Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Miró: Catalunya a fora
Dins l’ambient noucentista es va gestar una de les personalitats més universals de la història de l’art català Joan Miró 1893-1983 El contacte amb les avantguardes internacionals no va omplir el seu art de referències foranes i mimètiques, sinó que el va portar a construir i depurar un estil propi i característic, de colors purs i formes simplificades L’obra La Masia , començada a Mont-roig el 1921 i acabada a París el 1922, demostra aquesta gran llibertat en la creació, allunyada del que feien les avantguardes artístiques del moment Miró, d’alguna manera, ha estat el primer gran pintor de…
Santa Maria de la Sala (Jorba)
Art romànic
Situació Vista des de llevant d’aquesta capella ECSA - M Raurich L’església, aixecada prop de l’antic mas de la Sala, és situada en un planell enfilat al ribatge esquerre de l’Anoia, a la banda sud-oriental del terme, no gaire lluny de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798054 Per arribar-hi cal emprendre una pista antiga carretera, que té inici al quilòmetre 550,8 de la carretera N-II Poc després d’haver-la començada, just a l’indret on hi ha una guixera, a mà esquerra s’inicia el camí que porta al mas de la Sala ara Can Cansalada, prop del qual hi ha l’església Hom pot demanar la clau als…
La vila de Solsona
Art gòtic
L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els dos senyors…
El delta del Llobregat
Imatge hivernal de l’estany de la Ricarda, al delta del Llobregat Oriol Alamany El delta del Llobregat 16, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El delta del Llobregat és un exemple clar de la complexa problemàtica que afecta la conservació dels aiguamolls "Desermat" a partir dels anys trenta i quaranta, la seva pell ha patit gran part de les transformacions econòmiques i urbanístiques de la Catalunya de la segona meitat de segle Malgrat les greus amenaces que giren al seu voltant, la majoria motivades perquè és al costat d’una gran metròpoli, ha pogut salvar…
La costa de Sa Tramuntana de Menorca
Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins…
Lipsanoteques de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Lipsanoteca d’atzabeja en forma de flascó EI Museu de la Seu d’Urgell conserva, entre un gran grup de lipsanoteques, un petit recipient d’atzabeja núm 602 en forma de flascó i de mides molt reduïdes 23 mm d’alçada i 7 mm d’amplada màxima L’ampolleta, que ha estat datada al segle XI, presenta una ornamentació molt simple, a base de línies marronoses que circumden la panxa i uns rebuidats acanalats en el coll Les restes semblen indicar la presència originària d’una nansa És possible que la seva primera funció no fos litúrgica, sinó cosmètica vas d’ungüents o essències, i s’utilitzés…
Els bitllets durant la Guerra Civil (1936-39)
L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries,…
ària
Música
Peça per a veu solista i acompanyament instrumental, primordialment melòdica i de caràcter líric.
Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…
Disfuncions sexuals
Són anomenades genèricament disfuncions sexuals una sèrie de trastorns, de molt diversa índole i de diferent origen, en què característicament i de manera repetida es presenta alterat el normal desenvolupament de la resposta sexual humana i que, com a denominador comú, impossibiliten portar a terme una vida sexual satisfactòria Aquesta definició es basa en uns criteris ambigus, per la qual cosa requereix certes matisacions D’una banda, l’existència d’una disfunció sexual pot basar-se en la constatació d’alteracions objectives o concretes en alguna de les fases del cicle de la resposta sexual…
el Vallespir

Comarca de la Catalunya del Nord, a la regió de Perpinyà.
Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…