Resultats de la cerca

Es tracta d’una família cosmopolita formada per una única espècie, Hippuris vulgaris , que viu submergida a les aigües dolces i encalmades de les zones temperades i fredes de l’hemisferi boreal A casa nostra es fa, rara, en algunes valls pirinenques i en comptades localitats del litoral català H vulgaris és una herba tendra, d’uns dos o tres pams, de rizoma reptant i d’abundants tiges erectes que duen nombroses fulletes allargades i verticillades, de vuit a dotze a cada nus Floreix molt rarament, sobre brots efímers que sobresurten de l’aigua Les floretes, molt poc aparents, solen ser…

Molses del’ordre de les buxbaumials 1 Diphyscium foliosum b aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 13 a detall d’un fillidi x 35 2 Buxbaumia viridis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit damunt d’un fragment de fusta en descomposició x 2 Miquel Alcaraz Amb les buxbaumials entrem en el primer dels dos ordres, una mica especials i distanciats dels altres, que resten Aquest comprèn plantes petites, acrocàrpiques, de caulidi molt curt i de gametòfit poc o molt reduït, amb un protonema persistent, que s’ocupa d’una part de la fotosíntesi També se n’ocupa l’esporòfit, que té…

Les potials constitueixen un dels ordres més amplis i diversificats de molses als Països Catalans, on està representat principalment per molses acrocàrpiques petites o molt petites, sobretot de llocs secs Els fillidis presenten nervi i cèllules sovint papilloses La càpsula és erecta, amb caliptra petita i cucullada en forma de caputxa, que cobreix solament 1/3 de la càpsula, i amb peristoma simple, de 16 dents, sovint retortes en espiral i dividides en segments filiformes, a vegades absent Només podem presentar com a exemples les espècies més representatives d’entre les gairebé 100 del nostre…

Hom hi afegí aviat les de Bonifaci VIII 1298 i les de Climent V 1314, que, juntament amb el Decret de Gracià s XII, formaren el nucli del Corpus Iuris Canonici , parallel al nucli de Justinià del Corpus Iuris Civilis

Es tracta d’una família de distribució cosmopolita que comprèn cinc gèneres i unes 40 espècies És molt pròxima a les gencianàcies, dins de les quals és inclosa per alguns autors, però se’n separa, entre altres caràcters, per la prefloració i perquè la disposició de les fulles és esparsa El trèvol d’aigua Menyanthes trifoliata , l’única espècie de la família que es fa als Països Catalans, és una herba perenne que viu a terres inundades o molt humides, en climes de tendència atlàntica Vall d’Aran, etc El rizoma subterrani emet tiges herbàcies d’uns 40 cm que duen unes fulles compostes de tres…

En el decurs de les darreres dècades el consum de substàncies tòxiques s’ha generalitzat, no tan sols entre els adolescents sinó també entre els preadolescents En aquest grup d’edat, el consum de drogues socialment acceptades com l’alcohol i el tabac representa una amenaça important per a la salut i s’associa a una probabilitat més gran d’addicció als derivats del cànem marihuana, haixix i altres drogues illegals, com la cocaïna i les drogues de disseny, entre les més habituals Freqüentment s’entra en un policonsum que n’incrementa la perillositat i els efectes tòxics Si bé un percentatge…

El mas de les Abelles , amb la capella de la Mare de Déu de les Abelles , testimonis de l’antic llogaret, es troben en una vall encaixada, afluent, per l’esquerra, de la riera de Banyuls, prop de la carena que limita el Rosselló i l’Alt Empordà

Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra En la fotografia en veiem els tallus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins amb el marge del color del tallus i prominents Néstor L Hladun El gènere Tephromela , recentment segregat del gran gènere Lecanora , és principalment representat per T atra , un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis 0,3-3 mm més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tallí blanc ben visible L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color porpra, i els ascs, amb un…

Els hirundínids o orenetes constitueixen una de les famílies de moixons insectívors més conegudes i ben definides, que sobresurten pel seu domini de l’aire —a les nostres latituds només superades pels falciots— i la cua forcada Es coneixen unes 80 espècies d’orenetes, repartides entre uns 19 gèneres, que es troben pràcticament a tot el món

La llengua de bou Hydnum repandum porta agulletes còniques i fràgils a l’himeni i és de barret irregular i carnós És comestible, igual que una espècie pròxima, H rufescens, més petita i brunenca La família de les hidnàcies incloïa antigament un gran nombre de gèneres, avui dia inclosos en altres grups pels seus caràcters microscòpics Així, Hydnellum, Phellodon i Sarcodon , que també tenen agulletes, s’engloben ara amb les teleforàcies, pels seus caràcters microscòpics Josep M Vidal / SCM Tot el que ha quedat de l’antiga família de les hidnàcies és el gènere Hydnum que, en el sentit actual,…