Resultats de la cerca

És anomenat ronyó d’esponja , nefropatia medullar quística no uremígena o malaltia de Cacchi Ricci un trastorn congènit caracteritzat per la dilatació dels conductes collectors en una o diverses papilles del ronyó Aquesta malaltia és deguda a un trastorn del desenvolupament dels ronyons, de manera que es troba present des del naixement però no és deguda a una alteració hereditària, i és de causa desconeguda En la majoria dels casos no origina símptomes, perquè els conductes dilatats comuniquen normalment amb la pelvis renal, i permeten per tant l’evacuació de l’orina Tanmateix, però, en…

Definició El concepte de bufeta neurògena inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per l’existència d’una anomalia en el control que el sistema nerviós exerceix sobre la bufeta urinària, i que, per tant, ocasionen alteracions en el control de la micció Causes i tipus L’origen de la bufeta neurògena pot ésser molt variat, ja que el trastorn es pot produir a causa de qualsevol alteració que afecti una, o més d’una, de les diverses estructures nervioses que intervenen en el control de la micció La principal estructura nerviosa encarregada de controlar la micció és l’anomenat centre medullar…

Són anomenades òrgans limfoides les diverses estructures en què s’elaboren i diferencien les cèllules defensives i també les que participen d’una manera o altra en l’activitat del sistema immunitari en conjunt Bàsicament, hom diferencia dos grups d’òrgans limfoides els primaris i els secundaris Els òrgans limfoides primaris són els que elaboren, diferencien i maduren les cèllules defensives la medulla òssia i el tim La medulla òssia és l’estructura que es troba a l’interior d’alguns ossos, dins la cavitat medullar Té per funció l’activitat hematopoètica, és a dir, d’elaborar els elements…

Un altre grup de barbes de caputxí són les Bryoria alectoriàcies, que conviuen amb les Usnea a les branques dels avets i dels pins de muntanya, en llocs amb boires i rosades freqüents El caràcter diferencial més destacat és la ramificació, que és dicotòmica, i l’absència de cordó medullar resistent, al centre A la branca de pi negre de la fotografia podem distingir els penjolls brunencs de B fuscescens , barrejats amb altres, groc pàllid, de diverses espècies d’ Usnea , i els arbrets grisos, no penjants, de Pseudevernia furfuracea Totes aquestes cabelleres atrapen fàcilment aigua a partir de…

La necrosi cortical renal és una forma relativament estranya d’infart renal caracteritzada per la destrucció parcial o total de la part cortical del ronyó, sense que afecti la part medullar En general és anomenat també necrosi cortical bilateral , ja que solen afectar-se conjuntament ambdós ronyons La malaltia, les causes íntimes de la qual es desconeixen, es presenta generalment en dones afectades per algun trastorn relacionat amb l’embaràs o el postpart, com ara toxèmia gravídica, hematoma retroplacentari, hemorràgia postpart, sèpsia puerperal o avortament sèptic També es pot presentar…

La bufeta neurògena és un trastorn del control nerviós de la bufeta urinària que altera el control de la micció i origina retenció d’orina o incontinència urinària Els trastorns cerebrals o de la part superior de la medulla espinal poden ocasionar una bufeta neurògena espàstica, caracteritzada pel fet que origina una incontinència urinària, és a dir la micció automàtica que es produeix involuntàriament quan la bufeta està plena Els trastorns de la part inferior de la medulla espinal o dels nervis de la bufeta poden ocasionar una bufeta neurògena hipotònica que es caracteritza pel fet que…

El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…

Definició És anomenada càncer de tiroide la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries de la glàndula tiroide, les quals, amb un creixement exagerat, envaeixen el teixit sa i fins i tot els òrgans veïns, es poden propagar a distància a través dels vasos limfàtics i els sanguinis, i fer reproduir tumors malignes secundaris o metàstasis en punts allunyats de la localització original Freqüència, edat i sexe El càncer de tiroide representa entre el 0,5% i l’1 % de tots els tumors malignes tractats Al nostre medi la incidència anual d’aquest tumor és de 36 persones afectades per cada…

El sistema nerviós central controla les contraccions musculars responsables del moviment i el manteniment de la postura Els mecanismes que controlen el moviment són complexos i hi intervenen diverses estructures del sistema nerviós L’escorça cerebral controla les contraccions musculars que causen moviments voluntaris Les neurones de l’escorça cerebral que originen els impulsos motors voluntaris es localitzen a la circumvolució frontal ascendent Els moviments de cada part del cos són controlats per les neurones d’una zona determinada d’aquesta àrea de l’escorça cerebral Així, les diferents…

Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…