Resultats de la cerca

Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma parallela A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins al cicle…

Definició Les berrugues són tumoracions petites de l’epidermis, de formes diverses, degudes a una infecció vírica Freqüència Les berrugues són molt comunes, afecten persones dels dos sexes i de totes les edats Són especialment freqüents en nens una mica grans i adolescents La incidència màxima es dóna entre 12 anys i 16 A través de les revisions mèdiques rutinàries efectuades a escolars, hom ha pogut demostrar que gairebé un 10% dels infants en tenen En canvi, són més aviat estranyes en persones d’edat Causes Les berrugues són degudes a la infecció de la pell causada per un virus de la…

Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i aplanat, recobert…

Definició És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment Els abscessos ano-…

Definició La malaltia de Whipple constitueix un trastorn poc freqüent caracteritzat per la presència d’algunes lesions específiques de l’intestí prim i generalment també en d’altres òrgans, com ara l’intestí gros, els ganglis limfàtics, el cor o el sistema nerviós central Aquesta malaltia se sol presentar a partir de trenta anys d’edat i es manifesta especialment amb diarrees, febre i artritis o inflamació de les articulacions Si bé no se’n coneixen exactament les causes, hom considera que és deguda, si més no en part, a la presència de diversos microorganismes que es poden detectar en les…

És convenient que durant el puerperi la dona, especialment si alleta el seu fill, observi algunes atencions especials amb les mames, per a evitar de patir cap trastorn, com les clivelles , que són lesions consistents en una pèrdua de continuïtat de la pell del mugró o l’arèola mamaria, i la mastitis puerperal , és a dir, la inflamació de les mames que es presenta com a complicació del període postpart La producció d’aquests trastorns és afavorida per la humitat provocada per la llet i la irritació causada per la succió del mugró A més, durant l’alletament, els conductes de la mama estan…

La infecció en humans es produeix directament per la picada de les puces o per la mossegada de mamífers infectats molt especialment rates, i també pel contacte amb materials o teixits infectats o per inhalació El bacteri Yersinia pestis , aerobi i gramnegatiu, fou descobert simultàniament per Shibasaburo Kitasato i Alexandre Yersin l’any 1894 Presenta tres formes típiques la pesta septicèmica poc freqüent, amb invasió ràpida de la sang, febre molt alta, coma i mort, la pesta pulmonar també mortal, amb febre, dispnea, tos i expectoració sangonosa i la pesta bubònica més freqüent i no tan greu…

És anomenat adenomegàlia o adenopatia l’increment de volum d’un gangli limfàtic Els ganglis limfàtics són uns òrgans, formats per teixit limfoide, que es troben àmpliament distribuïts per gairebé tot l’organisme, concentrats formant grups ganglionars d’unes dimensions molt variables, per bé que, en la majoria, en condicions normals, és d’uns pocs millímetres Entre les funcions més importants dels ganglis limfàtics s’inclouen la filtració de la limfa, és a dir, el líquid que drena les impureses, partícules estranyes i excessos de líquids que es troben en l’espai intercellular dels diversos…

Definició És anomenat mastitis un trastorn caracteritzat per la inflamació de la mama, habitualment causat per una infecció Causes i tipus La mastitis és deguda a la invasió dels teixits mamaris per gèrmens que, en reproduir-se, s’infiltren entre les seves cèllules L’entrada de gèrmens es pot realitzar a través dels conductes excretors de les glàndules mamàries, especialment accessibles durant la lactància, ja que aleshores es troben dilatats i plens de secrecions També poden entrar microorganismes a la mama a través d’obertures produïdes en la pell per ferides, gratament o clivelles En…

Es anomenada litiasi urinària o urolitiasi la formació de càlculs, és a dir, concrecions sòlides —popularment anomenades pedres—, a l’interior de les vies urinàries, que segons la grandària i la localització que tinguin poden ésser expulsats amb l’orina sense problemes o bé causar una obstrucció urinària El símptoma més comú de la litiasi urinària és el còlic nefrític o renal, que consisteix en la sobtada aparició de dolor agut, localitzat al costat —i sovint irradiat a l’engonal, la part superior i interna de la cuixa i els genitals—, la intensitat dels quals oscilla entre fases…