pare, que l’inicià en el violí, i el 1914 ingressà al Conservatori d’Atenes, on estudià amb T Schultze violí i Ekonomidis harmonia i es graduà el 1920 Gràcies a una beca es traslladà a Berlín 1921, on residí durant dotze anys A la capital alemanya fou deixeble de W Hesse violí i P Kahn composició a la Hochschule für Musik L’any 1923 decidí d’abandonar el violí per dedicar-se a la composició Amb aquest objectiu continuà la seva formació com a compositor amb K Weill 1924-25, Ph Jarnach 1925-27 i A Schönberg 1927-31 El 1933, quan A Hitler fou…

Vida Nasqué en el si d’una família dedicada al comerç que no veié bé la seva dedicació a la música El 1884, després d’haver convençut el seu pare que li deixés diners per muntar un negoci, marxà cap a Florida Fou llavors que pogué dedicar-se seriosament a la composició Allà conegué un músic de Jacksonville, Thomas Ward, que li donà instrucció musical, i l’hipotètic negoci quedà oblidat Tornà a Europa el 1886 i es matriculà al Conservatori de Música de Leipzig, on feu amistat amb E Grieg A la dècada del 1890 completà les seves primeres òperes, Irmelin 1890-92, The Magic Fountain 1893-95 i…

Vida Es pot considerar com un dels primers músics professionals dels Estats Units, malgrat la seva formació molt autodidàctica i el fet que decidís dedicar-se a la música arran del fracàs dels negocis que endegà a Amèrica en emigrar des de Bohèmia Heinrich és conegut com el "Beethoven americà", i es pot dir que fou el primer que oferí una simfonia beethoveniana als Estats Units 1817 Mostrà un tarannà romàntic, molt original i poc ortodox en la creació musical, i es deixà dominar per l’admiració de la feréstega natura americana en aquest sentit, bona part de les seves composicions són de tipus…

La primera visita al pediatre, després d’haver sortit de la clínica, convé realitzar-la quan el nadó té entre tres i quatre setmanes de vida És aleshores que acaba el període neonatal —de nadó—, i l’examen mèdic permet de comprovar si l’infant ha superat l’etapa sense problemes La visita s’inicia amb un interrogatori detallat als pares, per a determinar com ha evolucionat el nen durant les primeres setmanes de vida i esbrinar si s’ha produït alguna anomalia En aquesta visita, com en tots els controls de salut durant la infància, es pesa el nen i es pren mesura de diversos paràmetres,…

Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…

Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…

Vida i obra Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona 1751-69 i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’ hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid 1769, director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona 1767, soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País 1777, soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat Econòmica d’…

El terme occità trobador prové del verb llatí tropare i es refereix a aquell qui ’troba’ o inventa textos poètics cultes acompanyats de les seves melodies Encara que els trobadors fossin fonamentalment compositors, també podien convertir-se en intèrprets Ara bé, generalment eren els joglars els encarregats d’interpretar i difondre les creacions trobadoresques Els trobadors foren els primers a proposar un repertori de poesia lírica en llengua vernacla El moviment poeticomusical dels trobadors s’inicià amb la figura del duc Guillem IX d’Aquitània 1071 - 1126 i la seva vigència s’allargà fins a…