Resultats de la cerca
Es mostren 16512 resultats
Pere el Cerimoniós i les arts
Art gòtic
Pere III de Catalunya, II de València, I de Mallorca i IV d’Aragó va ser un monarca extraordinari i singular Durant el seu llarg regnat 1336-87 se sentí profundament vinculat a Catalunya, que sempre va fer-li costat, tot i el distanciament inicial del rei vers els súbdits catalans Prova d’aquesta afecció és la presentació d’ell mateix que feia emprar als escrivans i oficials en els documents sortits de la seva cancelleria “Pere terç…, rei d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega, de Sicília, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, duc d’Atenes i Neopàtria…”, és a dir…
Llei electoral, fonts i estadístiques
La llei electoral i les circumscripcions catalanes durant la Segona República El 1931, la monarquia va decidir convocar eleccions municipals per al dia 12 d’abril, per tornar a la legalitat constitucional després de set anys de dictadura La campanya es va plantejar irremissiblement a l’entorn de la naturalesa del règim monàrquic o republicà i les opcions enfrontades ho foren sense fissures alternativa continuïsta i conservadora o alternativa republicana i de canvi social Els republicans havien concertat el pacte de Sant Sebastià l’agost de 1930 i van constituir un Comitè Revolucionari amb els…
Una burgesia plural
La principal característica de la burgesia segurament és la diversitat de grups que la componen i la multiplicitat de vies de desenvolupament econòmic que poden originar, dins el sistema capitalista, guiats per la recerca del guany A partir d’aquests components, no ha d’estranyar el perfil diferent que poden presentar les burgesies regionals o locals dins d’un mateix estat, i que de fet presentaren en els territoris de parla catalana al segle XIX L’industrialisme centrat en el sector cotoner atorgà a la burgesia catalana el seu tret més particular, mentre que les activitats financeres…
La Gran Guerra i el catalanisme
A l’estiu del 1914, les tensions polítiques i econòmiques entre les grans potències europees es van desbordar violentament en l’anomenada Primera Guerra Mundial A Catalunya, com a la resta de l’Estat espanyol, s’establí un debat, bàsicament intellectual, entre els partidaris de la Triple Entesa i els dels imperis centrals, anomenats aliadòfils i germanòfils, respectivament Les esquerres es van identificar majoritàriament amb la causa aliada, mentre que nuclis importants de les dretes ho van fer amb els imperis centrals Aquest enfrontament es limità sobretot a classes mitjanes, sectors…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…
Venècia sereníssima, Dacca dissortada
Golf de Venècia i golf de Bengala Venècia i Dacca, ni a terra ni a mar, les seves arrels s’enfonsen en l’aigua o en reben periòdicament la visita Gran Canal, Ganges i Brahmaputra, noms esdevinguts mítics Puntes de Burano i mussolines de Dacca, góndoles i “rickshaws” A Venècia, com als rius del golf de Bengala, mosquits i malalties, humans i fàbriques abocant-hi escombraries, excrements, plaguicides i residus I semblants també en la comuna obsessió per domesticar l’aigua, per aixecar dics davant de la mar, la mar que, altre temps, les va fer glorioses Però no pas igualment puixants A la fi de…
Castell de Padrinàs (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte Ot era el tutor del seu…
Castell de Bellestar (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Al poble de Bellestar, situat a la dreta del riu de la Mare de Déu de la Trobada, s’alçava una fortalesa de la qual actualment ja no hi ha cap tipus de vestigi El lloc de Bellestar apareix relacionat per primera vegada l’any 1244 Tanmateix, les notícies sobre el castell són molt més tardanes L’any 1430, Joan I, comte de Foix, va comprar el castell de Bellestar als tutors de Guillem de Queralt per 1 300 florins d’or La presa de possessió no s’esdevingué, però, a causa de l’incompliment de les condicions imposades per la corona, fins l’any 1460, en temps de Gastó IV de Foix i de…
Sant Martí d’Àger
Art romànic
Aquesta església es trobava fora de la vila d’Ager, vers el seu extrem sud-oest, lloc on s’originà el barri de Sant Martí i enfront del portal de la muralla que va prendre també aquest nom Consta des de l’any 1047 i novament surt esmentada el 1063 en una permuta de terres o d’un farraginal situat prop de l’església de Sant Martí Més tard, al pas del segle XII al XIII, es va erigir al seu costat un hospital de pobres, el segon que tingué la vila i que per això es digué de Sant Martí Des del 1232 en coneixem l’existència i actuació, quan Guillem Carbonell s’hi donà per…
Santa Llogaia de l’Espluga de Merli (Foradada)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba a l’entrada de la caseria de l’Espluga de Merli Mapa 31-10 212 Situació 31TBG901957 S’arriba al llogaret de l’Espluga per un trencall que arrenca entre els quilòmetres 3 i 4 de la carretera de Campo a les Viles de Turbó, a mà dreta JBP-CPO Història Aquesta església va ser concedida a la canònica de Roda pel rei Sanç Ramírez l’any 1089 El 1176, el castellà Gombau de Santalinya disputava les seves rendes als canonges Va pertànyer a Sant Vicenç de Roda fins el 1295, en què fou traspassada a Sant Victorià d’Assan El 1571 va…