Resultats de la cerca

Definició La cirrosi biliar primària constitueix un trastorn crònic greu i poc freqüent, de causa desconeguda i caracteritzat per una alteració progressiva del teixit hepàtic, que en les fases inicials afecta especialment els conductes biliars intrahepàtics, és a dir, els canals que buiden, des de l’interior del fetge, la bilis secretada pels hepatòcits, i que en les fases més avançades adopta les característiques d’una cirrosi Freqüència, edat i sexe Segons dades estadístiques, als països occidentals gairebé dues persones de cada 100000 pateixen de cirrosi biliar primària Igualment, aquest…

Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…

La histoplasmosi és una malaltia infecciosa provocada per un fong denominat Histoplasma capsulatum , que en general afecta els pulmons, tot i que de vegades es dissemina a d’altres òrgans L’ Histoplasma capsulatum es troba àmpliament distribuït al sòl, especialment on és abundant la matèria orgànica en descomposició o els excrements d’animals, com ara galliners, estables, colomars o coves de ratapinyades El contagi es produeix per inhalació d’espores, o formes resistents del fong, que en aerosol poden ésser empeses des de terra per corrents d’aire En algunes regions d’Amèrica, el trastorn és…

Les alteracions causades pel sol són trastorns cutanis que es presenten quan la pell s’exposa desmesuradament al sol, o per una sensibilitat especial d’aquesta a les radiacions solars, d’origen genètic, o bé causada per alguna substància química que es troba a la pell Per prevenir les alteracions causades pel sol, cada persona ha d’adoptar les precaucions necessàries més adequades al seu tipus de pell Cal tenir en compte que com més blanca és la pell, més sensible és als efectes dels raigs solars, i, per tant, és més fàcil que es presentin trastorns en exposar-se al sol Hom no ha…

El penelló consisteix en una inflamació circumscrita de la pell localitzada habitualment als dits, que afecta persones que hi són predisposades quan s’exposen a un fred humit L’origen dels penellons no és ben conegut, però se sap que són deguts a una alteració del mecanisme de regulació dels vasos sanguinis Normalment, quan la temperatura ambiental és molt baixa, els vasos sanguinis cutanis es contreuen per tal d’evitar la pèrdua de calor corporal a través de la pell En canvi, quan la temperatura augmenta, els vasos sanguinis es tornen a dilatar El penelló és degut al fet que la…

Definició És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina una malaltia crònica deguda a trastorns d’origen divers, que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics —o bé ambdues alteracions—, la qual cosa origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia o l’increment dels nivells sanguinis de glucosa La malaltia origina algunes manifestacions típiques, com ara polifàgia, o increment de la gana,…

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part…

La hiperhidrosi consisteix en la producció excessiva de suor, bé localitzada en una zona, com ara els palmells, o generalitzada en tot el cos L’alteració se sol iniciar en la pubertat i pot persistir alguns anys En general, millora cap a vint-i-cinc anys La hiperhidrosi generalitzada és deguda a una activitat desmesurada de les glàndules sudorípares, sovint generada per una alteració dels mecanismes de regulació de la temperatura corporal, de causa desconeguda De vegades, després d’un accés febril ocasionat per alguna malaltia, la sudoració es manté dies o mesos després que l’afecció causal…

Les lesions elementals són les modificacions de la pell degudes als trastorns dels teixits cutanis Tot i que hi ha una gran varietat de malalties cutànies, les alteracions que generen bàsicament en els teixits cutanis són gairebé una vintena Cada lesió elemental pot tenir diverses varietats i matisos, típics de cada malaltia Fins i tot una mateixa malaltia, al llarg de l’evolució, es pot manifestar amb diverses lesions Màcula La màcula és una alteració circumscrita del color de la pell Aquesta lesió es pot fer visible clarament però no s’aprecia amb el tacte, perquè…

El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques Alhora, hi ha…