Resultats de la cerca

Els bells oficis noucentistes, lluny del propòsit original, podien haver acabat creant una sèrie d’objectes al servei només d’un grup sociocultural L’ Art Déco podia haver estat falsament modern, segons alguns crítics més exiigents El nou racionalisme podia haver estat excessivament purista i minoritari Però tot plegat havia contribuït a la creació d’una cultura i d’un país que, malgrat un parèntesi —la dictadura de Primo de Rivera—, havia assolit una fita per la qual havia lluitat amb tenacitat durant el segle XIX Catalunya començava a ser un país modern La imatge d’una cultura diu molt del…

El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…

Rajola de terracota, obrada a Barcelona Aquesta peça funcional, datable al segle XIV, està decorada amb un floró central en relleu inscrit dins d’un medalló ©Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona, núm inv 7710 – JPuig Des de l’època de constitució a Barcelona de la confraria de Sant Hipòlit, entre el 1402 i el 1404, quedaren establertes tres branques diferents dins de la producció de ceràmica els ollers, els gerrers i els rajolers Excepte els rajolers, els altres artesans normalment empraven el torn per a donar forma als atuells propis dels seus respectius oficis De vegades, però, també…

La popularització del Modernisme com a estil artístic i la seva màxima divulgació la realitzaren els dibuixants Així, la proliferació de les produccions gràfiques com a eina de reproducció de l’obra del dibuixant va ser el mitjà pel qual el Modernisme es féu un art a l’abast de tothom Això és ben clar en el cas dels cartells publicitaris, que hi tingueren un paper rellevant, però també ho és pel que fa a les publicacions periòdiques, a les quals –per la seva producció seriada i pel seu baix preu– tothom tenia accés Progressivament, durant el segle XIX, la premsa periòdica havia anat…

Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…

Aprenentatge directe Acadèmies d’art Una sèrie d’indrets de l’art a Catalunya ha d’incloure els llocs on s’aprèn l’art, on es formen les personalitats Frederic Mares va dedicar un llibre el 1964 a la Junta Particular de Comerç, l’Escola Gratuïta de Disseny i l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, els primers llocs de formació artística a Catalunya En aquesta sèrie no puc parlar de tot ho hauria de fer de les acadèmies que, bé que no són llocs de creació pròpiament dita, sí que reuneixen nombrosos artistes, com la de Belles Arts de Sant Jordi, la d’Arts i Ciències de Barcelona, la de Bones…

Com la major part de moments de l’art i l’arquitectura catalans, el Noucentisme va ser fortament ambigu naixia de les mateixes arrels que el Modernisme però, al mateix temps, no solament pretenia superar-lo sinó oposar-s’hi Josep Puig i Cadafalch, un dels màxims protagonistes del Modernisme va passar a ser promotor del Noucentisme, canviant medievalisme goticista per classicisme mediterrani, i Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, va fer obres declaradament noucentistes També va ser inicialment Barcelona el focus difusor de la nova estètica classicista i mediterranista Els grups escolars…

A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…

L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis aixecats durant el període modernista utilitzaren un llenguatge realment innovador Detall d’…

Liber Iudicum Popularis El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 6v-7, amb les praetitulationes emmarcades per sengles franges rectangulars ornades amb entrellaços a manera de tapís © Patrimonio Nacional - Madrid El Liber Iudicum Popularis Escorial, ms ZII2 Folis 21 i 96v, amb els darrers quatre mesos del martirorium o calendari, emmarcats i separats alhora per columnes i arcuacions que formen un clos tancat, i amb l’arbre genealògic, configurat per una piràmide amb tronc de la qual sorgeixen elements vegetals i caps d’animals Patrimonio Nacional - Madrid El monestir d’El Escorial…